Txernòbil, trenta anys després
L'errada en un generador va provocar un dels pitjors desastres nuclears de la història
La instal·lació està protegida per un sarcòfag de formigó i es desconeix si podria suportar un altre accident
Fa trenta anys, l'accident més greu de la història nuclear va sacsejar l'antiga Unió Soviètica. Txernòbil, en territori ucraïnès, és el nom de la central que ha deixat darrere seu un rastre de mort i desolació.
En un simulacre de seguretat que es feia a la central, una errada al reactor IV va generar el sobreescalfament del reactor del nucli de la central nuclear que va provocar l'explosió el 26 d'abril del 1986. Trenta-una persones van morir en el moment de l'accident, 60.000 van haver de ser evacuades durant els dies posteriors i una zona de 155.000 quilòmetres quadrats va quedar afectada per la radioactivitat. Hi va haver un incendi que va durar deu dies. Més de 25.000 “liquidadors” es van dedicar a lluitar contra la catàstrofe, la majoria dels quals van acabar malalts o morts. Les autoritats van trigar un dia a començar a evacuar els ciutadans.
L'explosió de la central de Txernòbil va alliberar una radiació 100 vegades més gran que la de les bombes atòmiques que van llançar els Estats Units sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki. Aquest incident nuclear es va qualificar amb la màxima puntuació en l'escala INES (International Nuclear Event Scale). Txernòbil va arribar
al 7 mentre que els atacs nord-americans s'haurien situat en el nivell 4.
Pripiat, una modèlica capital soviètica, amb 50.000 habitants, on la gent jove de tot el territori rus anava a treballar, va quedar completament deserta. Està situada a només tres quilòmetres de la central i molts científics i investigadors hi anaven a treballar. La mitjana d'edat era de 26 anys.
Trenta anys després encara queden dempeus uns autos de xoc, l'esquelet dels llits d'una escola bressol o una pista poliesportiva. La majoria dels seus habitants van haver de marxar sense emportar-se ni les seves pertinences (perquè tenien radioactivitat), tot i que alguns encara resisteixen, sobretot persones d'edat avançada.
Pluja àcida
L'explosió va provocar un núvol radioactiu que va afectar bona part d'Europa, sobretot Bielorússia, el sud de Rússia i Ucraïna.
La pluja àcida va arribar a llocs tan llunyans com ara Irlanda o fins i tot l'Àsia.
I com va poder pas-
sar un accident d'aques-
ta magnitud?
La investigadora del Cidob, Carmen Claudín, experta en història russa i soviètica, assegura que les instal·lacions del recinte “eren obsoletes”. Claudín va visitar fa pocs mesos Bielorússia, com a observadora de l'OSCE per les eleccions. En aquell viatge va poder comprovar que en aquesta zona l'accident, tres dècades després, hi és molt present. “Vam parlar amb un grup de dones; quan els preguntàvem per les eleccions, tot eren respostes estàndard... però quan tocaves el tema de Txernòbil els canviava la cara. Allò sí que els interessava! Sobretot volien saber què en sabíem a fora”, assegura Claudín. “Sobretot saber si el que mengen està contaminat”, hi afegeix.
Amb la desintegració de la Unió Soviètica, Txernòbil ha passat a ser el problema de tres estats independents diferents. “A Bielorússia és on més es nota
la devastació”, explica. Segons la investigadora, Rússia ha girat full pel que fa a aquest accident. “Davant una catàstrofe d'aquestes dimensions, han fet tot el que ha estat al seu abast per trobar solucions”, afirma Claudín, que considera que en aquell moment Mikhaïl Gorbatxov va reconèixer “la magnitud del desastre.
Present
La instal·lació, tot i estar protegida pel sarcòfag de formigó construït després de l'accident, té greus riscos de fuites i no se sap si podria suportar més accidents, entre altres possibles causes provocats per l'evolució dels materials radioactius acumulats al seu interior. El 2006 s'estava construint un nou confinament d'acer per sobre del sarcòfag de formigó; però, a causa de la radioactivitat, tot i que han passat tres dècades de l'accident, la seva construcció presenta problemes. El sarcòfag només funcionarà uns cent anys i ja se sap que, tot i que augmentarà la seguretat, no podrà eliminar totalment el risc de contaminació
radioactiva. El cost és de 1.500 milions d'euros, que pagaran quatre generacions d'ucraïnesos.
LES XIFRES
Nens sota la radiació
Fa trenta anys de l'accident de Txernòbil, però els efectes sobre la població continuen latents. Aquest és el cas dels nens. Les autoritats controlen els nens més petits, perquè és en aquests on es pot detectar el nivell de radiació. Les quantitats són petites però són nens que amb prou feines han complert els quatre anys. De fet, l' OMS no considera sa cap dels tres milions de nens dels territoris oficialment contaminats per l'accident. Segons aquesta organització, tots desenvolupen diferents patologies, de diversos graus de gravetat, relacionades amb l'afebliment de les defenses. Greenpeace assegura que en total han estat contaminades amb cesi-137 un 30% de les àrees en què viuen nou milions de persones. Segons un tècnic del centre científic del govern ucraïnès, a Ucraïna es registren casos de càncer de tiroide, leucèmies i mutacions genètiques que no apareixen en les estadístiques de l'OMS i que eren desconegudes fa vint anys.
