La dreta radical alemanya desferma manifestacions al carrer i l'eufòria interna
El congrés d'Alternativa per Alemanya reflecteix el desgast dels grans partits
Les marxes contra el populisme acaben amb 500 detinguts i aldarulls violents
Stuttgart, la capital del land de Baden-Württemberg, actual feu dels Verds alemanys, va esdevenir ahir, en el congrés de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), un reflex de la creixent polarització política dels extremismes, enmig del desgast dels grans partits. Mentre els 2.000 delegats d'aquesta formació es reunien en el seu congrés programàtic, disposats a marcar el camí futur del partit, cada cop més obertament xenòfob, al carrer uns 1.500 manifestants hi deien la seva, en forma d'aldarulls.
La líder del partit, Frauke Petry, representant de l'ala dita moderada, va fer una crida a la cohesió, pressionada des de la banda més radical pels qui aposten per la prohibició dels símbols de l'islam i el que anomenen un “patriotisme sense complexos”.
L'Alemanya que encara caminava de puntetes en aquestes qüestions, pels comptes negres del passat, de cop ha perdut timidesa i parla obertament de defensar la seva llengua i la seva cultura contra el que anomenen “immigració descontrolada” procedent d'“altres cultures”.
En el congrés, celebrat al recinte firal als afores de la ciutat, es van sentir propostes com ara concedir asil als musulmans que abandonin la seva religió –la va fer el veterà Albert Glaser, a qui l'AfD vol presentar com a candidat a la presidència del país, l'any vinent–. També una defensa apassionada de l'idioma alemany contra les “violacions” que pateix, per influència de les xarxes socials i dels estrangers. L'autor de la proposta era el copresident del partit, Jörg Meuthen, representant de l'ala més radical i islamofòbica, que es va rebre aplaudiments frenètics de les seves files.
La caixa dels trons
L'emergència electoral d'AfD ha obert la caixa dels trons a Alemanya. El mes de març passat va obtenir un 24% dels vots al land de Saxònia-Anhalt i avança decidida cap al Bundestag, en les generals del 2017. A Stuttgart, ciutat amb un alcalde verd –Fritz Kuhn– i capital d'un land governat per un altre ecopacifista –Winfried Kretschmann–, la celebració del congrés dels radicals dretans es prenia com una vergonya. Era, en realitat, una segona vergonya en poc temps de diferència, vist que també en les regionals del març l'AfD havia tret en aquest land un 15%, percentatge impensable uns anys enrere en aquest estat federat.
L'explicació d'aquesta evolució política rau no només en el vot de protesta per l'arribada de refugiats, sinó sobretot en el desgastament dels grans partits convencionals, sigui la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera Angela Merkel, sigui el Partit Socialdemòcrata (SPD), l'actual soci de coalició de la cancellera. La CDU regional de Baden-Württemberg està a punt de signar un pacte de coalició, com a soci petit, dels Verds de Kretschmann. Si l'anterior legislatura, aquest ecopacifista havia liderat una coalició amb el SPD, ara ho farà amb els conservadors, en condició de cap de govern.
Les regles del joc i les constel·lacions polítiques han canviat, a Alemanya. De moment, això sí, encara es troben sortides en forma d'aliances innovadores –com la de Kretschmann amb la CDU– que eviten situacions d'ingovernabilitat.
