Política

política municipal

urbanisme

Continuisme amb els grans projectes

El govern, format pel PSC i dos no adscrits, està en minoria per primer cop i no té un soci fix

Aposta per la Granvia i el districte cultural per atraure empreses

Continuen les polítiques per pal·liar la pobresa

L'atomització del consistori per ara no ha desestabilitzat el govern
L'oposició recela d'un model de ciutat que associen al passat

Si un espectador imparcial hagués de jutjar la situació de l'Hospitalet pel que passa als plens arribaria a la conclusió que la política local és un guirigall. Els plens s'han convertit més en l'aparador de cada partit a través de les mocions que no pas en l'espai per discutir-hi grans projectes de ciutat. L'oposició es queixa que els temes importants s'aproven a la junta de govern. Núria Marín, que lidera un govern en minoria format pels onze regidors socialistes i els dos no adscrits que van ser expulsats de Guanyem, s'escuda en la llei a l'hora que els temes arribin o no arribin al ple.

L'atomització del consistori, amb vuit partits representats, dóna aliances variades que, de moment, no ha semblat que desestabilitzin el govern. Aquest, al seu torn, no té un soci fix a l'hora de pactar. “Les aritmètiques són variables”, assenyala l'alcaldessa, Núria Marín. “No hi ha una oposició ni una col·laboració permanents amb cap partit, sinó que va en funció dels temes”, hi afegeix. El toc d'atenció es va produir al principi del mandat, quan tots els partits, incloent-hi Guanyem, es van aliar contra la política del PSC pel que fa als mitjans de comunicació municipals –al mandat passat el govern de Marín pràcticament va desmantellar la ràdio i la televisió locals.

El govern fa una política continuista pel que fa als grans projectes de ciutat que l'alcaldessa va dibuixar quan va prendre el relleu de Celestino Corbacho. Era el 2008, quan la ciutat va estrenar la plaça Europa, i encara no havia de fer front a la crisi. La Granvia s'acabava de reformar en el tram més proper a Barcelona i el proper juliol la Generalitat aprovarà la transformació del segon tram, fins a la frontera amb el Prat. Ara el mantra de Marín, amb un panorama radicalment diferent del que es va trobar el seu antecessor, és el de “generar riquesa per distribuir-la als barris”, una fórmula que la ciutat ha experimentat amb els beneficis que han generat els impostos de les empreses que s'han instal·lat a la Granvia i que han permès tenir uns comptes sanejats malgrat el deute dels deu milions que la Generalitat té amb la ciutat. Amb la Granvia transformada, un projecte que costarà 150 milions d'euros i en què la Generalitat està implicada a través d'un consorci amb l'Ajuntament, s'espera atraure empreses del sector mèdic i farmacèutic.

També es pretén ser el reclam d'empreses, però de caire cultural, a l'anomenat Districte Cultural. La ciutat juga amb uns preus de lloguer inferiors als de Barcelona, que ja han motivat el trasllat d'algunes galeries d'art, i ara es vol potenciar l'atracció amb la transformació de 26 hectàrees entre el centre cultural Tecla Sala i la carretera del Mig. “Adoptem el que no vol Barcelona”, repeteix Marín, capgirant el concepte històric de suburbi que l'Hospitalet havia tingut, i l'ha canviat pel de receptor de les “coses bones” que no vol o no pot assumir Barcelona, com ara els hotels o l'ampliació del recinte firal.

Projectes faraònics

Però aquesta política no té la complicitat de l'oposició, que recela d'un model de ciutat que associen a èpoques passades. El Districte Cultural ha estat qualificat de projecte “mercantilista i especulatiu” per l'ecosocialista Júlia Carballeira i d'exponent d'un proces de gentrificació que encarirà els lloguers, segons el portaveu de la CUP, Khristian Giménez. Jesús Martín, de Ciutadans, creu que “no és moment per a projectes faraònics”. El pla director urbanístic de la Granvia tampoc agrada per l'impacte que tindrà sobretot en la zona agrícola de Cal Trabal. La portaveu d'ICV-EUiA-Pirates, Anna González, alerta que l'excessiva volumetria dels 26 edificis previstos acabarà arraconant Cal Trabal. El republicà Antoni Garcia aposta per evitar la construcció de 7 torres i disposar d'un parc urbà que uneixi el barri de Bellvitge amb la zona agrícola, el riu i el Parc Agrari.

NÚRIA MARÍN (PSC) Marín és alcaldessa des del 2008, quan va substituir Celestino Corbacho.
EL CONSISTORI

Més fragmentació que mai

Rosa M. Bravo

L'Hospitalet no s'ha escapat de la tendència general de vot fragmentat en diverses formacions que ha motivat que el consistori estigui representat per més partits que mai. Vuit formacions es reparteixen els 27 regidors, cinc més que al passat mandat –Plataforma per Catalunya, que el 2011 va obtenir dos edils, a les passades eleccions es va quedar sense representació–. El PSC no va arribar a obtenir prou regidors per governar sol i va intentar reeditar el pacte que des del 1999 mantenia amb ICV-EUiA, però els candidats d'aquesta formació havien canviat. ICV-EUiA, amb la incorporació de Pirates, s'havia dotat d'un codi ètic i un model de ciutat que no era compatible amb un pacte amb el PSC.

Per primer cop van entrar al consistori Ciutadans, la CUP i Guanyem, que segons els seus crítics va aprofitar el vot de Podem, que no va concórrer a les eleccions. Va tornar a entrar a l'Ajuntament ERC, que havia perdut representació el 2007. El PSC va governar en solitari fins al novembre passat, quan va signar un acord amb Rafa Jiménez i Cristina Santón, els dos regidors que havia obtingut Guanyem. En el moment de signar l'acord de govern, Jiménez i Santón eren regidors no adscrits, ja que van ser expulsats del partit per discrepàncies entre la coordinadora general del partit i la representació local. La incorporació dels dos edils va aixecar polseguera, ja que l'oposició va acusar el PSC de no respectar el pacte contra el transfuguisme que el PSOE va signar el 2006. Al govern municipal, però, encara li falta un regidor per tenir majoria absoluta.

les claus

Rosa M. Bravo

Vies molestes

L'Hospitalet lluita des de fa anys perquè Foment faci que les línies de la Renfe siguin subterrànies. El projecte estava vinculat al pas del tren d'alta velocitat per la ciutat, però va quedar ajornat per la crisi. Partits i entitats han fet un front comú per reclamar suprimir les vies i instal·lar ascensors a l'estació de Bellvitge. El consistori també ha fet una aliança amb els ajuntaments de Sant Feliu i Montcada per tal de fer vies subterrànies.

Escoles obsoletes

Entre el deute del govern amb la ciutat, quantificat en 10 milions, hi ha el de remodelar unes escoles que han quedat obsoletes. La ciutat reclama construir la nova escola Ernest Lluch, en barracons des de fa sis anys. També estan en barracons la de Paco Candel, i han de remodelar cinc escoles dels anys setanta perquè estan en edificis sense les condicions adients.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia