El nucli dur prem el pedal del ‘Brexit'
Els titulars d'Afers Estrangers dels sis membres històrics de la Unió Europea adverteixen que no volen perdre el temps
La cancellera Merkel mira de rebaixar el to, però adverteix que la sortida no es pot “eternitzar”
Trigar a invocar l'article 50 del Tractat pot tenir conseqüències
Els socis fundadors de la Unió Europea (UE) no volen estratègies dilatòries del Regne Unit. “El poble ha parlat i ara s'ha d'aplicar el resultat de les urnes”, resumia ahir a Berlín el ministre d'Afers Estrangers alemany, Frank-Walter Steinmeier, després de reunir-se amb els seus col·legues francès, italià, luxemburguès, holandès i belga. Era una reunió entre els membres històrics, perquè la formaven representants dels sis estats que el 1957 van fundar el que es va anomenar llavors Comunitat Econòmica Europea. Aquella mena de bressol de la UE no existeix i per tant la cita no té cap mena de format decisori. Es tractava sobretot d'enviar un missatge carregat de simbolisme, que en realitat tant podia servir per al premier britànic, David Cameron, com per al guanyador del referèndum, el conservador exalcalde de Londres Boris Johnson, un dels principals impulsors del Brexit.
L'un i l'altre –el cap del govern derrotat i el banderer de la sortida– coincideixen, si més no, en el propòsit de guanyar temps i fer que el procés sigui llarg, segons han insinuat tots dos. Els sis socis fundacionals no volen perdre més el temps, ja que mentre siguin formalment 28 –i no 27– algunes decisions podrien quedar bloquejades. La UE ha de resoldre molts afers urgents –com ara l'acollida de refugiats–, va recordar Steinmeier. El Regne Unit ha de formalitzar com més aviat millor la seva petició de sortida del bloc per poder encetar les negociacions, d'acord amb l'anomenat article 50 del Tractat.
“Hem de concentrar-nos en el futur de la Unió Europea”, insistia el ministre alemany, del Partit Socialdemòcrata (SPD), en aquest “dia després” en què, després de l'anunci de la retirada de Cameron a l'octubre, circulaven tota mena d'informacions des del Regne Unit sobre “penediments” i iniciatives per demanar la celebració d'un segon referèndum, a més de la demanda escocesa de quedar-se dins el bloc, ja que la seva població així ho vol.
Un nou ‘premier' urgent
L'opinió de Steinmeier no era aïllada. El seu homòleg francès, Jean-Marc Ayrault, va afegir l'expressió “certa urgència”, després de recordar que l'elecció d'un nou premier pot requerir el seu temps. Trigar a invocar l'article 50 del Tractat de Lisboa pot tenir conseqüències polítiques i econòmiques. Els 27 respecten la decisió britànica. Londres ha de respectar també “els interessos dels 27”.
Ahir a Berlín va quedar palès que, amb efectes immediats, es parla ja en termes dels 27, no dels 28. Per al ministre luxemburguès Jean Asselborn esperar implicaria “afegir incerteses”, paraules que remet al món financer i als mercats. “Que ningú a Londres no intenti jugar al gat i la rata”, hi va afegir Asselborn.
Mentre els ministres es presentaven com a bloc, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va optar per una versió una mica menys contundent en un missatge semblant. Les negociacions amb Londres seran en termes de lleialtat perquè l'interès comú és mantenir una bona relació amb el Regne Unit, en la transició o quan ja no sigui estat membre, va dir la cancellera, en una compareixença després de la reunió del seu partit, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), amb el soci regional de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU). “No es tracta ara d'espantar els altres membres de la Unió Europea”, va declarar. S'ha de buscar una via “pragmàtica”, afavoridora per a tothom, en un procés que, això sí, “no hauria de durar una eternitat”.
Merkel no va voler marcar terminis concrets per a Londres. Les cites de Berlín tenen el protagonisme d'avançar-se al Consell Europeu de la setmana vinent, però la cancellera no vol donar la impressió que es prenen decisions sense comptar amb la resta dels 27. Que demà, dilluns, rebi el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi, és ja prou delicat, de cara als altres, per voler donar massa idea de domini alemany, en un futur no tan llunyà, sense el contrapès del Regne Unit.
Que Berlín està destinada a tenir un paper encara més important era, però, la hipòtesi que plantejava ahir el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, des del diari més llegit d'Europa, el Bild, després d'advertir que la separació del Regne Unit serà un procés “dur”, potser un “divorci difícil”.
No hi haurà un tercer París-Roma-Madrid que faci ombra a Berlín, va declarar el president de la Comissió Europea des d'aquest mitjà. Al capdavall, el Regne Unit no va fer mai pinya amb la resta. La seva absència no implicarà la creació de nous eixos.
