“És una crisi de solidaritat”
La representant de l'Acnur assegura que l'Estat espanyol “pot i ha de fer més en l'emergència humanitària”
Agraeix les 4.500 places que té a disposició Catalunya per als demandants d'asil
La crisi dels refugiats, com s'anomena el major èxode de persones d'ençà de la Segona Guerra Mundial, “és una crisi de solidaritat i no de xifres”. Aquestes són paraules de la representant de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur), Francesca Friz-Prguda, durant la seva visita ahir a la ciutat de Barcelona, convidada pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). La representant de l'organització va ser molt crítica amb la resposta de la Unió Europea en l'allau de persones que volen arribar a Europa. “El 2015 van morir més de 5.000 persones”, va lamentar.
Des de l'Acnur, de fet, es reclama que s'estableixin vies legals perquè es pugui arribar de manera segura. “Avui pràcticament és impossible arribar de manera legal a Europa”, va afirmar, i va recordar els drets que, segons la convenció de Ginebra del 1951, tenen els refugiats. Segons la representant de l'Acnur, Europa està en condicions de rebre un 10% dels refugiats perquè és “un continent ric i estable”, i l'Estat espanyol i Catalunya “tenen tots els components per convertir-se en un país de protecció que inspiri Europa a marcar la diferència” i a posar en pràctica de manera “urgent” el programa de reubicació europea, que ha de ser just i continuat; en aquest sentit, va assenyalar que, dels 160.000 previstos, només se n'han ressituat 1.100.
Entre les vies legals que va indicar figuren programes de reassentament, un sistema de concessió de visats humanitaris, programes de patrocini privat i la concessió de beques acadèmiques per “alleujar” els països de primera acollida –on es concentren un 86% dels refugiats–, les quals podrien servir a un 10% de la població desplaçada.
La representant de l'Acnur també va destacar que, si es fomenten programes de patrocini privat –amb suport econòmic dels ciutadans, les ONG i els governs–, s'incrementarà el nombre de places per acollir refugiats.
Formació
Una altra possibilitat que va plantejar és la implementació de programes de beques acadèmiques per a persones que han hagut d'interrompre els seus estudis per conflictes als seus països d'origen. L'Estat espanyol tenia previst rebre 500 estudiants en el marc d'aquesta mesura, però, a causa de l'actual situació de govern interí i l'obertura de període electoral, “està paralitzada”.
L'any 2000, la xifra de persones desplaçades a escala mundial era de 20 milions, mentre que el 2015 aquest nombre es va enfilar fins als 60 milions, segons les dades exposades pel president del CAC, Roger Loppacher. A Síria, els refugiats a dins i fora del país arriben als 12 milions, d'una població que es comptabilitzava, abans de la guerra, en uns 22 milions de persones. Turquia, Jordània, el Líban, l'Iraq i Egipte han acollit la majoria de refugiats que fugen de la guerra de Síria. Molts dels desplaçats que han aconseguit arribar a Europa queden bloquejats a Grècia i n'és un exemple el camp improvisat d'Idomeni, a la frontera amb Macedònia, on han arribat a conviure més de 50.000 persones en unes condicions deplorables. “No només són les necessitats bàsiques i d'higiene, és la incertesa a la qual s'enfronten cada dia aquestes persones”, va denunciar Friz-Prguda.
A causa d'aquesta situació, l'Acnur és molt crítica amb l'acord entre la Unió Europea i Turquia. “Mai hem donat suport a aquest acord”, va afirmar, i es va mostrar decebuda perquè en el primer esborrany del tractat no es parlava de refugiats, sinó d'immigrants il·legals. Precisament, l'Acnur ha presentat un document per instar els mitjans de comunicació a seguir les normes ètiques i deontològiques a l'hora d'informar sobre els refugiats. Precisament, Friz-Prugda va assegurar que a l'Estat espanyol “el racisme i l'odi no tenen res a veure” amb els moviments xenòfobs d'altres països d'Europa. “Seria impensable que algunes formacions polítiques guanyessin vots per anar contra els refugiats”, com sí que passa en altres llocs d'Europa. Per la seva banda, el secretari d'Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, present en la conferència, va reiterar el compromís de la Generalitat amb l'acollida de refugiats, va recordar que Catalunya té a la disposició dels refugiats fins a 4.500 places i va apel·lar a aprofitar l'experiència d'ajuntaments i comunitats autònomes. Amorós va recordar que Catalunya ha acollit 1,5 milions de persones en els darrers vint anys, un creixement que han experimentat pocs països a Europa.
