política municipal
seguretat
Colau i l'oposició xoquen per les polítiques de seguretat
ERC i l'oposició de centredreta acorden una moció en el ple que insta l'alcaldessa a delegar el control sobre la matèria en un altre edil
Els quatre regidors del PSC exerceixen per primer cop com a govern
Amb els incidents de Gràcia molt presents en la memòria de tots els regidors, l'Ajuntament de Barcelona va celebrar ahir al matí una sessió plenària en què les qüestions de seguretat van absorbir tot el protagonisme. La discussió, primer, sobre el pla integral que ha de determinar el futur de la Guàrdia Urbana, va donar peu a una discussió, menys agre del previst, sobre la relació no precisament plàcida entre el cos policial i el govern d'Ada Colau. El debat, però, va assolir la seva màxima intensitat quan va ser l'hora de tractar dues mocions –de C's i el PP– i un prec del cap de CiU, Xavier Trias, a l'alcaldessa que, en essència, plantejaven el mateix: que Colau deixi de ser la màxima responsable política de seguretat i cedeixi aquesta potestat a un altre edil electe. La proposició dels populars es va aprovar gràcies al suport de CiU, C's i ERC, mentre que la del partit taronja no va rebre cap suport, ja que també plantejava la destitució de l'actual intendent major de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, petició que va suscitar un rebuig generalitzat.
En successives intervencions, però, tant la mateixa Colau com el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, van insistir que no s'introduiran canvis en l'organigrama de l'àrea de Seguretat, ja que tenen una “total” confiança en la tasca de l'actual comissionat, Amadeu Recasens. “En aquest primer any ha demostrat ser la millor persona que se'ns podia haver ocorregut”, va manifestar l'alcaldessa. L'oposició, en general, va estar d'acord a agrair, i fins i tot lloar, la tasca del comissionat. El problema, van coincidir els grups, és que li cal la figura d'un regidor específic per dalt que li doni cobertura política. I, a partir d'aquí, es van encadenar els retrets a la política del govern de BComú en la matèria: “Estem vivint una tempesta perfecta; violència ocupa, permissivitat amb els papers...”, va denunciar Alberto Fernández Díaz.
El d'ahir va ser el primer ple en què el nounat executiu entre BComú i el PSC, va actuar com a tal. CiU va intentar posar a prova la solidesa de la coalició amb una proposició, que es va aprovar, en què es reclama que es recuperi el projecte original de cobertura de la ronda de Maig, una qüestió en què els dos socis de govern defensen plantejaments diferents. Ahir, però, van evitar fer visibles aquestes diferències. Era el seu primer dia.
Cànnabis i samarretes singulars
Després de fer una declaració retòrica de condemna dels aldarulls a Gràcia, el ple també va aprovar de manera definitiva el pla urbanístic per regular l'activitat dels clubs cannàbics a la ciutat. El fet que el text introdueixi criteris més laxes per a l'obertura d'aquests locals –es redueix a 100 metres la distància mínima a què hauran d'estar, per exemple, d'un equipament– va posar en guàrdia grups com ara CiU o el PP, que van alertar que Barcelona “es convertirà en la capital europea del cànnabis”. Dins l'apartat de proposicions, ERC va aconseguir ratificar-ne una en què l'Ajuntament adopta el compromís que els salaris dels treballadors que estan al seu servei no siguin inferiors a mil euros. El diputat de la CUP Josep Garganté va ser un dels protagonistes de l'apartat de l'anecdotari del ple. I no tant ell com la seva samarreta, on es veia una imatge de Colau amb orelles de Mickey Mouse i la inscripció ACAB. Unes sigles que, inicialment, volien dir Ada Colau alcaldessa de Barcelona però que evoquen el lema original en anglès All cops are bastards o Tots els policies són uns cabrons.