“Rivera és l'exemple que la immersió funciona”

He constatat que no m'he desconnectat de l'àmbit de l'escola malgrat els anys en la política. Hi fa molt tenir amics de promoció, de professió... M'havien dit que ho trobaria tot molt diferent del meu temps de docent, però un nen o un adolescent és sempre una persona en creixement, a qui pots mirar als ulls i demostrar-li que li vols bé. Difícilment tens una resposta negativa. Si és negativa, vol dir que hi ha un problema al qual s'ha de buscar una solució. La veritat és que per a mi ha estat allò de Fray Luis de León: “Como decíamos ayer.” També he de dir que durant aquests anys he visitat moltes escoles i, quan he estat a les aules, no he fet visites purament administratives o polítiques; sempre m'ha agradat mirar els treballs dels alumnes i parlar amb els mestres.

El més important en les polítiques educatives és haver diagnosticat la situació, conèixer els factors clau que porten la millora i els que propicien el fracàs escolar, però també tenir clar els que fan possible un canvi. Per exemple, el valor de la lectura. Vam impulsar tot un pla de lectura, les matèries en anglès... Sí que he tingut la sensació que coincidia perfectament el que tenia al cap i el que es va pensar i escriure amb el que he vist a les escoles. Per mi és el mateix ensenyar el català a aquests nois i noies que anar a defensar la llengua davant d'en Wert. És la mateixa funció.

La majoria dels que fan demagògia amb la llengua han fet immersió lingüística i saben perfectament la situació de la llengua. El senyor Rivera és l'exemple més clar de l'èxit de la immersió: pot ser president de l'Estat perquè domina perfectament la llengua i té capacitat lingüística, i va aspirar a ser president de la Generalitat perquè parla molt bé el català. El sistema funciona.

Tinc molt clar que vam fer el correcte. Quan em ve una mica d'angúnia pensant en les conseqüències que pot tenir sobretot per a la família, penso en la il·lusió amb què tothom ho va fer, i en l'energia dels voluntaris.

Hem de treballar perquè la qüestió de confiança prosperi. Ara el president Puigdemont ha agafat molt bona arrencada i crec que el país té ganes que encapçali aquest tram final.

Obvi! Estem massa acostumats a l'espectacle. Els problemes ens han vingut perquè hem convertit la política en un fenomen on line. La majoria de decisions s'elaboren, es pensen, es paeixen, s'acorden... i molts problemes que hem tingut surten d'actuar per estímul-resposta.

Evident! Excepte que tu el que vulguis sigui una altra cosa.

Sóc molt crítica amb la part de la CUP que sembla que vol la revolta amb la independència, però també crec que tots plegats hem d'ajudar-los a canviar d'orientació.