Retrat del president imprevist

Un reportatge periodístic de 135 planes convertit en llibre que pretén dibuixar un retrat “íntim però coral” d'un polític que el
10 de gener passat es va convertir, imprevistament, en el 130è president de la Generalitat. És l'obra que ha estat elaborant el periodista Josep Maria Flores durant l'últim mes i mig, i que ahir presentava, amb el títol De pedra picada, al Museu d'Història de Catalunya. Acompanyat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont (el protagonista de l'obra), i pel periodista Saül Gordillo (que ha exercit de supervisor), el llibre va ser presentat en un recinte ple a vessar d'amics, familiars i curiosos amb ganes de saber més sobre el nou president català.

“Aquest llibre presenta el Puigdemont periodista, persona i company”, assegurava Gordillo durant els primers instants de l'acte, en què els tres ponents desprenien molt més que companyonia entre ells. De fet, tots tres van coincidir als anys noranta a la delegació d'El Punt a Blanes, on segons Gordillo “va començar tot”. L'objectiu del llibre és clar: acostar el nou president de la Generalitat al lector. “Per fer-ho, em calien més mirades sobre el president”, assegurava Flores, i hi afegia que el llibre proposa “un fil conductor” sobre la vida de Puigdemont, a través de les experiències del seu cercle més íntim, la seva identitat digital i la mirada de persones amb un coneixement “més puntual” del president. Tot plegat permet presentar una nova obra sobre Puigdemont que al mateix president li genera “un punt d'incomoditat”. “No estic acostumat
a ser el protagonista”, assegurava, encara que entén l'interès per saber “qui és aquesta persona que de cop ha arribat a la presidència de la Generalitat”.

Independentista, però també periodista de pedra picada, Puigdemont no es va estar de situar l'obra de Flores dins de la “rica” prosa periodística del país. “Som fidels al fet informatiu modern”, assegurava. Com que la cosa anava d'intimitat, Puigdemont no es va estar de citar una convicció profunda: “La comoditat m'avorreix; prefereixo la incomoditat del risc, i per això vaig acceptar ser el president de la pre-república.” Però Flores, per cloure, també tenia una altra certesa: “El millor llibre de Puigdemont encara està per escriure i ben segur que l'escriurà ell mateix.”