Johnson dóna la sorpresa i salta del vaixell del ‘Brexit'

En una nova jornada de thriller al Regne Unit, Boris Johnson va decidir ahir a última hora saltar del vaixell i no presentar la seva candidatura per ser el nou líder del Partit Conservador i primer ministre. El termini per presentar candidatures acabava ahir al migdia i, al final, s'han registrat cinc candidats. Dos que van fer campanya per continuar a Europa –Theresa May i Stephen Crabb–, i tres del Brexit, Michael Gove, Liam Fox i Andrea Leadsom.

Johnson havia de presentar una candidatura conjunta amb Michael Gove com a segon. Eren els dos artífexs del Brexit i els grans favorits per convertir-se en primer ministre i ministre de Finances. Havien programat la conferència de premsa de Theresa May primer i, després, la de Johnson i Gove. No obstant això, a primera hora Michael Gove va anunciar, de manera totalment inesperada, en un comunicat, que es presentava en solitari. L'anunci de Gove va agafar tothom de sorpresa, perquè sempre havia dit que no volia ser líder conservador. “He arribat a la conclusió que Boris Johnson no pot proveir el lideratge o construir l'equip pel treball per fer front a tot el que queda per fer”, va dir en un breu comunicat en què deia que més endavant detallaria el seu programa. Va ser una decisió d'última hora. Fins i tot Theresa May, en la presentació de la seva candidatura, va atacar Johnson creient que seria el seu gran rival.

Johnson va fer la conferència de premsa presentant els seus mèrits per liderar el país i va defensar la seva gestió com a alcalde de Londres. Va ressaltar la transformació de la ciutat sota el seu mandat, convertint-la en el centre financer més important i primera destinació turística mundial, i eradicant la pobresa dels seus carrers. “Els profetes de la destrucció –va dir, en referència als que van vaticinar l'apocalipsi fora de la UE– estaven equivocats llavors i ho estan ara [...]. Londres i el Regne Unit floriran poderosament fora de la UE.” I va reclamar unitat tant al partit com al país, i va destacar que ja li havien ofert negocis a Austràlia, Malàisia, Nova Zelanda i Singapur, i que el seu país estaria “al principi de la cua”, en referència al comentari d'Obama. I, al final de tot, va deixar anar que no es presentaria per ser el nou primer ministre. “Després de consultar col·legues i veient la situació del Parlament he arribat a la conclusió que jo no sóc la persona [per ser primer ministre]”, va dir. L'anunci va deixar tothom de pedra perquè era coneguda la seva aspiració de convertir-se en primer ministre. Ningú no sap què va passar durant les hores anteriors perquè el guió canviés de manera tan radical. Johnson tenia un suport molt gran dins del partit i segurament hauria guanyat, però també generava molta divisió i no creien que fos la persona adient per tancar l'esquerda oberta dins del partit i també dins de la societat. Theresa May era una candidata de consens, una candidata per frenar Johnson. Ningú sap explicar què ha separat Johnson i Gove. Alguns parlen d'un acte de traïció de Gove. D'altres, de mà negra de George Osborne, el ministre de Finances, que va decidir no presentar-se. A la tarda, en declaracions a la BBC, Michael Gove va dir que va prendre la decisió dimecres a la nit. “Molta gent durant la setmana em deia «has de ser tu»”, va dir Gove, que va reiterar que creia que Johnson no estava preparat per assumir el càrrec.

“No sé si la gent confiarà en Gove després de com ha actuat amb Boris”, va dir un diputat tory. Un altre diputat conservador, Andrew Mitchel, es va mostrar totalment sorprès per la decisió de Gove. “Durant els últims cinc anys ens ha estat dient que no seria el primer ministre, només ell sap per què ho ha fet”, va afirmar. L'editor del programa Newsnight de la BBC, Nick Watt, va explicar que un assessor de Johnson li va dir que ell no volia dividir el partit com Jeremy Corbyn ho està fent amb els laboristes. Un dels més durs amb Johnson va ser l'exministre de Thatcher Lord Heseltine: “[Johnson] ha destrossat el partit i ha creat la major crisi institucional en època de pau” que es recordi.