Política

Drets humans

Svetlana i Luz Marina

Dues mares que han perdut un fill a mans dels estats on vivien denuncien desaparicions forçades a Colòmbia i al Daguestan

Participen a Barcelona en una trobada amb altres dones activistes

Com un fil invisible, el dolor per la pèrdua d'un fill a mans dels estats on vivien uneix la colombiana Luz Marina Bernal i la daguestànica Svetlana Issàeva, dues dones que es van conèixer el mes passat a Barcelona en els “espais de diàleg” organitzats per la Lliga dels Drets dels Pobles i l'Escola de Cultura de Pau.

Al fill de Svetlana, Isa, de 25 anys, el va segrestar la policia federal russa perquè no va col·laborar en la captura d'un conegut seu, un rebel separatista acusat d'haver matat un agent. “Aquest mes es compliran nou anys de la seva desaparició i fins ara no he rebut cap mena d'informació oficial”, explica amb veu cansada.

Després de les cruentes guerres dels anys noranta a Txetxènia, l'exèrcit rus ha traslladat el seu combat contra el separatisme caucàsic i l'extremisme islàmic
al veí Daguestan. Com Isa, més joves han desaparegut a mans de les forces armades. Això és el que va dur Svetlana i altres dones en la mateixa situació a fundar el 2007 Mares del Daguestan, una organització de suport als familiars de les víctimes de desaparicions forçades. “Quan vam començar, érem vint famílies, però ara en som més.” Svetlana es queixa que mai hi ha hagut cap reconeixement oficial d'aquestes desaparicions. “Prefereixen pagar compensacions abans que admetre que són crims d'estat”, i hi afegeix que a l'exèrcit li interessa mantenir la lluita antiterrorista al Daguestan perquè proporciona bona remuneració als militars i un ascens en l'escalafó.

Aquesta mateixa motivació –els diners i la promoció professional– haurien tingut els soldats colombians que, lluny de les muntanyes del Caucas, van fer desaparèixer el 2008 dinou joves de Soacha, un municipi marginal de la rodalia de Bogotà, entre els quals hi havia un fill de Luz Marina Bernal, Fair Leonardo, amb discapacitat psíquica i física. Els militars, recompensats pel govern si abatien guerrillers, van enganyar els nois i se'ls van endur de casa amb la promesa que els donarien feina al nord del país. Allà van ser executats i llançats a una fossa comuna. “Durant els vuit anys de mandat del president Álvaro Uribe Vélez, hi va haver una política sistemàtica a tot el país de fer desaparèixer indígenes, camperols i afrocolombians, i fer-los passar per membres de grups insurgents”, explica Luz Marina, fundadora de Mares de Soacha. La seva organització té comptabilitzats més de 5.800 casos i denuncia que el registre continua creixent amb l'actual president, Juan Manuel Santos, embrancat en un procés de negociacions amb la guerrilla de les FARC que podria desembocar aquest any en un acord de pau. “Lamentablement, en els dos mandats que hi ha hagut de Santos, que va ser ministre de Defensa amb Uribe, s'han produït 300 execucions extrajudicials més, els mal anomenats falsos positius”, lamenta Luz Marina. La pressió internacional va aconseguir que es reconegués un crim de lesa humanitat en l'assassinat del seu fill i que els militars inculpats fossin condemnats a 54 anys de presó. “Les altres famílies, però, no han tingut la mateixa sort”, es plany Luz Marina, que tem també que, quan el govern colombià firmi l'acord de pau amb la guerrilla, els militars es puguin alliberar de les condemnes actuals.

Luz Marina i Svetlana no es resignen a portar el seu dol en silenci. Encara que les amenacin perquè callin i deixin de denunciar aquests crims, continuen batallant per atraure l'atenció i el suport internacionals, com els que, asseguren, han trobat a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

30-O, tret de sortida al Consell de la República

Waterloo

La CUP es desmarca de vies que no intensifiquin la ruptura

Barcelona

Aposta per una candidatura aglutinadora a Girona

girona

Riad admet ara l’assassinat

riad

Puja un 19% el nombre de furts i robatoris violents a Barcelona

barcelona

Itàlia defensa els seus pressupostos davant la Comissió Europea

Roma

El Suprem allarga 15 dies la decisió sobre les hipoteques

Madrid

Els sobiranistes de Catalunya en Comú fan una plataforma

barcelona
opinió

Montse Oliva