Puig i Oltra, unió rendible

A la valenciana.” Sense dubte aquesta expressió ha aconseguit situar-se entre les més pronunciades en el discurs polític dels últims mesos. No ha estat fàcil ni de bon tros atribuir-hi un significat positiu. Però tot just un any després d'arribar a la presidència de la Generalitat Valenciana, amb el suport de Compromís i la meitat dels vots del Podem, Ximo Puig i la seua vicepresidenta han capgirat la imatge que es tenia de com es feien les coses “a la valenciana” amb el PP al capdavant de les institucions. El balafiament, el clientelisme, la manipulació i la corrupció –els efectes dels quals continuen sent notícia a les pàgines de tribunals i política– han cedit el pas a una gestió transparent, pública, centrada en l'interés general i a recuperar drets bàsics, a “rescatar a les persones”, com insisteixen a dir els actuants governants.

El camí, però, no ha estat fàcil i són molts els passos que encara queden per fer per aconseguir tots els objectius que es van marcar en el que es va denominar Pacte del Botànic i que els populars valencians qualifiquen de “Titànic” per escenificar, en la seua opinió, el fracàs de la nova política. Un pacte que, malgrat la desconfiança i les reticències inicials, ha donat estabilitat gràcies a un precari equilibri de forces –en el cas d'algunes conselleries, però, no està funcionant com seria desitjable i les friccions són públiques i notòries– entre PSPV i Compromís, i que ha permés tirar avant lleis i decrets que tornen a situar el País Valencià al capdavant de les millores socials.

Així, entre les llums d'aquest primer any de canvi polític s'ha aprovat el decret que ha permés recuperar la universalitat de la sanitat pública gratuïta; s'ha posat fi al copagament farmacèutic per a pensionistes i dependents, contra els quals ha actuat de manera decidida el govern espanyol; s'ha posat en marxa Xarxa Llibres per poder adquirir els llibres de manera gratuïta i crear un banc de textos a les escoles públiques; s'està experimentant l'ensenyament públic de 2 a 3 anys; s'ha creat un portal de transparència en què apareixen reflectides totes les despeses; s'ha reduït el termini de pagament als proveïdors; s'han recuperat les relacions amb els territoris de l'àmbit lingüístic i amb sectors, principalment de l'àmbit cultural i social, que fins ara estaven vetats al palau del carrer de Cavallers i, sobretot, el País Valencià ha començat a tindre una veu pròpia i reivindicativa, fins al punt de passar a liderar infraestructures com ara el corredor mediterrani i un canvi en el finançament autonòmic.

Precisament aquest últim punt s'ha convertit en el cavall de batalla de l'executiu liderat per Puig i Oltra, ja que el principal entrebanc ha estat haver de governar sense diners en la caixa pública i sotmesos a la disposició de l'executiu espanyol d'enviar la liquiditat necessària per al dia a dia.

Però aquest primer any de govern també ha tingut algunes ombres, centrades precisament en un dels objectius marcats en el pacte: l'eradicació de la corrupció. Alguns nomenaments de la Conselleria de Sanitat, en mans de la socialista Carmen Montón, i la d'Economia han estat qüestionats fins i tot per la pròpia vicepresidenta, que els va qualificar de “poc ètics”. I, entre les decepcions clares, el fet de no haver aconseguit posar en marxa les emissions de RTVV.