El TC aixeca la suspensió del fons de pobresa energètica

El Tribunal Constitucional (TC) ha fet un pas enrere i ha decidit donar viabilitat a uns articles de la llei que el Parlament va aprovar el 2014 contra la pobresa energètica i que havia suspès. El TC ha aixecat la suspensió cautelar de l'article que fa referència al fons contra la pobresa energètica –una caixa solidària que ha de servir per ajudar les famílies que no puguin fer front als serveis d'aigua, llum i gas– i també de l'article que fixa que aquest fons s'ha de nodrir del que aportin les empreses subministradores i l'administració.

L'aixecament de la suspensió d'aquests dos articles de la llei ha tingut en compte la interlocutòria que el govern va enviar la setmana passada, segons va publicar ahir el BOE. Però no afecta la resta d'articles de la llei, que continuaran suspesos. Entre els quals, hi ha els que garanteixen que les unitats familiars que demostrin una situació de pobresa energètica estiguin protegides dels talls de subministrament, especialment durant els períodes crítics.

Al mateix temps que aixeca la suspensió cautelar de part de la llei contra la pobresa energètica, el TC declara nuls dos articles de la llei del Parlament de Catalunya de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, en concret la normativa contra l'ús de la fractura hidràulica o fracking en la recerca d'hidrocarburs i l'establiment de superfícies comercials de més de 800 m² en trames urbanes.

Aquest nou cop contra dues normes catalanes és especialment significatiu, perquè just la setmana passada el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, es va comprometre davant del president Carles Puigdemont a estudiar la possibilitat de reduir l'elevat nombre de litigis entre l'Estat i la Generalitat. Però el Constitucional ha tombat aquestes dues normatives perquè envaeixen competències de l'Estat.

El TC argumenta que l'autorització per a l'ús del fracking d'acord amb els requisits tècnics i amb la prèvia declaració de l'impacte sobre el medi ambient és potestat de l'Estat, perquè és l'administració espanyola la que té les competències en matèria de planificació econòmica i en règim miner, energètic i de protecció del medi ambient. Catalunya va prohibir el fracking perquè creu que l'extracció d'hidrocarburs per explosió posa en perill el medi ambient.

El TC també anul·la la disposició transitòria vuitena de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que prohibeix la implantació d'establiments comercials amb una superfície igual o superior a 800 m² dins de les “trames urbanes consolidades”, perquè els magistrats consideren que la llei no justifica aquesta mesura per “raons imperioses d'interès general”, tal com exigeix la llei bàsica de l'Estat. D'aquesta manera, operadors comercials podrien sol·licitar obrir grans superfícies dins dels municipis i no només als afores.

Pel que fa a la pobresa energètica, recordem que la llei del 2014 impugnada pel govern espanyol era la que modificava el codi de consum de Catalunya del 2010. Posteriorment a la llei del 2014, el juliol del 2015, el Parlament va aprovar una nova llei de mesures urgents per afrontar l'emergència.

El govern s'empara en la norma posterior, del 2015 –que es va aprovar per superar el vet de l'Estat espanyol al TC–, per continuar garantint el subministrament a les famílies més vulnerables, però no amb un fons, sinó a través d'una subvenció. Les entitats socials s'han queixat que la documentació per accedir-hi és massa complexa. El fons contra la pobresa energètica només ha atorgat el 22% dels diners disponibles.