El 80% dels votants del 20-D mantindrien el seu vot
Felip VI firma la convocatòria d'eleccions i les Corts es constituiran el 19 de juliol
López insta els enfadats a votar
El votant de Ciutadans és el més volàtil
Un 17% van dubtar entre Rajoy i Rivera
L'onzena legislatura va abaixar la persiana ahir amb la firma del decret de dissolució de les Corts, que va rubricar per primera vegada i excepcionalment el rei Felip VI perquè un president en funcions com Mariano Rajoy no en conserva la capacitat. Amb la crida a les urnes del 26 de juny firmada a La Zarzuela pel cap d'estat hereditari, el president del Congrés, Patxi López, es va limitar a recollir i avalar el decret i, ja de retorn a la cambra baixa, va entonar un mea culpa en nom dels polítics. “No hem sabut complir el mandat ciutadà”, va constatar. Si bé tots miren al 26-J, l'últim sondeig del CIS adverteix que de les urnes en sortirà un repartiment similar al del 20-D perquè un 78,4% dels votants confessen que tornarien a votar el mateix partit fins i tot ara que ja saben l'enrevessat mapa que en resultaria.
La primera firma que un monarca espanyol de la democràcia estampa en un decret de convocatòria d'eleccions es va registrar sense càmeres de televisió i la Casa Reial es va limitar a lliurar una seqüència de fotografies pròpies de la breu audiència de Felip VI i el president del Congrés. A la data ja fixada del 26-J, el monarca hi va adjuntar la de la constitució de les noves Corts (el Congrés i el Senat): el 19 de juliol a les 10.00 hores. Es tracta d'un calendari que desafia l'optimisme de Rajoy, que el dia abans va confiar que a finals de juliol hi haurà ja un nou president investit quan ell ha consumit el mes posterior al 20-D amb la seva inèdita declinació tot i ser el més votat.
Si bé Felip VI va firmar el decret en silenci a les 9.37 del matí, López, tercera autoritat de l'Estat, sí que va voler adreçar-se a una població a la qual es demana per primera vegada repetir una votació. “Que no es resignin i que, tinguin la ideologia que tinguin, votin i expressin l'enuig a les urnes”, els va animar. López alerta dels “buits constitucionals” que ha destapat la gestió del 20-D –entre ells, que la Carta Magna no diu enlloc què s'ha de fer si cap aspirant accepta l'oferta del rei d'anar a una investidura– i va instar el nou Congrés a reformar el text del 1978 per corregir les llacunes dels pares redactors.
Vot per correu
La campanya electoral formal s'iniciarà la matinada del 10 de juny, el 16 serà l'últim dia per sol·licitar el vot per correu (que es pot dipositar fins al dia 22) i el dia 20 serà l'últim en què es publiquin enquestes. El 13 de maig és la data límit perquè els partits que volen acudir-hi en coalició ho comuniquin i el 23 de maig expira el termini de presentació de candidatures.
A més del repte d'haver de gestionar uns resultats similars, amb gairebé un 80% predisposat a votar el mateix i només un 5,3% a votar una altra opció, ara que sap ja el resultat, el sondeig del CIS publicat ahir desvela que un 27% va decidir el vot del 20-D durant els quinze dies de campanya electoral. Basant-se en 6.242 entrevistes personals a casa entre el 7 de gener i el 19 de març, els enquestats evidencien una gran fidelitat a la seva opció. De fet, el 95,2% dels que van votar Rajoy ho tornarien a fer, el 90% dels de Pablo Iglesias, i el 87,6% dels de Pedro Sánchez .
Qui més ha de patir per les fugues és Albert Rivera: només un 79% dels seus votants el 20-D tornarien a votar Ciutadans sabent quin és el resultat. El CIS, de fet, detecta que en la frontera Rajoy-Rivera hi ha el gran dilema: un 17% dels votants admeten que van dubtar entre votar PP o votar Ciutadans. Entre PSOE i Podem, en canvi, van dubtar un 11%.
El líder més valorat i l'únic aprovat és Alberto Garzón, d'IU (5,23), seguit de Rivera (4,55), Domènech (4,49), Gabriel Rufián (4,44), Sánchez (4,19), Iglesias (4,06), Francesc Homs (4,04). I l'últim és Rajoy (3,43).