L'AVL avança l'aprovació de la declaració amb què es vol superar el conflicte lingüístic

El ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat aquest divendres la declaració conjunta amb la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) en la qual ambdues entitats manifesten la seva voluntat de propiciar a través de grups de treball conjunts “les iniciatives i els mecanismes que possibiliten la cooperació efectiva entre les dues acadèmies en els aspectes que acorden, des del respecte a l'ordenament jurídic valencià i als àmbits competencials propis de cadascuna d'elles”.

El document, que s'havia d'aprovar previsiblement en un ple extraordinari el pròxim dilluns, ha estat referendat per l'AVL aquest divendres amb 12 vots a favor, 3 abstencions i l'absència d'un dels acadèmics, segons han confirmat fonts de l'acadèmia a l'ACN. El motiu de l'avançament de l'aprovació ha estat per aprofitar que aquest divendres s'hi celebrava un ple ordinari, segons les mateixes fonts. La RACV ha d'aprovar ara el mateix document dilluns vinent.

El document és el primer acostament entre l'AVL, entitat que segons l'estatut valencià és l'única competent per regular la normativa lingüística al País Valencià, i la RACV, entitat que defensa que la llengua que es parla al territori no forma part de la unitat lingüística de la llengua catalana, un fet que l'Acadèmia sí que reconeix de manera implícita. Al text, les dues entitats reconeixen que el marc jurídic de “l'idioma valencià” és la Constitució del 1978 i l'Estatut d'autonomia del 2006, que estableix que “la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià”. Així mateix, l'Estatut estableix que la institució normativa és l'AVL i que té per funció “determinar i elaborar la normativa lingüística de l'idioma valencià”.

El document de consens reconeix la RACV com una institució centenària integrada en entitats científiques com la Confederació Espanyola de Centres d'Estudis Locals amb finalitat de promoure investigacions sobre els diferents aspectes que conformen la realitat valenciana, entre els quals ocupa un espai rellevant la llengua, la defensa dels valors i senyes d'identitat del poble valencià.

Societat esgarrada

En aquest sentit, conclouen que la llengua constitueix un element d'interès comú per a l'AVL i la RACV “independentment de les característiques i finalitats pròpies de cadascuna d'elles” i remarquen que “condicionaments històrics, socials i polítics han impedit fins ara establir una relació normal i productiva entre aquestes entitats”. Per aquest motiu, el degà de la RACV, Federico Martínez Roda, i el president de l'AVL, Ramon Ferrer, manifesten ser conscients de la necessitat imperiosa d'anar superant “conflictes que han esgarrat la societat valenciana i que en res han beneficiat l'ús social del valencià”.

Així mateix, es mostren convençuts de la conveniència d'eliminar totes les connotacions negatives que es puguen associar a la llengua (com un element de confrontació, un parlar subsidiari, reticències a acceptar la denominació històrica de llengua valenciana). Al respecte, declaren la voluntat de propiciar acords i establir relacions de normalitat “guiats per l'objectiu de fer d'aquesta llengua un instrument de cohesió social del poble valencià, tot promovent-ne l'ús i mirant de conciliar les aportacions historicofilològiques i els sentiments identitaris privatius dels valencians”.