Romeva reforça al Líban el perfil diplomàtic propi català
El conseller d'Afers Exteriors visitarà a Beirut projectes finançats pel govern i preveu tancar-ne de nous
La Generalitat participa econòmicament en set iniciatives de cooperació al Pròxim Orient
El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, inicia avui una visita al Líban per conèixer de primera mà diversos projectes de cooperació amb aportació econòmica d'institucions catalanes al Pròxim Orient, amb l'objectiu també de reforçar la diplomàcia catalana i la cooperació enteses com a estructures d'estat. Amb aquest viatge, que s'allargarà fins demà al migdia, es vol refermar la veu pròpia de Catalunya en l'àmbit internacional per trobar solucions als problemes globals, com és el cas del context de crisi humanitària derivada de la guerra a Síria. L'agenda inclou el desplaçament a un assentament de refugiats i trobades amb autoritats libaneses per tal de supervisar la marxa dels projectes amb participació catalana, però també de tancar acords per desenvolupar-ne de nous.
El programa de la visita va començar dimecres amb l'arribada a Beirut del director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila.“Fer acció política és una manera de fer diplomàcia. Si volem ser un estat, ens hem de fer sentir al món, hem d'actuar per donar la nostra veu pròpia; anant a l'origen i proposant solucions”, expliquen fonts del departament.
El viatge coincideix amb la setmana de l'aprovació del pla anual de cooperació al desenvolupament en el consell executiu de dimarts, que té com a eix prioritari d'actuació la crisi dels refugiats, amb sensibilitat especial per a l'enfocament estratègic de gènere.
Es preveu que la despesa del govern en ajut oficial al desenvolupament superi els 13 milions d'euros el 2016. Romeva vol imprimir un perfil català alt en matèria de treball per a la pau. Així, el govern ha escollit el Líban perquè acull aproximadament 1,1 milions de refugiats sirians, una situació que l'executiu vol observar de prop amb vista a l'esperada arribada de demandants d'asil a Catalunya.
De fet, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va enviar al març una carta al comissari europeu d'Immigració, Dimitris Avramópulos, per mostrar la disponibilitat d'acollir fins a 4.500 refugiats a tot Catalunya, 600 dels quals serien allotjats directament pel govern. La Generalitat disposa de 1.800 places per a refugiats repartides en pisos, albergs i habitacions.
En concret, el govern finança, a través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, set projectes al Pròxim Orient per reforçar els drets de la població desplaçada interna a Síria i de les persones refugiades a Jordània, l'Iraq i el Líban. Els gestiona Save the Children, Unicef, el Comitè català de l'Acnur, l'UNRWA, la Creu Roja, Acció contra la Fam i Pallassos Sense Fronteres.
Amb Creu Roja, per exemple, es dóna suport al Líban a l'assistència obstètrica i ginecològica a dones vulnerables sirianes, palestines i de les poblacions d'acollida afectades per la guerra.
El país dels cedres, d'uns 4,4 milions d'habitants, té, per la seva situació geogràfica, una llarga tradició d'acollida. Actualmenta hi viuen 42.000 refugiats palestins de Síria, 6.000 d'iraquians i gairebé 450.000 de Cisjordània i Gaza. Es tracta, doncs, del país amb la concentració més elevada de refugiats per càpita del món (un de cada quatre habitants és refugiat).