El govern de Rajoy acabarà al TC perquè defuig el Congrés
Tota l'oposició avala denunciar l'executiu espanyol davant l'alt tribunal perquè no es vol sotmetre al control de la cambra
L'acusen de situar-se als llimbs i “menystenir” l'acció parlamentària
El Congrés està disposat a fer que la declaració “en rebel·lia” i el “menysteniment” a aquesta institució que fa l'executiu de Mariano Rajoy, en funcions, no quedi impune. En una legislatura que s'ha caracteritzat per una gran conflictivitat entre l'Estat i els territoris –sobretot en el cas de Catalunya arran del procés sobiranista–, el govern en funcions va haver de passar el tràngol de veure com tota l'oposició –218 vots a favor i 133 en contra– s'aliava per portar-lo davant del Tribunal Constitucional per la seva persistència a no voler sotmetre's al control del poder legislatiu.
Amb el sí a presentar la denúncia de tots els grups parlamentaris –i amb Rajoy absent de la cambra–, el Congrés materialitzava un conflicte institucional que va començar quan La Moncloa va comunicar a la cambra espanyola que el seu gabinet no tenia cap intenció de respondre de cap de les seves actuacions adduint que la nova composició del Congrés no s'adiu amb la majoria que el 2011 va fer confiança al govern. I, de fet, ja hi ha hagut algunes plantades en comissió, com ara la dels ministres Pedro Morenés i Ana Pastor, i avui s'espera la de Jorge Fernández Díaz.
Els dirigents populars insistien que l'únic interès que tenen els grups perquè compareguin els membres del govern és electoralista. I, de fet, incidien que la posada en marxa dels plens evidencia que l'objectiu és preparar el seu discurs i les seves estratègies amb vista a uns nous comicis. El portaveu, José Antonio Bermúdez de Castro, fins i tot va al·ludir al període durant el qual Artur Mas no va aconseguir ser investit i el de Susana Díaz a Andalusia per assenyalar que en aquelles ocasions no hi va haver control sobre aquells governs en funcions. “Per què això no serveix ara al Congrés?”, etzibava el PSOE.
Passar comptes
Acostumat a una majoria absoluta que durant quatre anys li ha permès fer i desfer sense tenir en compte en cap moment l'oposició, ahir els grups semblaven voler passar comptes i li recordaven que sotmetre's a l'escrutini de la nova cambra no és un caprici dels grups, sinó una obligació. “El control no depèn del que vulgui el govern. No és un menú”, reblava el portaveu socialista, Antonio Hernando. En aquest sentit, Íñigo Errejón, de Podem, hi afegia que l'executiu de Rajoy vol situar-se als “llimbs” polítics per fugir de qualsevol mena d'examen. “Antisistema no són els que omplen les places, sinó els poderosos que no se sotmeten a cap control”, emfasitzava.
Tots els partits, doncs, sense excepció, van coincidir en les crítiques. Joan Tardà, d'ERC, no dissimulava la seva indignació per la posició de l'executiu espanyol tot subratllant que, en tot cas, és la que ha mantingut durant tota la legislatura i, en aquest sentit, aprofitava per recordar que també el PSOE quan governava va votar iniciatives dels republicans en relació amb la casa reial. Per Democràcia i Llibertat (DL), Jordi Xuclà posava en evidència que des de fa tres mesos l'executiu espanyol viu aïllat, “denigrant” les institucions, mentre destacava la por de sotmetre's al control democràtic.
Gest simbòlic
El d'ahir, doncs, va ser un gest polític amb força simbolisme pel fet d'enfrontar dos poders. Això sí, el seu recorregut judicial serà llarg –possiblement la demanda els enxamparà enmig d'una repetició electoral o amb un nou govern– i és per això que els grups només confien que, més que aconseguir un efecte immediat, la decisió que prengui el Constitucional serveixi de precedent per si torna a haver-hi una situació similar.
