Una arrencada lenta

El primer any de mandat a Salt ha estat marcat sobretot per la irrupció de noves cares no només al govern, sinó també al ple. Dels vuit regidors que formen el govern (cinc d'ERC i tres d'Independents per Salt, IpS-CUP), només dos, el regidor d'IpS-CUP Ferran Burch i Eva Rigau, eren en el mandat passat en el ple, tot i que no havien assumit mai responsabilitats de govern.

Pel que fa a ERC, van entrar amb força al ple, tot i que renovant absolutament els seus integrants ja que en el mandat anterior no van obtenir cap regidor. En mandats anteriors, regidors dels republicans havien format part del govern de coalició, amb el PSC i també amb CiU.

Aquesta inexperiència ha marcat indubtablement el primer any del nou govern. Han necessitat massa temps per agafar el ritme del tren de la gestió política de Salt, que sol anar a tota marxa i amb assumptes sovint extremadament delicats per la seva transcendència social. El fet de no haver-hi una majoria clara després de les eleccions –les va guanyar CiU amb sis regidors, però la majoria absoluta la marquen onze regidors– va suposar també que s'entrés en una espiral de negociacions que ERC va acabar concretant amb IpS-CUP i amb la complicitat necessària del PSC, que no s'hi va oposar a canvi que s'acceptessin alguns dels seus punts del programa.

Tot i això, el govern continua sent reduït, amb nou regidors, cosa que fa que cada un d'ells hagi d'assumir molts temes i àrees, i només hi ha una dedicació completa. Si aquesta situació ja és per si mateixa complexa, no hi ajuda el fet que no han contractat personal eventual per ajudar-los en la seva tasca. Molt hi ha tingut a veure l'oposició d'IpS-CUP en aquesta qüestió, que històricament s'han oposat sempre al fet que els governs de Salt tinguin càrrecs de confiança.

L'acord entre els dos grups del govern per als diversos temes que afecten el municipi també ha complicat la gestió. Hi ha hagut al si del govern discrepàncies ideològiques profundes sobre temes transcendents, com ara el desenvolupament del sector sud del municipi. Aquestes discrepàncies, però, s'han gestionat generalment amb molta discreció i no s'han visualitzat des de l'exterior com un conflicte obert.

Ha estat en certa manera, doncs, un any d'aprenentatge que ha permès desaccelerar el ritme, refredar tensions i pacificar l'ambient amb diverses qüestions que semblaven enquistades (l'ateneu de la Coma Cros o l'ocupació del bloc de Salt, per exemple). D'altra banda, amb els seus primers pressupostos, el govern ha començat a marcar el seu propi camí, que, ara sí, s'ha de fer molt més visible del que ha estat fins ara. Són, encara, pressupostos marcats per la situació econòmica de Salt, i que han sabut recollir honestament tot allò de bo que tenien els comptes elaborats per l'anterior equip de govern.