política municipal
política municipal
Un any de govern per apagar focs
El pacte ‘sociovergent' de Mataró s'ha preocupat més del dia a dia que de visualitzar un projecte sòlid de futur
L'oposició, més fragmentada que mai, és incapaç d'articular cap alternativa política
El PP es destapa com a soci prioritari per tancar grans acords
ERC no va voler entrar en el joc de cadires proposat pel PSC i CiU
La crisi més visible del socis va esclatar amb el relleu de Rey
Pocs apostaven perquè el PSC de Mataró guanyés les eleccions municipals de fa un any, però contra tot pronòstic el desconegut cap de llista socialista David Bote va aconseguir fer un sorpasso a CiU, que inicialment ho tenia tot de cara per millorar els resultats després d'un mandat –el primer de la seva història tot i que estava en minoria– al capdavant de l'Ajuntament. Després de fer mans i mànigues per trobar un bon substitut a l'alcalde i líder indiscutible de la formació, Joan Mora, que inesperadament no repetia, els convergents van confiar en un l'home fort de partit, un històric bregat en mil batalles però etern numero dos, Joaquim Fernàndez. La decisió va deixar de banda dos actius com Miquel Rey i Núria Calpe, que van optar per fer un pas enrere i no presentar batalla pel lideratge.
Però de l'eufòria de la nit electoral del PSC, es va passar a la resignació. Cap de les apostes d'aliances que es van posar sobre la taula per configurar un govern fort a la ciutat va fructificar. Ni es va repetir la fórmula del tripartit d'esquerres que els socialistes van dominar entre el 2003 i el 2011, tot i que no sumava majoria absoluta, ni tampoc no va reeixir la proposta de tancar un acord entre les tres forces més votades: el PSC, CiU i ERC. Va ser un joc de cadires en què els republicans es van negar a participar. Per tant, si bé uns s'allunyaven del pacte, els dos que quedaven van teixir les complicitats necessàries i van superar les diferències irreconciliables per investir finalment Bote com a nou alcalde i configurar un govern bipartit inèdit que es mantindrà en feble minoria –onze regidors dels vint-i-set del ple– i que ha hagut de practicar la coneguda geometria variable per tirar endavant, amb prou feines, el dia a dia de la ciutat i apagar els focs que han anat sorgint durant aquest primer any.
L'estratègia ha donat alguns bons resultats tenint en compte que les eleccions del 24 de maig del 2015 van deixar el consistori més fragmentat de les grans ciutats catalanes. De fet, els nou partits que es van presentar als comicis electorals van aconseguir representació a l'Ajuntament. L'atomització de l'oposició, d'altra banda, ha facilitat certament les coses ja que, de moment, no ha estat capaç d'articular cap front comú per fer-se forts i constituir una alternativa sòlida. L'única maniobra en aquest sentit és, potser, l'intent de construir una confluència d'esquerres amb ERC, VoleMataró, la CUP i ICV-EUiA, que darrerament ha presentat batalla en algunes qüestions polèmiques com la Festa al Cel però que, de moment, té pocs valedors tret d'ICV-EUiA, que és l'única formació que hi aposta clarament de cara al futur.
Crisi de parella
Tot i l'acceptable comoditat amb què s'ha governat i l'aparença d'un matrimoni unit, el PSC i CiU se les han tingut en diverses ocasions durant aquest any de convivència obligada. La crisi més visible es va desencadenar amb el relleu del regidor Miquel Rey (CiU) al capdavant de la Fundació Tecnocampus, una de les joies de la corona de l'Ajuntament de Mataró. Els convergents volien mantenir-lo a la presidència de l'organisme tot i la seva renúncia com a edil, però els socialistes s'hi van negar en rodó. El conflicte es va resoldre a favor dels socialistes i els de Fernàdez van haver de prescindir d'un dels seus baluards enmig de crítiques velades del seu soci sobre la necessitat de repensar i redefinir el que fins ara ha estat un dels projectes estel·lar de Mataró.
Si amb la polèmica Festa al Cel també han tingut diferències notables sobre la necessitat de mantenir un festival aeri que costa més de mig milió d'euros, les tensions també s'han posat de manifest en qüestions de caire nacional que han monopolitzat uns plens buits de contingut i d'acció de govern. Va ser una crítica, d'altra banda, que els socialistes no es van cansar de repetir durant el mandat passat contra l'alcalde de CiU, Joan Mora.
El consens necessari
Conscients de la fragilitat d'un govern en minoria, els dos socis han fet esforços per allargar la mà a l'oposició i trobar suports puntuals. Inicialment, un soci prioritari havia de ser ERC, però el partit que ha donat més facilitats per arribar a l'entesa és, curiosament, el PP de José Manuel López. Prova d'això és l'acord subscrit per aprovar els pressupostos municipals d'enguany, els primers que veuen la llum en un ple després de quatre anys sense aconseguir-ho. El bipartit assegura que els comptes són els més socials dels possibles, i que també van rebre les abstencions gens menyspreables d'ERC, ICV-EUiA i de VoleMataró.
Si dels primers cent dies de gràcia com alcalde, David Bote va admetre que va ser una etapa d'aprenentatge i que a partir d'aquell moment premia l'accelerador, el cert és que encara és hora de saber quin és el projecte de ciutat que defensen. L'arribada d'El Corte Inglés al centre de la capital del Maresme continua encallada tots i els esforços personals de l'alcalde per intentar trobar una solució a l'atzucac de litigis que hi ha sobre la taula. La Generalitat continua sense atendre les necessitats que en l'Ajuntament es continuen reclamant insistentment, sobretot en l'àmbit sanitari; amb un hospital intervingut i endeutat amb l'aigua al coll; en l'educatiu, amb mancances evidents de places de secundària; i en la seguretat, amb dèficit de Mossos d'Esquadra.
Amb els calaixos buits i amb un pla de sanejament que no deixa gaire marge de maniobra financera, el govern local s'ha tret de la màniga el que ha anomenat Mataró 2022, un treball que encara no s'ha concretat que pretén ser el full de ruta necessari per identificar les oportunitats i articular el futur d'una capital que continua arrossegant greus problemes d'atur, pobresa i cohesió social.
El mosaic polític de Mataró
La fragmentació evident de l'Ajuntament de Mataró no només ha dificultat la constitució d'un govern fort sinó també que l'oposició articuli una alternativa capaç de fer-se valer. Massa veus i personalismes ho estan impedint. ERC, com a cap de l'oposició, manté les distàncies amb la resta; VoleMataró, que va irrompre amb força amb tres regidors tot i que pel camí n'ha deixat un, ha perdut pistonada; i Ciutadans, que ha hagut de canviat de cap de grup, mira de recompondre's internament.
les claus
El PSC, més visible
Durant l'any de convivència, s'ha visualitzat molt més l'acció de govern del PSC que la de CiU, que després de la derrota electoral continua en hores baixes.
L'èxit polític
Després de quatre exercicis sense aconseguir aprovar uns comptes al ple de l'Ajuntament, el bipartit ha rebut els suports necessaris per tirar endavant els pressupostos municipals d'enguany.
El futur de la ciutat
Tot i la voluntat d'elaborar un pla per redefinir els grans reptes, encara no s'ha materialitzat cap gran projecte de ciutat. A més, l'arribada d'El Corte Inglés continua encallada.
Fronts oberts
A la intervenció de l'hospital i l'amenaça de tancament del sociosanitari, s'hi afegeix la manca de places a secundària i la necessitat d'augmentar el nombre de Mossos a la ciutat.
