política municipal
El Millor impedeix que Lloret aspiri a capital de la cultura
ICV-EUiA presentava la proposta perquè fos capital catalana el 2020 però calia la unanimitat de tots els grups
La proposta d'ICV-EUiA perquè Lloret de Mar aspiri a ser, el 2020, capital de la cultura catalana va quedar frustrada en l'últim ple per l'abstenció del principal grup de l'oposició, el Moviment Independent de Lloret (Millor). La llarga defensa de la proposta que va fer Miguel Gracia, seguida dels elogis de la resta de grups –tot i alguna reserva pel possible cost econòmic– i els precs de l'alcalde, Jaume Dulsat, i regidors de diferents grups perquè el portaveu del Millor, Marc Fuertes, reconsiderés la seva abstenció, no va servir de res. I és que un dels requisits per aspirar a ser capital de la cultura catalana és que tots els grups polítics a l'Ajuntament votin per unanimitat a favor de la proposta i, per tant, l'abstenció del Millor impedeix ni tan sols aspirar a la candidatura.
“Posar seny”
Fuertes va justificar l'abstenció dient que la capitalitat té poca repercussió: “Hauríem de posar una miqueta de seny; fa quinze anys que es fa i cap de nosaltres, o ben pocs, n'havíem sentit a parlar. Això indica la poca difusió que arriba a tenir.” A més, creu que Lloret no té “ni l'esperit ni la implicació de la ciutadania” necessaris per ser capital de la cultura catalana, a banda que creu que els recursos econòmics que caldrien per endegar el projecte és millor destinar-los a altres prioritats. Fuertes va calcular en mig milió el que podria costar organitzar els esdeveniments que farien que el 2020 Lloret fos la capital de la cultura. Va insistir que no beneficiarà Lloret, que perjudicarà econòmicament i que d'activitats se'n poden fer tot l'any sense haver de ser candidat a res. “Algú pot dir quins beneficis n'ha tret Figueres?, algú ho ha vist?”, va preguntar-se Fuertes, amb referència a la capitalitat de Figueres l'any 2009.
Miguel Gracia va defensar que la capitalitat cultural ajudaria a posar la marca de Lloret en el primer pla i donar a conèixer el patrimoni de la població, “que té vestigis de gairebé totes les èpoques”. “Si ho fem bé, pot ser un bon impuls per buscar un altre tipus de turisme, més lligat al de natura i familiar”, hi va afegir. L'alcalde va coincidir que podria atreure turisme de proximitat sobretot en temporades baixa i mitjana, i que de fet, Lloret ja se'n nodreix, de turisme nacional. Albert Robert (CDC) va dir que no caldria que es financés únicament amb fons locals, sinó que hi podria haver patrocinadors i institucions que hi apostarien, però els regidors del Millor no van variar la seva posició i Fuertes va recordar que el mil·lenari de Lloret ja “va ser un fracàs”.
