La revàlida inesperada

Procés

La conclusió és força general: el 26-J el vot serà sobretot en clau espanyola i no suposarà cap fita cabdal per al procés independentista. Això sí, els matisos són notables. Mentre que per a Matas les eleccions seran “innòcues” per al full de ruta sobiranista, i només una “mala jugada flagrant” del govern espanyol podria canviar aquesta sensació, la resta hi troba més elements d'interès. Per a Serrano, des de l'òptica independentista és cert que els comicis són “poc importants”, però el punt principal serà veure si surt un interlocutor vàlid a l'altra banda que permeti entrar en una fase diferent, ja que el procés està “en stand-by”, una consideració que comparteix Canaleta. Orriols admet que la qüestió identitària “perdrà protagonisme” davant l'eix esquerra-dreta, i recomana als independentistes que evitin plantejar la cita com un nou plebiscit que tenen perdut d'entrada, perquè “és impossible” que arribin al 50% de vots. Segons ell, més que buscar la majoria, al que han d'aspirar els sobiranistes és a tenir prou presència per poder ser decisius a Madrid i mirar de forçar la convocatòria d'un referèndum.

Canaleta recorda que “qualsevol elecció és una foto sobre l'escenari polític”, tot i que admet que
hi haurà diversos temes (càstig al PP, corrupció, crisi econòmica, pactes...) que influiran en el vot, més enllà de la qüestió catalana. Segons ell, en tot cas, els actors del procés quedaran afectats per les batalles paral·leles que es lliuraran: ERC i CDC, pel lideratge de l'independentisme (si ERC s'imposés ja ho faria per segon cop, i podria provocar renegociacions en els equilibris tant a nivell municipal com fins i tot a Junts pel Sí); els independentistes i En Comú Podem, per l'hegemonia del discurs polític català a Madrid (tot i que Matas recorda que per al procés “no seria cap fracàs” que els segons repetissin victòria), i la mateixa confluència, el PSC i ERC, pel lideratge de les esquerres, a més del duel entre C's i el PP per l'hegemonia unionista. Els analistes preveuen, això sí, que la petició d'un referèndum pactat tornarà a ser el cavall de batalla de la campanya catalana, tant per defensar-lo com per relativitzar-lo o erosionar el contrari.

Llista unitària

Encara en clau de procés, hi ha força unanimitat també a trobar de poc recorregut pràctic la proposta de CDC d'una llista unitària amb ERC, que de fet ahir mateix ja la va descartar oficialment, ja que les eleccions excepcionals ja van ser el 27-S. Canaleta, a més, recorda que hi ha discrepàncies sobre el paper a Madrid, ja que ERC ja va dir que eren les últimes estatals en què es presentava, i CDC no ho veu igual. Per a Matas, farien “mal fet” de recuperar el debat de la llista única perquè “estava superadíssim”, i si bé entén les raons de CDC per plantejar-lo, creu que “no cal fer plebiscits cada dos per tres” i poden seguir anant per separat per maximitzar vots, i compartir punts del programa, ja que igualment tampoc tindrien garantida la victòria anant junts.

Orriols també pensa que una coalició unitària seria electoralment “un fracàs anunciat”, i exemplifica el perquè: “Una llista encapçalada per Mas, que va ser el principal impediment de la CUP per investir JxSí, no seria la millor opció per buscar votants de la CUP.” Per a ell, a més, “el relat d'una victòria sobiranista es pot assolir igualment sense una candidatura conjunta”. Serrano és l'únic que no té del tot clar si hauria estat millor una coalició o no, però en tot cas conclou que “el que importa és la unitat d'acció, amb llista única o per separat”.

Abstenció

Els analistes coincideixen a pronosticar que la participació baixarà respecte al 20-D, tot i que no en excés perquè tampoc va ser especialment alta llavors. “L'evidència diu que quan es demana als ciutadans que votin de manera reiterada en poc temps, això causa cansament i cau la mobilització”, constata Orriols, que recorda que en l'únic precedent a l'Estat d'una repetició electoral, el 2003 a la Comunitat de Madrid, la participació va caure “de màxims a mínims històrics”. En tot cas, com que els col·lectius més abstencionistes solen ser els joves i els votants d'esquerres –potser també els més decebuts pel bloqueig dels últims mesos–, Podem i sobretot el PSOE són els que més se'n poden ressentir. Això sí, “petits transvasaments podrien dur a grans canvis”, avisa Matas, que creu que l'abstenció es repartirà “homogèniament” a tot l'Estat excepte a Catalunya, on augura una major desmobilització de l'independentisme. Canaleta, en canvi, no creu que l'abstenció al país sigui gaire més gran, i Orriols no ho té clar, perquè “en teoria” l'independentisme estava més desmotivat el 20-D, quan encara no hi havia acord per formar govern. Més enllà d'això, Serrano reflexiona: “Portem un cicle electoral des del 2012 en què la participació en les catalanes és superior a la de les espanyoles, i això desmunta la teoria que aquestes són més importants.”

Pronòstics

A l'hora de fer pronòstics sobre els resultats, Canaleta no creu que canviï gaire la foto catalana, tot i que serà d'interès veure “quants votants arribats a l'independentisme des del 80% favorable al dret a decidir viren cap al referèndum”. La resta tampoc espera grans canvis perquè “ha passat poc temps i poques coses des del 20-D”, segons Orriols.

Tampoc al conjunt de l'Estat, on creuen que quedarà confirmada la superació del sistema bipartidista. Per a Serrano, hi pot haver transvasaments dins dels blocs (per exemple vots de C's que tornin al PP, o un flux creuat entre Podem i PSOE), però “hi seguirà havent quatre actors destacats”, i Matas hi està d'acord, tot i opinar que hi pot haver “certa tendència a tornar als partits clàssics”. En tot cas, ell i Orriols coincideixen que un element “importantíssim” serà la configuració d'una coalició IU-Podem, que pot arreplegar escons “que van ballar” en moltes circumscripcions i “pot provocar una petita sacsejada”. Matas conclou que “la campanya, l'actitud dels candidats i els missatges que donin” seran bàsics, també per veure com gestionen el “fracàs” en l'intent de formar govern.

Pactes

Tots convenen que els partits no tindran el roc a la faixa d'unes terceres eleccions, amb la qual cosa “la pressió per formar govern serà molt més alta”, segons Serrano, que admet que, tot i que hi va haver molt tacticisme partidista, el panorama actual era “molt enrevessat” per arribar a acords. Canaleta vaticina que la gent “calcularà molt més el seu vot” en funció de possibles pactes postelectorals, i segurament aquests seran l'eix central de la campanya, en què s'exigirà “molta més claredat” als partits.

Matas lamenta que les converses s'han fet “molt malament”, perquè mai es va preparar el terreny per a una negociació que seria normal en altres països europeus, i per contra es van marcar moltes línies vermelles. “Si no s'esveren” en campanya, Matas creu que ara hi hauran d'incidir més perquè “s'està abocat” a governs de coalició. Orriols no atribueix la manca d'acord fins ara a la “incompetència” dels polítics, sinó a la por que certs pactes “fossin altíssimament penalitzats”. El fet que no es prevegi una tercera convocatòria electoral, segons ell, facilitarà que les forces se centrin més en la negociació i menys en els missatges al públic. Tret que el PSOE i Podem sumin després del 26-J, els escenaris que veu més probables serien “governs de fracàs”: la “gran coalició” entre PP i PSOE o un govern tecnòcrata, que ja ha proposat C's, amb un extern de baix perfil polític al davant.