Colau es descarta com a candidata al Congrés

Ada Colau es va descartar ahir com a candidata al Congrés de cara a unes eventuals eleccions generals. En una entrevista a RAC1, Colau va assegurar que no pensa deixar l'alcaldia de Barcelona “en cap cas”, ni per un escó a les Corts ni per un ministeri, com van fer Narcís Serra i Joan Clos. “No m'ho plantejo en absolut. M'han votat per ser alcaldessa de Barcelona i ser alcaldessa és el més important ara”, va dir.

Colau va reiterar també que aposta per reeditar la fórmula d'En Comú Podem, i que no hi ha “cap necessitat” que ella lideri la candidatura, perquè al capdavant de la mateixa hi ha “gent molt vàlida”, va dir. L'alcaldessa va recordar que la llista va guanyar les eleccions del 20 de desembre a Catalunya amb el lideratge de Xavier Domènech, i va advocar per mantenir el lideratge del que va ser el seu comissionat de Memòria Històrica a l'Ajuntament. Al capdavall, Domènech va ser una aposta de la mateixa Colau quan va decidir implicar-se en la creació d'una candidatura per les eleccions generals.

Al vespre, en una conferència a la Universitat de Barcelona (UB), l'alcaldessa va advocar per l'elecció directa del govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) o, si més no, d'un “alcalde metropolità”, per tal d'aprofundir en la “democratització” de l'AMB, que ara es constitueix a partir de complicades fórmules basades en els resultats de les eleccions locals als 36 municipis que la integren. Colau, que també és presidenta de l'AMB, va advertir que el fet que el govern metropolità no sigui escollit directament té riscos. “Aquest fet pot acabar desfigurant la tasca de l'AMB convertint-la en una repartidora de recursos o en un espai de clientelisme polític” més pendent d'interessos d'un o altre municipi que de l'interès general del conjunt, va advertir.

Colau, que protagonitzava la cloenda de la V Conferència de la Càtedra Pasqual Maragall de la UB, va advocar per una fórmula que permeti alhora recosir la ciutat metropolitana i atorgar més marge de maniobra als deu districtes barcelonins, en els quals també aposta per l'elecció directa de regidors i consellers, una fórmula que va batejar com a “federalisme urbà multinivell”. La primera edil barcelonina, que es va postular com a continuadora de Maragall –present en l'acte i a qui va qualificar de “precursor i visionari”–, va situar Barcelona com la clau de volta per relligar els dos nivells, el dels barris i el metropolità, i va apostar per “racionalitzar i posar ordre” en el garbuix que és el conjunt d'administracions i organismes supramunicipals, que ara inclou fins i tot ens sense quasi atribucions, com el Consell Comarcal del Barcelonès.