Política

societat

CRISI HUMANITÀRIA

Idomeni, desallotjat

Comença el desmantellament del camp de refugiats més gran de Grècia, que acull més de 8.000 persones, a tocar de la frontera amb Macedònia

Els desplaçats es traslladen a centres d'acollida al nord del país hel·lè

El camp
ha arribat a tenir més de 12.000 persones

A mitjanit desenes de policies grecs entraven al camp d'Idomeni. El desallotjament dels refugiats començava –les autoritats hel·lenes ja ho havien anunciat el dia abans– puntual i sense cap resistència dels desplaçats. Dues joves estudiants de Granada, voluntàries, contactades ahir per aquest diari, asseguraven que l'entrada de la policia al camp havia estat sense incidents. “El desallotjament a primera hora del matí ha estat pacífic. Hi havia molts policies perquè no hi hagués aldarulls. Suposo que ho volien evitar després dels incidents amb gasos lacrimògens de dimecres”, explicaven Elena Zancajo i Beatriz Pérez. “La policia ha deixat dormir els refugiats, no ha estat fins a una hora raonable que han anat despertant la gent tenda per tenda”, hi afegien.

Les joves són dels pocs voluntaris que aquest matí eren a l'interior del camp d'Idomeni. Les forces de seguretat gregues es van encarregar que ni periodistes ni integrants de les ONG poguessin entrar al recinte i ahir al matí feien una batuda per expulsar els que encara hi eren. Les dues joves s'havien quedat a dormir en una tenda a l'interior del camp. El sentiment entre els refugiats era d'abatiment. Ahir al vespre, un altre voluntari, Juan Amado, explicava amagat en una tenda de refugiats: “La situació és de tranquil·litat, han repartit menjar per a un parell de dies, però ja han avisat que potser demà [avui per al lector] ja no hi haurà distribució.” Aquest corunyès ha decidit quedar-se amb els refugiats que no volen abandonar Idomeni. “Tenim litres d'aigua amb Almax, que és l'únic que calma la coïssor dels ulls i de la gola si llancen gasos lacrimògens”, indicava. “S'ha buidat molt i queden pocs voluntaris”, hi afegia. Les condicions de vida a Idomeni són duríssimes perquè es viu pràcticament a la intempèrie, amb unes tendes de campanya precàries. El campament es va alçar al febrer, a tocar de la frontera de Macedònia, amb l'esperança de poder travessar i arribar a les destinacions més desitjades: Alemanya i Suècia. Idomeni s'ha convertit en una ratera, que ara han hagut d'abandonar.

La majoria, que provenen de països en conflicte com ara Síria, l'Iraq i l'Afganistan, ja van començar a ser traslladats amb diferents autobusos a centres que d'acollida que el govern grec ha habilitat especialment per als refugiats. Durant els darrers dies ja s'havien traslladat més de 2.500 persones. Ahir ja havien sortit 25 autobusos i havien abandonat el camp més de 1.700 refugiats. “No hi ha un objectiu fix de trasllats per cada dia, la meta és emportar-se'n el màxim possible cada dia, assegurava Yorgos Kyritsis, el portaveu del govern grec per Afers dels Refugiats.

Les autoritats anunciaven que hi ha disponibles 6.000 places que en els propers mesos es convertiran en 8.000. Moltes d'aquestes persones ahir no volien abandonar el camp. És el cas d'en Muhammad, un jove kurd de 24 anys, que explicava que no té intenció de marxar. “Amb la meva família no marxem del camp. Volem esperar a veure què passa i on ens porten. Ja ho veurem demà”, assegurava. I és que el futur dels refugiats és incert un cop arribin a aquests centres; molts temen que allà se'ls prenguin les dades i hagin de demanar l'asil a Grècia, una opció que molts rebutgen. També tenen por de ser deportats a Turquia, tal com preveu l'acord de la Unió Europea amb Ankara, per les persones que trepitjaven sòl europeu després del 20 de març.

La desesperació és tal que fins i tot una família es plantejava tornar a Síria, un país que fa sis anys que està en guerra. Les condicions a Idomeni i el fet d'haver-ho perdut gairebé tot (documents, passaports) fan que no descartin aquesta possibilitat. D'altres es resignaven i fins i tot es mostraven alleugerits d'abandonar Idomeni, que en alguns moments ha acollit fins a 12.000 persones. La pressió que s'ha fet a la població refugiada ha estat insuportable. Primerament van ser els talls d'electricitat a estones. Els darrers dies era difícil aconseguir menjar perquè no deixaven entrar els voluntaris que se n'encarregaven. També s'ha denunciat que no es va poder entrar a Idomeni llet materna, l'aliment que prenen exclusivament els bebès menors de sis mesos si no fan l'alletament matern.

“Són uns assassins”, missatge viral

En només dos dies, el missatge que Gemma Poca, una infermera voluntària de Castellterçol, va enviar per Whatsapp als seus familiars i amics s'ha fet viral i ha arribat a milers de persones. El crit de socors de Poca ha ajudat a transmetre, un cop més a través de voluntaris, el malviure de milers de refugiats al camp d'Idomeni. El relat, amb veu plorosa, explica l'episodi que es va viure dimecres passat al camp. “Hi ha hagut molta tensió i la policia ha començat a disparar.” “S'ha de denunciar com Europa pot permetre aquest assassinat”, explica. “Estan gasejant a gent que vénen d'una guerra. És inadmissible. Són uns assassins. Com ho podem permetre? Això passa a Europa”. “Si us plau, tots els que pugueu, digueu-ho!”. Les actuacions de les policies gregues i macedònies amb gasos lacrimògens contra els refugiats han estat una pràctica habitual, segons relaten diversos voluntaris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia