“No veig gens fàcil això de desendollar i marxar”

Mandela, Gorbatxov, Arafat... Ramon Espasa fulleja el seu àlbum de fotos i el veiem al costat de grans personatges de la història del segle XX. Som al seu despatx, farcit de llibres, amb una gran foto del primer govern de la Generalitat, presidit per Josep Tarradellas: ell era metge de professió i va ser el conseller
de Salut. Però avui toca parlar de Madrid i, de l'àlbum, escollim una foto en què s'adreça al Congres dels Diputats. Ell també hi té molt a dir, en aquest tema: va ocupar un escó del Congrés entre el 1986 i el 1996 (primer pel PSUC i després per Iniciativa) i va ser senador entre el 2003 i el 2006, escollit per la comunitat autònoma. “Van ser uns anys bons per entendre i per copsar bé què és això d'Espanya, què és Madrid, què és la política d'un estat plurinacional, però que no es reconeix com a tal.”

Ramon Espasa (Sant Jaume d'Enveja, Baix Ebre, 1940) està jubilat de la política i la medicina. Només escriu algun article de premsa, participa en algunes tertúlies, llegeix molt i té molt temps per pensar. “Em desespero molt de veure com de malament va tot”, diu mig de broma aquest home reflexiu, llegit i amb tantes experiències viscudes que ompliria llibres. Considera que forma part d'una generació que tenia un avantatge: “La gent que vam començar a fer política en la Transició teníem una edat més elevada i una preparació més gran perquè veníem de la vida civil, no havíem fet carrera només dins de la política com passa ara amb molts polítics.” Ara ens veiem abocats a unes noves eleccions per “la incapacitat dels polítics per passar d'un sistema bipartidista a una situació nova, amb el vot més fragmentat per la gran força de dos partits emergents. No se sap gestionar l'acord polític ni el pacte.”

Aquí hi veu una diferència important amb Catalunya, on “des de l'inici de la Transició tenim un sistema de cinc partits, i a Espanya, no; aquest és un dels fets diferencials que demostra que Catalunya és una nació, i hi ha aquest hàbit i necessitat de pactar.” Els que sí que han arribat a un acord de cara al 26-J són Junts Podem: “Han estat capaços de posar-se d'acord, i crec que això és molt positiu per a l'esquerra espanyola. Esquerra Unida pot aportar més vertebració i orientació política a l'espontaneïtat i falta d'organització de Podem.”

En aquests temps de dures crítiques a la Constitució des de Catalunya, ell, que va participar en la seva elaboració, diu que ha afavorit l'independentisme: “En contra del que diuen els independentistes exprés, el que ha passat és gràcies a les llibertats democràtiques aconseguides el 1977-1978 i a la Constitució espanyola. Amb totes les seves limitacions i defectes, s'ha obert un període de 40 anys de llibertats democràtiques a Catalunya que ha provocat l'eclosió d'un sentiment que ha existit sempre, però que estava molt més soterrat. Mai a la vida havíem tingut 40 anys seguits de llibertats democràtiques i instruments de poder.” En destaca tres: “Dues televisions en català, dues ràdios en català i tota l'escola en català. Això no havia passat mai!”

Creu, però, que “sense augmentar la unitat interna de Catalunya difícilment aconseguirem aquest gran anhel per a molta gent que és la independència respecte a Espanya”. “No veig gens fàcil això de desendollar i marxar”, opina. Per tant, en aquests moments, “hauríem de fer mig pas enrere per acumular moltes més forces, per després arribar o a la independència o a una situació d'absoluta comoditat dins d'un estat plurinacional espanyol”.