“Serà més difícil sense pressupost construir l'estat”

Abans de res cal ser conscients que qualsevol pressupost d'una Generalitat autonòmica serà insuficient per a les necessitats dels ciutadans. Dit això, els 800 i escaig milions de més que comporta el que fan és complir les previsions que ja teníem de negociació amb l'Estat; per tant, no ens permet ampliar més la despesa. Els augments que hi pugui haver seran els del pla de xoc, uns 270 milions, més el que es pugui reconèixer de despesa que ja es feia en exercicis anteriors però que no estava reflectida al pressupost. Per tant, no entrem en una fase molt expansiva sinó que –en el camí d'intentar no acumular dèficits excessius perquè acabaríem depenent massa dels creditors i hem d'intentar guanyar independència– intentem combinar la flexibilització de la despesa amb la reducció del dèficit pressupostari a un ritme raonable.

No estàvem disposats a reduir despesa social perquè hem tocat el moll de l'os i les necessitats han crescut els últims anys en matèria de salut, ensenyament i serveis socials. És veritat que la millora econòmica es tradueix de manera molt tímida en més ingressos tributaris, i això es reflectirà al pressupost, però encara hi havia un decalatge en la negociació i, de fet, estem molt lluny del que s'hauria d'aconseguir.

El 0,7% segueix sent arbitrari perquè no respon a cap paràmetre: ni al que es preveia en la llei d'estabilitat pressupostària, ni al percentatge de despesa de les comunitats en el conjunt d'administracions de l'Estat. Per tant també segueix sent insuficient. Tot el que estigués en un terç de l'objectiu total de dèficit, l'1,2%, començaria a ser raonable.

Hi ha comunicació entre el ministre i el vicepresident, però hi ha divergència de posicions, són allunyades. Hem mantingut sempre les relacions institucionals, com correspon a qualsevol govern responsable, però això no vol dir que hi hagi coincidència. Que el ministeri hagi optat per flexibilitzar l'objectiu de dèficit, perquè s'hi ha vist en part obligat, és un petit pas, però l'historial que tenim i les decisions que s'haurien de prendre fa que encara estem molt allunyats.

Serem perseverants i seguirem reclamant sempre els deutes i pagaments pendents de l'Estat amb Catalunya. Ara tenim sobre la taula la discussió tècnica d'un pla d'ajust, un requisit indispensable per accedir al FLA. No es tracta només d'omplir els papers i enviar-los: el ministeri ens demanarà que el complim. Hi ha propostes creuades i confiem que en els propers dies pugui haver-hi acord, però tenim clar que no posarem una xifra que no complirem de 1.400 milions en privatitzacions, perquè no creiem que se n'hagin de fer i, ni de bon tros, per aconseguir ingressos. En el passat es va intentar i es va veure que no va funcionar, és litigiós, com s'ha vist en el cas d'ATLL, o acabes sent víctima de la pressió i l'especulació financera, com el cas dels túnels de Vallvidrera, que potser es van vendre a un preu correcte en el seu moment, però després hi ha hagut una plusvàlua molt gran per a l'empresa que en va adquirir la concessió. El recorregut està esgotat, no podem vendre res més.

Sí, la competència en seguretat ciutadana la té Catalunya i no altres comunitats, i requereix un finançament específic dins del model de finançament autonòmic, que s'ha d'anar acordant en funció dels efectius. Des del 2009 no s'ha reconegut cap nova promoció de Mossos, tot i que hi ha hagut un desplegament important. Això provoca un dèficit acumulat d'uns 270 milions, però també un de futur, ja que cada any generarà uns 80 milions més, un 10% de la despesa. Això ha de passar perquè es convoqui la Junta de Seguretat de Catalunya, i no es convoca perquè l'Estat no està disposat a arribar a acords, en un moment en què les qüestions de seguretat són molt delicades. Per responsabilitat hem de posar totes les eines perquè els Mossos puguin fer la seva feina, i aquest govern ho ha fet: es va aprovar un augment de dotació d'onze milions al febrer per millora d'equipaments i reconeixement d'hores extres en la prevenció antiterrorista. Per tant creiem que el govern espanyol hauria de fer un gest de responsabilitat, reconèixer aquest infrafinançament i solucionar-ho.

La tresoreria sempre està en tensió, en els contextos de bonança i en els de crisi, i cal una gestió molt acurada. Han arribat 350 milions, i en queden 1.050. Hem parlat amb el ministeri perquè cada mes n'arribi una part, i estem acabant de discutir si aquest mes ho tindrem. En tot cas, el govern sempre garanteix el pagament de les nòmines i prestacions equiparables, i vol com a mínim no retardar més els pagaments als proveïdors, que van patir molt en el passat. I si pot, millorar-ho. Això passa perquè avancin la bestreta o bé aprovin el pla d'ajust i desemborsin ja tot el FLA pendent des de principi d'any. El FLA cobreix diversos aspectes: el dèficit autoritzat, ara el 0,7%, i els venciments de deute a llarg termini i el que està en bons als mercats financers.Ja està acordat que des de l'1 d'abril els venciments a llarg termini els assumeix el FLA i no la Generalitat, que ho va fer de gener a març. Sí que hi ha deutes a curt termini no coberts que vencien al primer trimestre, però s'han renovat. Tenim mesos de tranquil·litat, i seguirem treballant per passar deutes a llarg termini amb bancs.

Tenim el vistiplau del Tresor i del ministeri d'Economia, s'han fet tots els tràmits i només queda el vistiplau del ministre Montoro per portar-ho al Consell de Ministres. La Generalitat té un deute a curt termini que no es correspon amb el que hauria de tenir, perquè en bona part ve de préstecs a llarg termini que en el seu moment no es van poder pagar i es van renovar a curt, però cada dos per tres els hem d'estar renovant, i això s'ha de poder ordenar i gestionar bé. Els bancs també hi estan absolutament d'acord, i només falta la signatura del d'Hisenda, que esperem assolir.

Ara estan al 0,834%, i seguirem reclamant, com ja hem fet, que tornin al 0%. Al 2015 hi van estar per dues raons: perquè els interessos mitjans de mercat estaven molt baixos, i ara fins i tot hi estan més, i perquè no s'havia fet l'actualització del model de finançament del 2009, pendent des del 2014, premissa que també es manté, així que la conclusió hauria de ser la mateixa. Encara no tenim resposta però insistirem.

Hi ha hagut un intercanvi d'informació, sobretot sobre l'escenari base del que partíem, és a dir, de com va funcionar el 2015. Això ho hem estat analitzant amb ells, i també hem conversat sobre les línies mestres del pressupost. Encara estem en una fase d'intercanvi d'informacions, el detall del pressupost s'està elaborant per cada departament, però és clar que com a mínim incorporarà les partides del pla de xoc i una rebaixa substancial dels interessos respecte al pressupost interior. S'ha d'aprofitar que se'n pagaran menys per destinar una part important a despesa social.

Obrirem el debat parlamentari a tots els grups, i si algú vol votar els pressupostos, encantats, però no alterarem les prioritats d'acords de la legislatura. Aquest és un govern per fer la independència, hi va haver un grup, la CUP, que va facilitar la investidura del president i sempre hi prioritzarem les aliances, tot i que si en el tràmit parlamentari podem ampliar els acords, cap problema, perquè el pressupost que presentarem el podrien signar perfectament el PSC i Catalunya Sí que es Pot.

Hi haurà les partides necessàries per avançar. El pressupost és per al conjunt dels objectius del govern, que són el dia a dia i portar el país a les portes de la independència. Evidentment, les estructures d'estat hi seran, perquè no és una limitació política sinó una eina al servei d'uns objectius. Treballarem per reforçar-les i continuar-les desenvolupant, perquè en casos com la hisenda queda molta feina a fer. Necessitem posar-hi totes les eines possibles, i el pressupost en serà una. Si no el tenim, serà molt més difícil.

Amb una pròrroga, el límit de despesa és el mateix que l'any anterior. Per tant, en un context en què l'escenari econòmic i la dinàmica d'ingressos et permeten augmentar la despesa, un pressupost prorrogat no serveix de gaire. L'objectiu no és reduir la despesa sinó posar-la on toca, reforçar la política al servei de la gent i construir les estructures d'estat. Per tant, el pressupost és una oportunitat, en cap cas un problema. Construir la república catalana és prou complex perquè ens estem enfrontant a molts reptes, i no tindria sentit renunciar als recursos que pot aportar un pressupost.

L'escenari el 2017 canviarà en l'àmbit d'ingressos, perquè tenim una previsió de creixement del PIB semblant, o una mica inferior a la del 2016. I això suposarà més ingressos per a la Generalitat... La pròrroga és la millor eina per reduir despesa, però si la vols augmentar cal aprovar un pressupost nou, perquè si no, tens el límit de l'any anterior.

Es farà de mica en mica. No estem en la situació de poder tornar a la despesa per càpita del 2008, 2009 o 2010, en què va créixer molt però també ho va fer el dèficit. Pots estar un o dos exercicis en dèficits extraordinàriament alts, però no ho pots mantenir perquè crearàs una muntanya de deute que t'ofegarà més.

Igual que busquem eficiència en la despesa, en buscarem amb totes les figures tributàries. Ja hi ha un nivell elevat de pressió fiscal a Catalunya, i pujades generalitzades no tenen sentit. Ara bé, estudiem acabar de fer ajustos en algunes figures.

Serem responsables i defensarem fins al final els interessos econòmics de Catalunya, però no acceptarem que se'ns posi sobre la taula un nou model de finançament a canvi de renunciar a la independència. L'Estat hauria d'haver presentat una proposta de millora, però no ho ha fet. Quan ho ha liderat Catalunya la conseqüència ha estat l'augment de la catalanofòbia, i que hem hagut de batallar en solitari per obtenir uns resultats minsos. Ara Catalunya està en una altra línia, però si es convoca el partit, igual que anem a reivindicar que ens millorin l'objectiu de dèficit o el FLA al 0%, anirem a defensar les posicions al màxim. Si hi ha l'oportunitat no deixarem de fer-ho, però que ningú ens ho plantegi a canvi de renunciar a la independència.

Seria molt sorprenent que el PP, que en quatre anys no ho ha volgut tractar, ho vulgui tractar en temps de descompte. Ara bé, sorpreses majors he vist...

El deute s'ha disparat per la caiguda d'ingressos de la Generalitat, perquè els de les comunitats són molt sensibles al cicle econòmic.Per exemple l'impost sobre transmissions patrimonials, que el 2005-06 havia arribat a recaptar més de 3.000 milions, el 2010 estava a 800. I la resta d'ingressos depenen de transferències de l'Estat. En canvi, les despeses són molt poc elàstiques: no es poden tancar escoles, ni hospitals, i la població cada vegada és més envellida i necessita més serveis socials. Les despeses no es poden reduir (es va retallar una paga extra i es van reduir inversions, i no es va fer més perquè no es podia), així que el problema és d'ingressos.

Mentre hi hagi dèficit pressupostari el deute augmentarà, però a un ritme molt inferior que fins ara. I si el deute d'un país augmenta menys que el que ho fa el PIB, la relació deute-PIB va disminuint, i és així com els estats el van gestionant.

Sí, hi ha un calendari acordat. L'objectiu és donar informació sobre les característiques del deute de la Generalitat, i veure si hi ha espai per millorar els interessos que es paguen. Hi ha dues vies: els interessos del FLA, i la part del deute que és finançament estructurat, com l'L9 del metro o algunes carreteres i presons construïdes amb concessions. Aquí hi ha incorporats tipus raonables quan es van signar, però molt lluny ara de la mitjana del mercat, i cal negociar amb els concessionaris per pagar menys interessos.

Tot canvi d'equips i de perspectives ideològiques es nota, tot i que les restriccions de l'autonomia són les mateixes per al conseller Castells, el conseller Mas-Colell i el vicepresident Junqueras, per això volem la independència i volem un ministre d'Economia que pugui ser responsable de tots els ingressos i totes les despeses, i això no ho tindrem mentre estiguem a l'autonomia. Canvis evidentment n'hi ha, perquè cadascú intenta implementar els canvis amb la seva visió i d'acord amb el context econòmic. Hi ha hagut un creixement important que s'ha traduït a les finances públiques, i això ens dóna més oportunitats, però per alguna raó Mas-Colell i Junqueras formen part de partits diferents.