Espanya intenta vetar que Escòcia es quedi a la UE
“Si el Regne Unit marxa, els escocesos també se'n van”, avisa Rajoy arran de l'ofensiva diplomàtica de Sturgeon
El president espanyol renya Juncker i Schulz per haver-se reunit amb la primera ministra
Ara Escòcia ja sap el pa que s'hi dóna, a Espanya. La seva ofensiva diplomàtica per esquivar el Brexit i poder-se quedar a la Unió Europea va topar ahir amb el boicot espanyol. El mateix dia que, per primer cop després de 43 anys, la cadira de la Gran Bretanya va quedar buida a la cimera de Brussel·les, la primera ministra escocesa es va plantar a la capital comunitària. I a Nicola Sturgeon la va rebre gairebé tothom: des de Jean-Claude Juncker i Martin Schulz, presidents de la Comissió Europea i de l'eurocambra, fins al líder dels populars europeus i home fort de Merkel, Manfred Weber, i el cap de files dels liberals i soci d'Albert Rivera, Guy Verhofstadt.
Aquest és el pragmatisme que gasten a Brussel·les: els mateixos que fa quatre dies amenaçaven l'Escòcia independent amb l'expulsió i que, tot just fa dos mesos, es negaven a reunir-se amb Carles Puigdemont, ahir van posar la catifa vermella a Sturgeon. I ho van fer, sobretot, per despit, per venjar-se de Cameron. Però la fotografia, aquest cop d'efecte que pot disparar el Yes a la independència d'Escòcia en les enquestes, va fer emprenyar, i de quina manera, Mariano Rajoy. “Si el Regne Unit marxa de la UE, Escòcia també se'n va!”, va advertir l'encara president espanyol en funcions. Molt molest, Rajoy es va mostrar “radicalment en contra” que Juncker i Schulz parlin amb Sturgeon i els va recordar que “Escòcia no té cap competència per negociar res amb la UE”. “L'únic interlocutor” és Londres, es va queixar.
Però a Juncker no li agrada que li diguin amb qui pot parlar i amb qui no, i va respondre a l'atac de Rajoy defensant que “Escòcia s'ha guanyat el dret de ser escoltada a Brussel·les”, votant diferent que els anglesos i gal·lesos en el referèndum de dijous passat (un 62% a favor del Remain). El luxemburguès, que s'aferra al càrrec tot i les peticions de dimissió i els rumors sobre els seus problemes de salut, va intentar apaivagar els ànims assegurant que tot i escoltar-se “molt atentament” Sturgeon, no té “cap intenció d'interferir” en el que considera un procés intern britànic. Tampoc Schulz no es va definir massa: “He escoltat amb atenció i he après molt”, va admetre el socialdemòcrata alemany. També el líder dels socialistes europeus, Gianni Pittella, i el dels Verds, Philippe Lamberts, van voler entrevistar-se amb la primera ministra escocesa.
Hollande, amb Rajoy
François Hollande va fer costat a Rajoy assegurant que “les negociacions es faran amb el Regne Unit, no amb una part del Regne Unit”. El president francès, com l'espanyol, va esgrimir la sacrosanta unanimitat que preveu el Tractat abans d'acceptar cap nou soci, que, en teoria, permetria a Espanya vetar Escòcia (o Catalunya). Però a Brussel·les estan acostumats a estirar la legislació comunitària com un xiclet. Per exemple: la UE ha signat recentment l'acord d'associació i estabilització amb Kosova ignorant olímpicament Espanya, que vuit anys després continua negant-se a reconèixer la seva independència. Hollande i Rajoy també recorden que aquest mateix Tractat reserva als estats membres, i no als governs regionals, la interlocució amb Brussel·les. “Estem destruint els Tractats!”, es va queixar Rajoy. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, no es va voler entrevistar amb Sturgeon, perquè “no és el moment apropiat”.
LES FRASES
Mercat comú a canvi de lliure circulació de treballadors
a.s
La Unió Europea no pensa regalar res al Regne Unit. I fer festes ja a Sturgeon, amb la cadira de Cameron a Brussel·les encara calenta, n'és la millor demostració. “Sóc un demòcrata, és clar que em sap greu el resultat, però no em penedeixo d'haver fet el referèndum”, es va acomiadar el premier dels seus homòlegs, després de l'últim sopar. Els 27 es van reunir ahir per primer cop sense Cameron i ho tornaran a fer en una cimera extraordinària a Bratislava el 16 de setembre, quan ja se sàpiga qui és el nou llogater del 10 de Downing Street. Ahir, però, ja li van deixar les coses molt clares, en les conclusions de la cimera: si els britànics volen continuar al mercat únic hauran d'acceptar mantenir les quatre llibertats fonamentals del club, és a dir, la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals. Però veient els brots xenòfobs, com ara el de Manchester (en què uns joves increpen un home estranger perquè baixi del tramvia), no sembla que estiguin massa predisposats a continuar acceptant treballadors comunitaris. Merkel va dibuixar ahir quins seran els pròxims reptes de la UE post-Brexit: “Seguretat interior i exterior, protecció de les fronteres exteriors, migració i creació d'ocupació, creixement i competitivitat.”
