Què quedarà per fer?
La pròrroga obliga a destinar automàticament els ingressos extraordinaris del 2016 a eixugar el dèficit públic
Els departaments repassaven ahir tots els projectes que mantindran i els que hauran de quedar aturats
S'atura la reducció de les llistes d'espera
Totes queden enlaire, excepte les de professors de FP
Prorrogar els pressupostos del 2015 per al que queda d'aquest any comportarà un “excedent” d'ingressos, provinents de la millora econòmica i, sobretot, de l'estalvi en els interessos del deute que ha comportat la rebaixa en els tipus crediticis i que ha reduït aquesta obligació a la meitat (863 milions). El total dels diners extra que no figuraven en la previsió dels comptes de l'any passat i que s'han quantificat en uns 1.100 milions d'euros passaran automàticament i sense més alternativa a eixugar dèficit públic.
I és que ni es poden posar a la guardiola a l'espera de temps de menys discrepàncies polítiques ni tampoc es poden prorratejar en els diversos departaments o ser emprats en la creació de noves conselleries, com ara la destinada a les relacions exteriors que havia de pilotar Raül Romeva. El doble tall de la llei d'estabilitat pressupostària obliga a destinar aquests diners a la consolidació pressupostària, que anys enrere havia estat font de molts maldecaps per als responsables d'elaborar i executar els pressupostos i que enguany podria ser paradoxalment senzilla. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no podrà aprofitar l'avinentesa, com ha fet en altres ocasions, per carregar contra la Generalitat, perquè molt probablement Catalunya complirà amb escreix el 0,7% de dèficit previst a final de desembre, un compromís que, fet i fet, ja estava previst acatar en els pressupostos fallits.
D'aquesta situació xocant s'exclamava ahir el secretari d'Economia, Pere Aragonès, que va lamentar que el bloqueig als pressupostos reté l'executiu català en un context d'austeritat, perquè no permet incrementar el topall de despesa, i deixa el país “desprotegit davant les decisions que pugui prendre el Ministeri d'Hisenda”. No obstant això, el govern “no tira la tovallola per tornar a l'autonomisme” i començarà a treballar en els pressupostos del 2017 d'aquí a poques setmanes. Aragonès descartava la possibilitat d'elaborar-ne uns de nous per a l'exercici en curs, perquè “arribarien al Parlament a mitjan octubre”, cosa que no els faria operatius.
Altres aspectes que no contemplava el pressupost però que s'havien de discutir durant el tràmit parlamentari i que quedaran al tinter del debat eren –va recordar Aragonès– el retorn d'una part de la paga extra del 2012 als funcionaris. El secretari d'Economia va recordar que ja no serà factible “per aquesta via”, però que se n'assajaran d'altres, “perquè la negociació amb els sindicats avança més bé que la que hi ha hagut amb la CUP”.
Els departaments del govern feien ahir una primera avaluació dels projectes i plans a congelar. Ensenyament mantindrà les primeres oposicions en més de 5 anys per a 300 professors de FP, perquè computen a la despesa del 2015. La convocatòria següent ja queda en l'aire, i més encara la reforma dels criteris per donar beques menjador, o la reforma de l'escola inclusiva. El pla de xoc social preveia ampliar els 48 milions destinats aquest curs a beques menjador, ampliant els 80.000 infants que avui se'n beneficien.
L'anunciada, però encara no concretada, convocatòria d'una nova promoció dels Mossos d'Esquadra quedarà ara més que mai enlaire. Amb l'arribada de la crisi econòmica, l'ampliació de la plantilla de la policia de la Generalitat ha quedat congelada, i la nova promoció havia aparegut com un dels primers símptomes d'aparent retorn a la normalitat, i també un dels projectes estrella del conseller Jordi Jané. Una sort diferent hauria de tenir la convocatòria de 153 noves places per al cos de Bombers de la Generalitat, que el mateix Jané va explicar que ja havia signat. El dubte torna a a aparèixer per la convocatòria, també anunciada pel conseller, de 350 noves places de bombers voluntaris per abans de l'estiu.
En el terreny de l'obra pública, la precarietat pressupostària ha deixat molt tocada la capacitat de maniobra del Departament de Territori i Sostenibilitat, a qui el fiasco pressupostari no compromet cap gran obra. Des de la presa de possessió del conseller Josep Rull, com a projecte d'envergadura s'ha anunciat la represa de les obres de la línia 10 del metro cap a la Zona Franca. Aquest projecte, però, té la participació econòmica clau de l'Ajuntament de Barcelona
Menys recerca, innovació i metges
Al Departament de Salut, el projecte que queda més tocat és el pla de reducció de llistes d'espera, pressupostat amb 96 milions d'euros i pactat en el pla de xoc entre Junts pel Sí i la CUP. El pla preveia reduir a la meitat el temps d'espera per a proves diagnòstiques i per a primeres visites a especialistes, a banda de 20.000 intervencions quirúrgiques, 30.000 proves diagnòstiques i 300.000 visites a consultes externes més. Amb els pressupostos prorrogats, l'únic compromís del departament és mantenir l'actual nombre de llistes d'espera. La pròrroga dels pressupostos implica també perdre els 31,5 milions d'ajuts a la recerca i innovació en salut i 32 milions destinats a la millora de serveis i equipaments tecnològics. També es perdran les 49 places noves per al MIR anunciades.
Un gran interrogant hi ha ara en la planificació de Treball, Afers Socials i Famílies, tot i que la resposta del departament va ser ahir curta: “S'ha de mirar aquests dies què es podrà fer amb el que tenim.” Entre les iniciatives que s'ha dit que estaven vinculades a nous pressupostos hi ha, per exemple, la recuperació de la renda mínima d'inserció (RMI) com a dret subjectiu. Tampoc es podrà complir l'increment de 1.470 places residencials d'atenció a la gent gran i a persones amb discapacitat ni tampoc l'augment de l'atenció domiciliària a 6.500 persones amb dependència.
El Departament de Justícia també ha d'aplicar la tisora en inversions previstes. S'informa que provocarà l'alentiment del procés de digitalització dels jutjats, i hi haurà menys inversions en millores d'equipaments judicials i penitenciaris –malgrat que l'operació per tancar la Model depèn en gran part del suport econòmic del consistori de Barcelona— i tampoc es podran ampliar plantilles.
