Continuisme amb els grans projectes

Si un espectador imparcial hagués de jutjar la situació de l'Hospitalet pel que passa als plens arribaria a la conclusió que la política local és un guirigall. Els plens s'han convertit més en l'aparador de cada partit a través de les mocions que no pas en l'espai per discutir-hi grans projectes de ciutat. L'oposició es queixa que els temes importants s'aproven a la junta de govern. Núria Marín, que lidera un govern en minoria format pels onze regidors socialistes i els dos no adscrits que van ser expulsats de Guanyem, s'escuda en la llei a l'hora que els temes arribin o no arribin al ple.

L'atomització del consistori, amb vuit partits representats, dóna aliances variades que, de moment, no ha semblat que desestabilitzin el govern. Aquest, al seu torn, no té un soci fix a l'hora de pactar. “Les aritmètiques són variables”, assenyala l'alcaldessa, Núria Marín. “No hi ha una oposició ni una col·laboració permanents amb cap partit, sinó que va en funció dels temes”, hi afegeix. El toc d'atenció es va produir al principi del mandat, quan tots els partits, incloent-hi Guanyem, es van aliar contra la política del PSC pel que fa als mitjans de comunicació municipals –al mandat passat el govern de Marín pràcticament va desmantellar la ràdio i la televisió locals.

El govern fa una política continuista pel que fa als grans projectes de ciutat que l'alcaldessa va dibuixar quan va prendre el relleu de Celestino Corbacho. Era el 2008, quan la ciutat va estrenar la plaça Europa, i encara no havia de fer front a la crisi. La Granvia s'acabava de reformar en el tram més proper a Barcelona i el proper juliol la Generalitat aprovarà la transformació del segon tram, fins a la frontera amb el Prat. Ara el mantra de Marín, amb un panorama radicalment diferent del que es va trobar el seu antecessor, és el de “generar riquesa per distribuir-la als barris”, una fórmula que la ciutat ha experimentat amb els beneficis que han generat els impostos de les empreses que s'han instal·lat a la Granvia i que han permès tenir uns comptes sanejats malgrat el deute dels deu milions que la Generalitat té amb la ciutat. Amb la Granvia transformada, un projecte que costarà 150 milions d'euros i en què la Generalitat està implicada a través d'un consorci amb l'Ajuntament, s'espera atraure empreses del sector mèdic i farmacèutic.

També es pretén ser el reclam d'empreses, però de caire cultural, a l'anomenat Districte Cultural. La ciutat juga amb uns preus de lloguer inferiors als de Barcelona, que ja han motivat el trasllat d'algunes galeries d'art, i ara es vol potenciar l'atracció amb la transformació de 26 hectàrees entre el centre cultural Tecla Sala i la carretera del Mig. “Adoptem el que no vol Barcelona”, repeteix Marín, capgirant el concepte històric de suburbi que l'Hospitalet havia tingut, i l'ha canviat pel de receptor de les “coses bones” que no vol o no pot assumir Barcelona, com ara els hotels o l'ampliació del recinte firal.