250.000 euros de multa a canvi de rebutjar refugiats
Brussel·les planteja sancions als estats i als demandants d'asil que no cooperin amb el nou sistema europeu
Dóna llum verd a la liberalització de visats per a Turquia a partir del mes de juny
La Comissió Europea vol multar els estats membres que es neguin a acollir refugiats. Les sancions, que serien de fins a 250.000 euros per cada persona rebutjada, haurien de servir per dissuadir els estats de la UE que no cooperen en el repartiment dels demandants d'asil, i que forcen altres països a fer-se càrrec gairebé sols dels sirians, afganesos o iraquians arribats a Europa fugint de la guerra. La mesura forma part de la proposta de reforma del sistema d'asil europeu i preveu també una modificació del Codi de Dublín, que la crisi dels refugiats ha deixat totalment obsolet. Dublín estipula que la tramitació d'asil d'un refugiat s'ha de fer en el seu primer país d'arribada a la UE, però això ha desbordat Itàlia i, sobretot, Grècia, els estats on arriben més persones fugint de Síria. Brussel·les vol un sistema “més equitatiu, basat en normes comunes i un repartiment just de les responsabilitats”, va dir ahir en roda de premsa a Brussel·les l'eurocomissari d'Immigració i Interior, Dimitris Avramópulos.
A la pràctica, es tracta de posar en marxa un “mecanisme correctiu” que estableixi “automàticament quan un país fa front a un nombre desproporcionat de demandes d'asil”, tenint en compte “la seva mida i riquesa”.
Si es considerés que Grècia, per exemple, rep un “nombre desproporcionat” de refugiats, totes les noves demandes d'asil s'enviarien cap a altres llocs, com ara Espanya i França. Els estats, però, “tindrien l'opció, temporalment, de no participar en la relocalització” pagant, a canvi, “una contribució solidària de 250.000 euros per cada demandant d'asil del que serien responsables”, uns diners que rebria “l'Estat membre on la persona anés finalment”. La multa, especialment elevada tenint en compte el cost molt menor que suposa acollir un refugiat, pretén dissuadir els estats que intenten eludir el mecanisme per no acollir gent. En tot cas, la voluntat de Brussel·les d'imposar els pagaments podria topar aviat amb el rebuig dels estats membres, que juntament amb l'Eurocambra hauran de revisar ara la proposta i podrien tombar-la. És més, fins ara, la majoria d'iniciatives de la Comissió han quedat en paper mullat: dels 160.000 refugiats a Itàlia i Grècia que s'han de repartir en els pròxims dos anys, només se n'han distribuït 1.441, dels quals 18 a Espanya.
Brussel·les també proposa, amb la nova normativa, mà dura pels refugiats, per als quals demana “obligacions legals més clares” inclòs “el deure de quedar-se al l'estat membre” que l'acull. Els que es moguin de país podrien fer front a multes, tot i que la Comissió encara no les ha especificat i només diu que serien “proporcionades”.
En paral·lel, Brussel·les també va donar ahir llum verd a la liberalització dels visats a Turquia, perquè els seus 80 milions d'habitants puguin viatjar lliurement a la UE, una mesura controvertida i que s'emmarca en els acords entre la UE i Ankara per frenar l'arribada de refugiats a les costes de Grècia.
La Comissió va aprovar l'informe favorable a Turquia, tot i que encara no compleix les 72 condicions necessàries per estar exempta de visats, i va demanar al Consell i al Parlament que també hi votin a favor.
El vicepresident Frans Timmermans va dir que Turquia “ha fet progressos impressionants” i que tot i que queda “feina per fer urgentment”, Brussel·les considera que ja es pot “obrir la porta perquè el Parlament Europeu i els estats membres aixequin els requeriments de visat”.