JxSí aposta per tornar a aprovar la part suspesa en habitatge
Oposició i entitats reclamen “mesures concretes”
Albiol veu la cimera com un “aquelarre” contra el PP i denuncia que la Generalitat es pugui quedar pisos “per la cara”
De manera pràcticament unànime, partits i entitats han destacat la importància d'arribar a acords concrets durant la cimera d'aquest dimarts al Palau de la Generalitat. L'objectiu és evitar que es notin els efectes d'una probable suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC) de les mesures contra els desnonaments que inclou la llei 24/2015, recorreguda divendres passat pel govern espanyol. JxSí plantejarà que el Parlament torni a aprovar el contingut dels articles recorreguts per demostrar-ne la plena vigència. La PAH, entitat promotora de la ILP que va donar lloc a la llei, espera que s'estableixi un full de ruta concret per desenvolupar-la i la resta d'entitats i partits insten l'executiu a aprofitar tot el marge que té per defensar els ciutadans més vulnerables. La nota discordant l'ha donat el PPC. Xavier García Albiol ha considerat la cimera un “aquelarre” contra el PP i ha criticat que la Generalitat, a través de la llei, es pugui quedar pisos “per la cara”.
Minuts abans de les 16h els convidats han anat atenent un a un els mitjans de comunicació que esperaven a la porta principal del Palau de la Generalitat. La gran majoria espera que de la cimera n'acabin sortint compromisos concrets per defensar institucionalment les famílies amb risc de desnonament.
El president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull, ha remarcat el compromís del seu grup amb tots els articles de la llei. “Posem a disposició del Govern i de les entitats la nostra força al Parlament per aprovar una altra vegada, si cal, les mesures legislatives necessàries perquè allò que vam aprovar pugui tornar a tenir una base legal”, ha indicat tot just uns minuts abans que comencés la cimera. “Cap català ha de triar entre passar fred o gana”, ha afegit, fent referència a la llei d'emergència social, que regula aspectes contra els desnonaments i també contra la pobresa energètica, tot i que aquests últims no han estat recorreguts per part de l'executiu estatal.
En sentit completament oposat s'ha mostrat el president del grup parlamentari del PPC. Xavier García Albiol ha explicat que no espera res de la cimera i fins “abans de començar la reunió ja es demostra que de seriositat, ben poca”. Segons ell, el president de la Generalitat i d'altres partits i entitats volen convertir la cimera en un “aquelarre” contra el PP per “dissimular que no dona resposta als problemes de la ciutadania que pitjor ho està passant”.
Albiol ha recordat que, tot i que el PPC va votar a favor de la major part de la llei, es va abstenir en aquells punts relacionats amb el dret de propietat, precisament alguns dels que ha recorregut el govern espanyol. “El dret a la propietat és un dret constitucional i aquí no es pot fer com si Catalunya fos Veneçuela, on es pot treure els pisos a la gent per la cara”.
El president del grup parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot, Lluís Rabell, ha reclamat que a banda “d'una foto i un moment de protesta d'un acte injustificable”, de la cimera en surtin mesures i compromisos concrets per fer front a la situació d'emergència social. A més, Rabell ha avançat que demanarà al Govern que acceleri la trobada amb entitats bancaries per fer-los pressió i compleixin amb el que preveu a llei, i d'altra banda, que l'executiu català signi convenis amb els operadors per garantir el subministrament a totes les famílies.
De la seva banda, el president del grup parlamentari del PSC, Miquel Iceta, acompanyat dels alcaldes metropolitans socialistes, també ha reclamat “mesures concretes” de suport als ajuntaments, que segons ha apuntat, són els que estan en “primera línia” buscant solucions per a les famílies més afectades per la crisi. Iceta ha avançat que el seu grup posarà sobre la taula que es recuperin alguns aspectes de la llei d'habitatge aprovada pel govern tripartit i que va quedar anul·lada per la llei Òmnibus del govern d'Artur Mas.
Per part de C's assisteix a la reunió la presidenta del grup parlamentari, Inés Arrimadas, que a les portes del Palau de la Generalitat ha apostat per trobar “solucions realistes i legals”. “No apostarem mai per la confrontació ni la desobediència, la millor manera de protegir la gent vulnerable és el diàleg”, ha afegit. A més, al líder de C's ha defensat que hi ha marge per solucionar els problemes dels ciutadans amb les competències de Catalunya i ha recordat que encara no s'han fet convenis amb les subministrades i que només s'ha gastat el 20% del fons destinat a combatre la pobresa energètica. “ No ens sumarem mai a la confrontació i el victimisme dient que la culpa ve de Madrid, tot i que no compartim les mesures del PP”, ha conclòs.
Pel que fa a les entitats, el portaveu de la PAH, Carlos Macías, ha avisat que el grup promotor de la ILP afronta aquesta cimera “no amb les mans buides o per fer-se una foto”, sinó amb un “full de ruta concret d'accions per continuar garantint els drets que garanteix la llei”. En aquest sentit, ha demanat que la cimera acabi amb un compromís per continuar aturant desnonaments, garantint el reallotjament i mobilitzant habitatges buits de la banca. També s'ha referit a la part de pobresa energètica no impugnada, i ha criticat que el Govern no l'estigui desplegant. Macías ha fet aquestes declaracions a l'entrada en nom dels promotors de la llei, la PAH, l'Observatori DESC i l'Aliança contra la Pobresa Energètica.
Per últim, el president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Oriol Illa, ha lamentat que entre els assistents no hi hagi cap gran tenidor d'habitatges. Precisament els convenis per la cessió dels habitatges buits per destinar-los al lloguer social és una de les reclamacions principals de les entitats.
40 assistents a la Cimera
A la cimera hi assisteixen un total de 40 persones entre membres del Govern, representants de grups parlamentaris, alcaldes metropolitans, entitats i sindicats. La reunió està encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat del vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, i quatre consellers: la titular de la Presidència, Neus Munté; la de Governació i Habitatge, Meritxell Borràs; la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa; i el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget.
També hi ha dos representants dels sis grups parlamentaris: Junts pel Sí, C's, PSC, CSQP, PPC i CUP, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. De les entitats municipalistes hi ha representants de l'ACM, Dabid Saldoni, i de la FMC, Xavier Amor.
Pel que fa als alcaldes metropolitants, n'hi ha 12: l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la de l'Hospitalet, Núria Marín, la de Badalona, Dolors Sabaté, el de Terrassa, Jordi Ballart, el de Sabadell, Juli Fernández, el de Lleida, Àngel Ros, el de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, la de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, la de Girona, Marta Madrenas, el de Reus, Carles Pellicer, el de Mataró, David Bote i la de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa.
Pel que fa a representants d'entitats. Hi assisteix Carlos Macias, en nom del grup promotor de la ILP que va desembocar amb la llei 24/2015 i que està format per la PAH, l'Observatori DESC i Aliança contra la pobresa energètica. També hi ha Montserrat Torrent per part de la Plataforma per al dret a un habitatge digne, Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector i els líders sindicals de la UGT, Camil Ros, i de CCOO, Joan Carles Gallego.
Què recorre el govern espanyol?
Entre d'altres, el govern espanyol demana al TC que suspengui el paper decisori que la llei reserva a la mediació en casos d'impagaments de lloguer o hipoteca que poden derivar en desnonament.
L'executiu estatal també vol evitar que a Catalunya es pugui iniciar un procediment judicial específic per resoldre temes vinculats als desnonaments, perquè “processalment” només hi pot haver un procediment a tot l'estat. En la llei catalana es marca un procediment simplificat que insta el jutge a dictar una resolució que inclogui un pla de pagament i li dona la potestat per cancel·lar els imports no satisfets en funció de les circumstàncies personals del consumidor.
L'article 5 de la llei 24/2015 és el que principalment parla de desnonaments i el govern espanyol en recorre els punts 1,2,3,4 i 9. Bàsicament aquí s'obliga als grans tenidors d'habitatges i a les persones jurídiques que hagin adquirit un habitatge via execució hipotecària, a plantejar alternatives de lloguer social a les famílies que no pugui fer front al pagament de la hipoteca, abans d'iniciar qualsevol procediment judicial per impagament.
Pel que fa a l'article 7, el govern estatal no està d'acord amb el fet que l'administració pugui resoldre la cessió obligatòria d'habitatges, per un període de tres anys, en el cas que siguin habitatges buits propietat de persones jurídiques obligades a pagar l'impost sobre els habitatges buits (també recorregut per l'Estat) o que disposi d'habitatges buits en un municipi en el que hi hagi, com a mínim , una família amb risc d'exclusió social.
