Targeta vermella als ultres

“Naturalment que no sóc un racista” i “No hi entenc, de futbol”, eren ahir les dues frases del vicepresident de la xenòfoba Alternativa per Alemanya (AfD), Alexander Gaulant, enmig de la tempesta desfermada per una frase seva publicada diumenge al diari Frankfurter Allgemeine referida al futbolista Jérôme Boateng. “A la gent li agrada com a futbolista. Però no voldrien tenir un Boateng com a veí”, deia Gauland, representant de la branca més radical d'aquesta formació. Segurament és cert que no hi entén, de futbol, però òbviament la frase era pur racisme, sense embuts. Atacar Boateng, defensa del Bayern de Munic i de la selecció campiona del món, és ficar-se amb un dels jugadors més valorats d'Alemanya, amb cara de bon noi, compromès amb causes com la protecció de la infància i dissenyador d'ulleres, segurament pensant en què el futbol.

Per Gauland, però, Boateng és sobretot un negre. Un veí indesitjat per a un ciutadà cent per cent alemany. A l'hora d'explicar-se, l'endemà de la relliscada, el líder ultradretà va dir que no sabia tampoc que Boateng fos nascut a Alemanya. Com si el fet de ser o no del país fos un atenuant en la consideració –seva– de qui és un veí indesitjat. “Boateng, et volem de veí”, deia una gran pancarta en el partit amistós de diumenge entre Alemanya i Eslovàquia. “Prefereixo en Boateng de veí que en Gauland”, va afirmar Julia Klöckner, la vicepresidenta de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix Angela Merkel. “És una frase deplorable i trista”, va resumir el portaveu de la cancellera, Steffen Seibert.

Les condemnes van ser generalitzades i la reculada de Gauland un fet excepcional en la pràctica del partit. L'AfD és una força emergent, sense escons encara al Bundestag (Parlament), però que a les generals del 2017 podria obtenir un 15 % dels vots, segons els sondeigs. Ha escalat posicions entre el vot de protesta contra l'arribada de refugiats i amb la bandera del rebuig explícit a l'islam. La setmana passada va anar més enllà i va acusar les esglésies cristianes de “fer negoci” gràcies a l'acollida d'asilats. Cadascuna d'aquestes posicions ha desfermat crítiques de tot l'espectre parlamentari. Mai no havia rectificat després. Quan ha arribat a l'àmbit del futbol, la cosa ha pujat de to. Boateng, fill d'una alemanya i d'un ghanès, nascut i crescut a Berlín i intocable de la selecció i del Bayern no és un jugador qualsevol. Però, per damunt de les crítiques, està clar que ni els herois futbolístics estan vacunats contra els racistes. Els atacs als internacionals d'origen estranger són un clàssic. Es va qüestionar al seu moment Mesut Özil –de pares turcs–, Lukas Podolski i Miroslav Klose –d'origen polonès– o Sami Khedira –amb arrels a Tunísia–. El mateix Boateng s'ha hagut de sentir que per què no juga a la selecció ghanesa –com ho fa el seu germà, per part paterna, Kevin Prince Boateng–.

La selecció alemanya és un mirall de la societat del país, on un 10% de la població és d'origen immigrant i una de cada tres famílies tenen com a mínim un membre amb arrels estrangeres. Aquesta és la filosofia de la Federació Alemanya de Fútbol. L'atac a Boateng no és un cas aïllat. Fa una setmana, una promoció de les xocolatines “Kinder” amb les cares infantils del mateix jugador o d'Özil, va desfermar comentaris racistes de Pegida, els Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident. És difícil valorar quin percentatge d'ignorància futbolística i quin de racisme hi ha en la frase de Gauland. També és complex saber fins a quin punt darrere d'aquestes sortides xenòfobes no hi ha un pragmatisme partidista. A l'elector de Gauland segurament li sembla bé que hi hagi qui gosi dir que no vol un negre de veí.A la resta del país el que li fa por és tenir neonazi al veïnat.