El repte d'acceptar Trump
conservador
La confirmació del magnat com a candidat republicà fa pensar que té possibilitats reals d'esdevenir president
Els demòcrates intensifiquen esforços per evitar la seva victòria en les eleccions del novembre
El candidat Donald Trump és real. Des d'aquesta setmana, el magnat té prou suport per ser nominat candidat republicà a la presidència dels Estats Units, i ara només falta la seva coronació a Cleveland a mitjan juliol.
El seu populisme continua triomfant, i no importa que pugui canviar d'opinió
i de programa cada dia
que passa: la campanya de Trump continua dient allò que el públic vol i necessita escoltar. Davant del sector petrolier, rebutja els acords climàtics de París i promet la construcció d'un oleoducte vetat per Barack Obama, mentre que a Califòrnia, un estat on hi ha sequera, assegura que “obrirà l'aixeta de l'aigua”.
Superar els 1.237 delegats necessaris per a la nominació ha estat la confirmació definitiva per al Partit Republicà que s'ha d'unificar al seu voltant. Les reunions amb el càrrec electe més important dels conservadors, el president de la Cambra de Representants, Paul Ryan, són cada vegada més freqüents i fluides, i antics enemics íntims com ara el senador i exaspirant presidencial Marco Rubio, que va arribar a titllar el magnat d'“estafador”, han piulat aquesta setmana que li faran costat. La sinergia amb el partit és total: en el primer acte conjunt de recaptació de fons, van aconseguir més de sis milions de dòlars, i l'Associació Nacional del Rifle li ha donat suport.
Les possibilitats de victòria de Trump, doncs, són cada vegada més fermes. O això és el que suggereixen les enquestes: en els últims dies, ha retallat distàncies respecte a Hillary Clinton i en algunes l'arriba a superar, un èxit impensable fa un temps. “I encara no he començat amb els atacs [a Clinton]”, recorda, tot i que ja s'ha posat a picar pedra en un dels temes estrella: les infidelitats de Bill Clinton i les acusacions de violació contra l'expresident.
Trump aprofita que el bàndol demòcrata té problemes. La reaparició de l'escàndol dels correus electrònics ha arribat en el pitjor moment per a Hillary Clinton, encara incapaç d'aconseguir matemàticament la nominació dels demòcrates, cada vegada més escindits entre la maquinària del partit i els revolucionaris sanderistes.
Califòrnia
Les males sensacions de Clinton s'han traslladat
a les primàries, i Bernie Sanders ha aconseguit empatar amb l'exsecretària d'Estat nord-americana en intenció de vot a Califòrnia, l'última gran plaça en joc en la penúltima jornada de primàries.
Clinton encara no ha pogut entrar en el cos a cos amb Trump amb tota la força. Els atacs de l'exsecretària d'Estat no són equiparables a l'agressivitat del magnat i gairebé no tenen repercussió, tot i que la seva campanya ha començat una sèrie d'anuncis televisius centrats en els discursos més polèmics del rival. El primer, sobre les dones.
Sense res a perdre, Sanders és reticent a acceptar la derrota contra Clinton, i va proposar a Trump fer un debat televisiu abans de les primàries a Califòrnia, que va ser rebutjat.
Però la més incisiva és la senadora per Massachusetts, Elizabeth Warren, un dels grans noms del Partit Demòcrata. Després d'uns mesos en silenci, la líder de l'ala més esquerrana –propera a les tesis de Sanders– ha repartit piulades agressives contra Trump i ha despertat admiració entre les files demòcrates. El seu retorn a la primera línia mediàtica la torna a situar en les llistes de potencials vicepresidents de Clinton, una idea que podria seduir els votants de Sanders, però que sembla improbable.
Fora de l'àmbit polític, les crides a aturar Trump es multipliquen. Les manifestacions són cada vegada més freqüents i tornen a ser violentes, especialment a Califòrnia, que se sent amenaçada pel discurs racista del candidat. Artistes i mitjans de comunicació ja no veuen el magnat com una caricatura i demanen als nord-americans que hi votin en contra. La campanya en favor del “vot de la por” comença a caminar.
La tercera via es diu Gary Johnson
Els EUA viuen una campanya presidencial amb els dos candidats més impopulars dels últims temps, Donald Trump i Hillary Clinton, i aquesta desafecció podria ser l'escenari perfecte per al sorgiment d'un tercer partit. Això és el que pensa el Partit Llibertari, que podria donar la sorpresa al novembre. El seu líder i candidat oficial des d'aquest cap de setmana, l'exgovernador de Nou Mèxic Gary Johnson, basa el seu ideari en la reducció de l'administració, la defensa de la llibertat individual i el no-intervencionisme exterior. Les enquestes li assignen un 10% de vot, un percentatge significatiu que alteraria
la batalla Clinton-Trump. Tot
i això, és lluny del 18,9% de Ross Perot el 1992, quan es
va colar en la lluita entre Bill Clinton i George H.W. Bush.
