Política

Mas, Ortega i Rigau, a judici pel 9-N

El jutge instructor tanca la investigació i no accepta el sobreseïment del cas

Afirma que podrien haver comès els delictes de desobediència i prevaricació administrativa 999

La fiscalia i les altres acusacions han de traslladar ara les penes que els demanen

El magistrat de la sala civil i penal que instrueix la causa del 9-N ha dictat una resolució en què dóna per acabada la instrucció de la causa i conclou que s'ha de seguir l'acusació contra Artur Mas , Irene Rigau i Joana Ortega pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació administrativa. El magistrat acorda donar trasllat a les parts per tal que sol·licitin l'obertura de judici i presentin els escrits de qualificació o sol·licitin el sobreseïment de la causa.

El magistrat desestima la petició de sobreseïment que havien sol·licitat les defenses dels investigats.

Segons la resolució, el magistrat indica que hi ha indicis que Mas, Ortega i Rigau podrien haver comès delictes de desobediència greu i prevaricació administrativa.

Desobediència

Els tipus penals que s'especifiquen en la resolució són, pel que fa a la desobediència, “de tres a dotze mesos d'inhabilitació especials per a treball o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys”. El magistrat considera que el president Mas i les conselleres es “vam negar obertament a donar compliment del mandat del Tribunal Constitucional, a diferència del que sostenen les defenses en la seva petició d'arxiu”.

Prevaricació administrativa

En la resolució es remarca pel que fa als indicis de delicte de prevaricació administrativa que , “per aconseguir la realització de la seva voluntat i anteposar la mateixa a la suspensió ordenada pel TC, i amb consciència que no es donaria compliment de la mateixa, els investigats van ometre el dictat d'aquelles resolucions administratives necessàries per impedir que el procés participatiu del 9-N es portés a terme”. Considera que el que s'ha d'enjudiciar és “si el no dictat de resolucions administratives quan procedir fer-ho i/o el dictat de resolucions verbals per a impulsar aquell que havia sigut suspès per mandat del Tribunal Constitucional, suposa enfrontar-se obertament amb l'ordre de suspensió, així com haver utilitzat mecanismes per eludir aquesta suspensió, malgrat l'aparença de que el procés només el portaven a terme voluntaris”.

En la resolució, el jutge considera que hi ha “indicis o principis de prova que apunten a la direcció contrària” a la declaració feta per Mas, que va assegurar que a partir del 4 de novembre, quan el TC va suspendre el 9-N, totes les actuacions dels departaments de Presidència, Governació i Ensenyament van ser executades per voluntaris. El magistrat remarca en la resolució que hi van intervenir “contractistes privats contractats per la Generalitat” i que sense ells “el procés participatiu no s'hagués pogut dur a terme”, ja que els competia “una cosa tan essencial com el subministrament i instal·lació dels programes informàtics per permetre la votació, així com la recepció i tractament de dades en el CTTI”. Per tant, segueix la resolució, Mas va “consentir i no va paralitzar els diferents procediments de contractació”, alguns com el centre de premsa a Montjuïc per informar dels resultats, la fabricació i instal·lació de software informàtic o la difusió de contingut de campanya institucional en els mitjans de comunicació. I per tot això “es van comprometre recursos públics de l'Administració catalana”.

Sobre Joana Ortega, exconsellera de Governació, el magistrat diu en la resolució, i arran de la seva declaració, que va dur a terme “tota una sèrie d'actuacions orientades a preparar i celebrat la consulta del 9-N, en coordinació amb el president de la Generalitat”, tot i que reconèixer haver “pres coneixement de la suspensió del procés participatiu del 9-N, per part del gabinet jurídic de la Generalitat el mateix dia 4 o el 5 de novembre, haver rebut una carta de la Subdelegada del Govern en la que es requeria a la Consellera que no portés a terme actuacions contra la providència del Tribunal Constitucional i haver indicat que a partir de la suspensió tot el procés estava en mans de 42.000 voluntaris, s'autogestionava i no era possible suspendre el procés”.

De la mateixa manera, inidica que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, també va actuar d'acord amb Mas i Ortega, tot i conèixer la suspensió del TC.