Washington també vol decidir

Washington, la capital dels Estats Units, està preparada per a la independència. Independència del Congrés, dels legisladors federals que decideixen cada any el futur de la ciutat acceptant o no els pressupostos i vetant o permetent lleis en funció del seu interès partidista. I tot sense donar ni veu ni vot als ciutadans.

La disputa es resumeix en el lema de la capital: impostos sense representació. Washington viu en una situació complexa: no té autonomia legislativa ni pressupostària i li falta veu i vot al Congrés. Anys enrere, era pitjor: no va poder escollir president fins al 1960 i el primer alcalde no designat pel Capitoli va prendre possessió l'any 1975.

Aprofitant la temporada electoral, l'alcaldessa de la ciutat, Muriel Bowser, ha tornat a revifar el debat sobre la necessitat que es reconegui el districte de Colúmbia, entitat on s'emmarca la capital, com un estat de la Unió a tots els efectes. Bowser està cansada que, tot i tenir més població que Vermont o Wyoming, pagui més impostos federals que 22 estats sense rebre gaire a canvi.

Els activistes proestat critiquen que els conservadors utilitzin la política local de la capital per als seus interessos partidistes, per fer política com a revenja a una ciutat en què més d'un 90% vota progressistes; tot i amb això, quan en el Capitoli regnaven els demòcrates, els avenços van ser pocs. “El nostre obstacle principal és que la resta del país no coneix la situació”, explica Kimberly Perry, directora de l'associació DC Vote, favorable al reconeixement del que seria l'estat número 51.

Acceptar el nou estatus, a més d'obligar a posar una estrella més a la bandera, sumaria de ben segur dos senadors demòcrates al Senat. I els conservadors no estan disposats a fer aquesta concessió. Els congressistes tenen la paella pel mànec: segons la Constitució, la capital del país és gairebé com un ministeri, de què cal controlar normativa i pressupost, i només una esmena podria modificar-ho. Però l'alcaldessa està decidida a aconseguir-ho. Ha proposat fer un referèndum al novembre i utilitzarà totes les eines de pressió a l'abast: per exemple, ha promès que gastarà els 13.000 milions d'euros de pressupost d'enguany sense esperar l'aprovació del Congrés. La idea ha espantat els legisladors federals, i aquesta setmana han aprovat per àmplia majoria una llei per aturar l'estratègia pressupostària de l'alcaldessa. “S'ha de controlar el govern del Districte de Colúmbia. No permetrem que el Congrés i la Constitució quedin debilitats,” va dir després de l'aprovació d'aquest text el president de la Cambra de Representants, el líder republicà Paul Ryan.

La mesura no espanta Bowser. Tant és així que a mitjans de juny començaran unes trobades veïnals per revisar la proposta de futura constitució d'un estat que podria anomenar-se Nova Colúmbia i que inclouria tota la ciutat a excepció del Capitoli i la Casa Blanca. “Fem un pas intel·ligent cap a la democràcia. Demanem dos senadors, el dret de qualsevol ciutadà d'aquesta gran nació”, diu l'alcaldessa.

Washington té un aliat potent: el president Barack Obama és un ferm defensor del canvi de situació de la capital i està decidit a vetar l'intent congressista de minar els drets democràtics de la ciutat. Bowser, a més, està convençuda que, tot i els entrebancs, guanyarà el referèndum.