Política

JOSÉ MARÍA CLAVERO

PRESIDENT EN FUNCIONS DE SÚMATE

“No hi haurà referèndum ni reforma a favor del país”

“L'assessor del Ministeri d'Hisenda Ángel de la Fuente reconeix un dèficit fiscal d'11.000 milions. Núñez Feijóo admet que si Catalunya se'n va Galícia perd 1.000 milions anuals. D'on surten?”

“Es tractava de trencar el discurs que els autòctons voten per la independència i els immigrants, no. No hi ha la ruptura social que ens volen vendre”

ACTIVISTA A LA UAB
José María Clavero va néixer a Osca el 1948, “en un poblet molt petit on no hi havia futur”. Va venir a Catalunya, sol, amb vint anys. Va treballar a l'antiga delegació del Ministeri de Treball i, després de fer el servei militar, va entrar de funcionari a la UAB. Té tres fills, de 30, 20 i 15 anys. En el franquisme, Clavero va fundar el 1973 la primera comissió de personal no docent de la Universitat i les comissions culturals de medicina, l'any 1978. Afiliat a CCOO del 1983 al 2013, també va militar al PSUC del 1979 al 1983, “fins que el partit va començar a donar tombs”.
No vaig veure mai bales de goma de la policia al campus de la UAB fins que va venir Aznar

José María Clavero assumeix provisionalment la presidència de Súmate després de la renúncia d'Eduardo Reyes. Clavero està disposat a encapçalar l'entitat si rep el suport de l'assemblea que es preveu fer els pròxims dies.

Tenint en compte que vostè va ser un activista a la Universitat Autònoma (UAB) durant la Transició, què destaca del procés polític d'aleshores en comparació de l'actual?
Als anys setanta la UAB es coneixia com la universitat roja d'Espanya. Jo recordo que, al principi, hi havia la Guàrdia Civil i no els grisos perquè es considerava camp. Avui el que hi ha a la UAB és Societat Civil Catalana (SCC). El president, Rafael Arenas, que conec personalment i amb qui puc anar a fer un cafè amistosament, és professor de la Universitat. Però és que a la Facultat de Dret n'hi ha molts de SCC. Quan es va fer el Manifest de Bellaterra, el 1974, que reivindicava per primer cop des de la guerra una universitat democràtica, hi va actuar el Raimon. Quan es va celebrar l'aniversari, dècades després, també hi va actuar Raimon però els estudiants només van anar a escoltar música. Jo he vist la policia viure al campus, tot i que no vaig veure mai bales de goma fins que va visitar-lo Aznar. Fins i tot durant el franquisme la policia no podia entrar al campus si no la cridava el rector. Aquell dia, en què un grupet d'estudiants protestava per la visita del president del govern, la delegada Julia García-Valdecasas va ordenar carregar contra ells.
El relleu de Reyes és provisional però vostè serà candidat a la presidència?
Això ha estat una decisió de la junta directiva de l'entitat per unanimitat. Es convocarà una assemblea els propers dies perquè la provisionalitat no és bona i jo presentaré la meva candidatura perquè així m'ho han demanat els meus companys. L'assemblea decidirà si l'accepta.
Per què va néixer Súmate? Vostès haurien pogut integrar-se en altres entitats sobiranistes.
Sí, però no n'hi havia cap que representés específicament els immigrants d'Espanya, castellanoparlants. No hi havia cap plataforma d'aquest col·lectiu que defensés el dret a decidir, que és la base fundacional de Súmate. Nosaltres defensem que han de parlar les urnes, però ens han tancat aquesta porta. Com que no ens deixen cap altre camí, doncs anem cap a la república. En realitat, Súmate no té com a objectiu la independència. La independència és un instrument per fer un país millor, social, progressista, no el que tenim ara perquè no ens ho permeten. Volem una Catalunya rica, pròspera, moderna. Es tractava de trencar el discurs que els autòctons voten a favor de la independència i els immigrants, no. No hi ha la ruptura social que ens volen vendre.
No creu que la millor sortida política i jurídica és un referèndum?
No, perquè no es farà mai un referèndum a Catalunya. Per molt que alguns partits ho diguin per dir. Si resulta que per reformar la Constitució es necessiten dos terços i el PP té la majoria al Senat. No hi haurà referèndum ni canvi de la Constitució a favor de Catalunya. Tot això és fer volar coloms.
Vostè explica en xerrades els incompliments financers històrics de l'Estat en els traspassos de competències. Això explica la situació actual?
Una part sí. Per a la independència hi ha raons històriques, culturals, socials, lingüístiques, però també econòmiques. Molts han vist que és l'única solució per aquestes raons. El famós espoli de 16.000 milions.
Hi ha molta gent que defensa que això és fals.
Sí, és clar. I per això el PP ha presentat un document al Parlament extremeny en què diu que perden 16.000 milions si se'n va Catalunya. L'assessor del Ministeri d'Hisenda Ángel de la Fuente reconeix un dèficit d'11.000. El president Núñez Feijóo (PP) admet que si se'n va Catalunya Galícia perd 1.000 milions anuals. D'on surten si els perden quan Catalunya se'n va?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Una campanya per posar a prova el futur del procés

barcelona
Oriol Lozano
Alcalde de Palau-solità i Plegamans (ERC)

“Treballem per seguir transformant el municipi”

Palau-solità i Plegamans
eleccions 12-m

La campanya electoral comença oficialment amb moltes cares noves

girona
estats units

Impliquen Trump en els esforços per no veure’s perjudicat en les eleccions

barcelona

El ple aprova el reglament del Consell de la Gent Gran

cassà de la selva

Paneque i Puga obren la campanya fent una defensa de la democràcia

l’escala
política

Arrenca la cursa per guanyar i, sobretot, sumar una majoria

barcelona
política

Illa se solidaritza amb Sánchez i fa una crida a la “resistència col·lectiva”

sabadell
haití

Dimiteix el primer ministre i es constitueix el Consell de Transició

barcelona