Els Mossos, més implicats contra el gihadisme
Jané i Fernández Díaz acorden que la policia catalana s'integri de manera permanent als organismes estatals de coordinació antiterrorista
El ministre deixa per després del 26-J la futura convocatòria de la Junta de Seguretat
No hi ha acord encara sobre l'accés als bancs de dades estatals
L'òrgan bilateral de seguretat no s'ha reunit en els darrers set anys
En la tercera visita, acords concrets. El conseller Jordi Jané va sortir ahir del Ministeri de l'Interior amb el compromís per part del ministre Jorge Fernández Díaz que, en un termini “breu”, la policia de Catalunya s'integrarà de manera “estable i permanent” als organismes estatals encarregats de combatre l'amenaça gihadista i el crim organitzat. Després de la inconcreció de les trobades dels presidents Carles Puigdemont i Mariano Rajoy i dels vicepresidents Oriol Junqueras i Soraya Sáenz de Santamaría, el responsable català d'Interior va aconseguir plasmar alguns avenços en una matèria tan sensible com la lluita antiterrorista. Es tracta d'una antiga reivindicació catalana, que s'havia convertit en un clam arran dels darrers atemptats a França i a Bèlgica. A partir de la firma d'aquest conveni, els Mossos d'Esquadra seran presents en igualtat de condicions en la mesa d'avaluació de l'amenaça terrorista i en el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco).
Fins ara, la policia catalana només havia col·laborat de manera puntual amb aquests òrgans, encarregats de decidir el nivell d'alerta –actualment és de quatre sobre cinc–, fixar l'estratègia operativa i establir les línies d'investigació. Atesa l'actual situació de perill, i tenint en compte que els Mossos tenen competències en la lluita antiterrorista, la seva presència en la mesa d'avaluació i en el Citco s'ha fet imprescindible, argumentava el conseller: “És de sentit comú.” Si més no, el representant del departament català garantia que, en aquest àmbit, els esborranys estan força avançats i en qualsevol moment es podria produir la signatura.
“Aquesta és una trobada llargament reclamada i de la qual faig una valoració en positiu”, emfasitzava ahir el conseller després d'haver-se reunit durant gairebé dues hores amb el ministre, que es va referir a Jané com el seu “amic”. De fet, els dos són vells coneguts de la seva etapa al Congrés dels Diputats, on van coincidir a la mesa. El clima de la cita, doncs, va ser distès, si bé el conseller insistia que s'havia anat per feina. “No ha estat un simple formalisme”, subratllava Jané, que va anar a la reunió acompanyat del secretari general d'Interior, Cèsar Puig; del director general de la policia, Albert Batlle, i el comissari en cap del cos dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero.
Un dels objectius principals de la part catalana és activar la Junta de Seguretat, un organisme bilateral que no es reuneix des del 2009 –coincidint amb el desplegament dels Mossos– i que des de La Moncloa es neguen a convocar ara adduint que el govern espanyol està en funcions i que, per tant,
hi ha qüestions –com ara les econòmiques relacionades amb la plantilla policial– que el gabinet de Rajoy no pot resoldre. En aquest punt, Fernández Díaz va assegurar que la junta “s'ha de reunir” i ho farà després del 26-J, sense voler ser més concret.
Gabinet negociador
De totes maneres, el que sembla segur és que no es farà sense que s'hagi constituït el nou govern espanyol i és per això que la trobada es podria dilatar en el temps malgrat que el compromís ahir fos convocar-la a partir de la data electoral. De moment, però, el ministre i el conseller van decidir crear un gabinet negociador –al més alt nivell– per començar a preparar els acords que haurien de sortir d'aquest organisme. Per part de l'executiu de Rajoy, l'encapçalarà el secretari d'estat de Seguretat, Francisco Martínez, i per part de la Generalitat, el màxim responsable serà el secretari general, Cèsar Puig. “No podem allargar-ho més”, reblava Jané.
Damunt la taula van quedar altres assumptes pels quals el Departament d'Interior fa temps que batalla i en què ahir no hi va haver acord, si bé les dues parts es van instar a avançar en la negociació que durà a terme el gabinet que prepararà la Junta de Seguretat. És el cas d'una millora de la delimitació de competències en aigües internes, ports i aeroports; l'accés dels Mossos als bancs de dades de la policia i la Guàrdia Civil, i, finalment, la integració dels agents catalans en operacions d'àmbit internacional. Segons recordava Jané, aquesta última qüestió està establerta
en l'Estatut, però no s'ha desenvolupat mai, malgrat que va passar el sedàs del TC. Pel conseller, tot plegat són qüestions “bàsiques que no es poden demorar més”.
LES FRASES
Un imam salafista a Cornellà i el Clot
L'imam salafista Sheikh Saleh al-Mghamsi, de l'Aràbia Saudita, va ser la setmana passada a Catalunya. Divendres, i convidat per la comunitat Pon tu Huella, va predicar a la mesquita At-Tawba
de Cornellà de Llobregat, finançada amb diners saudites, i poc després va fer una conferència a l'oratori del Centre Cultural Islàmic de Catalunya (CCIC), al barri del Clot de Barcelona. Aquest imam, considerat radical, va declarar, després de la mort de Ben Laden, que el líder d'Al-Qaida era “més sant que qualsevol infidel” i que “sobre ell recauen més honors”.
L'estada d'aquest imam la va destapar ahir el periodista Ignacio Cembrero, autor del llibre La España de Alá (Esfera de los Libros), al seu compte de Facebook. Hores després, el director de la Fundació Nous Catalans, Àngel Colom, ho denunciava a través de Twitter. “Per què es tolera?”, va piular el secretari d'Immigració de CDC.
“El nostre estimat Sheikh al-Mghamsi serà amb nosaltres avui a Cornellà de Llobregat. Ell farà la khutba del divendres i demà oferirà una conferència després de l'oració de l'Ars”, va informar la comunitat Pon tu Huella divendres. El CCIC, per la seva banda, ha penjat fotos amb ell a Facebook.