Les bases d'IU, a favor d'acudir al 26-J amb Podem
El 84% avala l'aliança, amb una participació només del 28%
La coalició d'Iglesias i Garzón robaria escons al PP
Les bases d'IU van avalar ahir el projecte del líder, Alberto Garzón, d'acudir a les eleccions del 26-J en coalició amb Podem per maximitzar els vots que ara es queden sense una traducció al Congrés, i ho van fer amb una majoria aclaparadora del 84,5%. En la consulta interna d'IU, però, només hi van votar 20.067 dels gaire-
bé 70.000 censats (uns 22.000 militants i uns 48.000 simpatitzants), de manera que la participació va ser només del 28%.
El nivell d'aprovació més alt (95%) es va donar a les Balears i a Catalunya. En canvi, a Astúries, feu de l'excoordinador general d'IU i ara crític Gaspar Llamazares, tres de cada deu vots van desaprovar la confluència amb Podem, que es va aprovar amb el percentatge més baix de tots els territoris: un 65%, que se situa 20 punts per sota de la mitjana estatal. El secretari d'organització d'IU, Adolfo Barrena, no va poder dissimular que
la participació era “baixa”, però es va felicitar pel fet que l'opinió de les bases estigui en “sintonia” amb la direcció de Garzón.
Aspirar a 14 escons més
En les eleccions del 20 de desembre, IU només va obtenir dos escons, i per Madrid, tot i tenir gairebé un milió de vots, mentre que Podem, amb 5 milions de vots, irrompia amb un enorme botí de 69 escons. La normativa electoral i
la llei D'Hondt castiguen amb especial virulència IU perquè dispersa els vots d'esquerres. Sense anar més lluny, si se sumen els vots de Podem i d'IU del 20-D en totes les circumscripcions i s'hi aplica la llei D'Hondt, una eventual coalició hauria obtingut 14 escons més, fins als 85, en comparació dels 69 de Podem i els 2 d'IU presentant-se per separat. El coordinador general d'EUiA, Joan Josep Nuet, va aventurar ahir que la llista Podem-IU podria superar els 90 escons, un llindar que obriria la porta del sorpasso al PSOE de Pedro Sánchez com a primer partit de les esquerres. Curiosament, el partit al qual robaria més escons la nova coalició seria el PP: set dels catorze.
Un dels esculls per a l'aliança és la visibilitat d'Alberto Garzón a la llista per Madrid, perquè serà encapçalada per Pablo Iglesias com a aspirant a La Moncloa i tindrà com a número tres el director de campanya, Íñigo Errejón, de tal manera que la primera plaça disponible és el número cinc. L'altre escull és el nom de la coalició, que podria ser Podem-Unitat Popular. Els serrells de l'aliança han de ser abordats abans de la data límit d'aquest cap de setmana, quan IU reuneix el seu consell polític per tal de ratificar la coalició.
Davant les crítiques de Llamazares, el secretari d'organització d'IU, Adolfo Barrena, va ser taxatiu: “El risc de desaparició d'IU és que algú s'entossudeix
a dir-ho: és una coalició de partits, ni una integració ni una absorció.” “IU corre el risc de ser el satèl·lit d'un partit populista”, el va rebatre Llamazares.
Garzón, però, manté que farà una campanya electoral pròpia al marge d'Iglesias –defensant la marca IU i l'ideari propi d'IU, com ara la república i la sortida de l'OTAN– i que els dos líders sí que coincidiran en els mítings centrals de la coalició.
