Nadal alerta que Girona corre el risc de morir d'èxit

L'exalcalde de Girona Joaquim Nadal va avisar ahir que cal prendre “totes les cauteles per evitar que la ciutat de Girona acabi morint d'èxit.” Assegura que hi ha el risc de “frivolitzar” i caure “en les aparences, en el maquillatge, en la superficialitat, en un gran aparador potser cada cop més buit”. En el marc dels col·loquis que el PSC de Girona organitza, Nadal va fer la conferència Un model de ciutat o una ciutat model? al saló de descans del Teatre Municipal, davant de més d'un centenar de persones, entre les quals hi havia socialistes gironins històrics, a més de regidors actuals.

L'exalcalde va ser crític amb alguns dels paradigmes del model de ciutat de futur que més aferrissadament havia defensat Carles Puigdemont —al qual no va citar explícitament— mentre va ser alcalde, i que ha fet seus el nou govern de Marta Madrenas. Les ciutats intel·ligents, la proliferació de festivals, el model turístic... són alguns elements que Nadal va qüestionar. Va defensar que la cultura ha de ser un motor de la ciutat de futur. En aquest cas, en sintonia amb el que defensa CiU, però va dubtar de la concreció d'aquesta voluntat. “Hi ha el perill que la ciutat dels festivals es converteixi en un festival de ciutat”, va dir. En aquest aspecte va considerar que cal “relativitzar el glamur” i hi va afegir crítiques a la massificació del turisme i al comerç associat a aquest turisme massificat. “Es decanta cap a solucions fàcils i repetitives”, va dir, en perjudici del comerç de proximitat i de qualitat, al qual, va dir, encara hi ha temps de salvar. Pel que fa al projecte de ciutat smart cities —ciutats intel·ligents—, Nadal va dir que construir “una ciutat intel·ligent de veritat és segurament el contrari de l'estereotip de les smart cities”. També va fer una valoració del projecte del govern de Girona (de CiU en coalició amb el PSC) sobre el parc de la Devesa del futur. Considera que “si una cosa no es pot fer amb la Devesa és posar el carro davant dels bous: la gent no hi tornarà perquè sí”. I ho va argumentar dient que les possibilitats de mobilitat dels gironins han canviat, i que l'espai de lleure que havia estat la Devesa ara té alternatives: “Forçar l'ús intensiu de la Devesa, quan la imatge de marca de la Devesa és una gran plantació d'arbres d'una única espècie és una mica agosarat.” En relació amb l'entorn natural, pensa que ha arribat el moment que la ciutat penetri cap al bosc i el bosc cap a la ciutat d'una manera més natural i normalitzada, i va posar d'exemple els boscos de Palau.

L'exdirigent socialista —va deixar el partit l'octubre passat— va defensar també la necessitat de configurar algun òrgan que relligui l'àrea urbana. Va dir que aquesta àrea “és una assignatura pendent”, va afegir-hi que no s'ha paït “ni l'annexió ni la segregació” dels municipis de Salt i Sarrià —el 1983 es van segregar, després d'uns anys formant part de Girona–. Pel que fa als barris de la ciutat, pensa que hi ha feina per fer, ja que, al seu entendre, “no són prou ciutat encara”.