Fonaments d'estat

Atendre les necessitats socials i econòmiques del present, però alhora posar els fonaments per reduir dependències financeres i garantir “els millors pressupostos futurs”. Aquests són els objectius del projecte de llei de pressupost del 2016 que ahir va presentar al Parlament, després que l'aprovés el consell executiu, el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, que ressaltava que dels 23.747 milions d'euros a què s'enfilen els comptes, un 1,5% més que al 2015, el 73,6%, més que mai, es destina a despesa social. “Tindrem el pressupost socialment més ambiciós de la història”, proclamava en lliurar l'USB amb l'arxiu a la presidenta de la cambra, Carme Forcadell.

Ja davant la premsa, després de presentar el document formalment als grups, Junqueras posava en valor que, dels 1.113 milions extra que es posen a disposició dels departaments (un 5,3% més que el 2015), el 78,5% (874 milions) van a l'àmbit social, triplicant els 285 milions que Junts pel Sí s'havia compromès amb la CUP a destinar al pla de xoc. Al costat d'això, l'altra gran prioritat és l'economia productiva, amb partides destacades per al foment de l'ocupació, la recerca o les polítiques industrials, comercials i agrícoles.

Tot plegat ha de ser possible gràcies als 2.500 milions d'augment previst en els ingressos tributaris arran del creixement econòmic –tant pel que fa a impostos propis (526 milions més) com per les bestretes de l'Estat enguany (724 més) i la liquidació d'anys anteriors (sumat i restat, 1.244 més)–, i la davallada dels tipus, que permet renegociar a la baixa tots els venciments i estalviar així uns 850 milions més.

Tot i que el conseller el va criticar de nou per “arbitrari i injust”, els comptes compleixen el límit de dèficit del 0,7% imposat pel ministeri d'Hisenda, i ho fa sense recórrer, com en anys anteriors, a vendes de patrimoni i concessions, ni a ingressos condicionats per una negociació amb l'Estat que mai es va arribar a produir, com els reclamats per l'addicional tercera de l'Estatut o la compensació per l'anul·lació de l'impost dels dipòsits bancaris. Amb això, els únics ingressos extraordinaris inclosos, dins d'una partida de 685 milions, són els 532 del deute pendent pel desplegament dels Mossos, un cop l'Estat ha convocat ja la Junta de Seguretat on s'ha de desencallar. “Són tots ingressos altament realitzables”, resumia Junqueras, que encara hi relacionava un altre objectiu cabdal: la “sostenibilitat financera”, per “reduir els condicionants futurs”. És a dir, que no s'estirarà més el braç que la màniga, per evitar desviacions en el dèficit.

Per aquest motiu, no totes les noves disponibilitats de fons es destinen a despesa dels departaments, i el capítol d'inversions previstes no creix, sinó que es manté en uns 1.400 milions, una quarta part del que s'hi va arribar a dedicar abans de l'esclat de la crisi. A més, es renuncia ja del tot a impulsar cap més infraestructura amb mètodes de finançament diferit, que van disparar el deute en els últims anys del tripartit.

“Es fa un esforç per invertir en funció de les disponibilitats pressupostàries, perquè volem reduir la dependència futura de forma sostinguda”, insistia Junqueras, que no ocultava que darrere hi ha un altre objectiu: dependre menys financerament de l'Estat, és a dir, del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) a què s'ha de recórrer ara cada any per sufragar els desviaments de dèficit. Avui, uns 48.000 milions dels 72.000 del deute acumulat (un 60% llarg) tenen com a creditor l'Estat espanyol, a través del FLA, una aixeta que a més pot deixar de rajar si l'Estat és multat per la UE per incompliment del dèficit.

El projecte de llei entra al Parlament sense garantia que s'aprovi, i més després que ahir la CUP, el soci en principi prioritari, plantés Junqueras en la presentació als grups, molesta per la càrrega policial de la vigília en un desallotjament a Barcelona. El vicepresident hi treia importància, i tampoc se sentia al·ludit per la moció que els cupaires van aprovar diumenge per “deslliurar-se” del pacte amb JxSí. Això sí, admetia que la negociació, que no tanca a altres grups, pot ser “complexa”, i en tot cas recordava que l'alternativa de no aprovar els nous comptes és una pròrroga, que impediria tota aquesta nova despesa social.

En tot cas, creu que en les converses hi ha marge per poder plantejar canvis en l'IRPF, tot i que fins al 2019 no es reflectirien als comptes, o per recollir el retorn de la paga extra del 2012 als funcionaris, ara no inclòs, si no es pren dels fons de contingència.