RUI o DUI... però que hi hagi QÜI

Resultava interessant, passat el 26-J, reunir, com va fer ahir la UPEC, quatre veus autoritzades per reflexionar amb un punt de serenor sobre el futur de les esquerres catalanes i del procés sobiranista. I de les intervencions es conclou un relatiu mínim comú denominador que resumia Benet Salellas, de la CUP: “Des de l'esquerra hem de generar espais de trobada.”“Si no el capitanegem les esquerres, el procés pot tenir conseqüències imprevisibles, i hem d'alertar d'aquests riscos”, postil·lava ell mateix. Ara, més enllà d'això, cadascú va portar l'aigua al seu molí. Xavier Domènech, d'En Comú Podem, que vaticinava que en dos anys hi haurà noves eleccions a Catalunya i a Espanya, lamentava paradoxalment que la seva força fos al centre del debat al 26-J, perquè va “activar el rebuig i els temors al canvi”. Un canvi que segons la republicana Marta Rovira, que insistia en el procés constituent com a punt de trobada, ja va començar abans, a les europees del 2014 que van guanyar, i per a Miquel Iceta, del PSC, ja ve de la transició el 1977, de Felipe González el 1982 o del tripartit el 2003.

A l'hora de la veritat, en tot cas, hi va haver més divergències que res. El socialista, que va lamentar que JxSí no impulsi segons quines mesures socials, va rebre durs retrets del cupaire, que el va acusar de “demagog” perquè no les van fer quan manaven ells. És més, Salellas va aixecar un dels pocs aplaudiments del matí en titllar el partit de “garantia de statu quo” i “búnquer del règim monàrquic del 78”. “Us hauria de fer reflexionar que de la generació que ve després ningú ho vulgui ser”, el fuetejava, després d'admetre que ve “d'una família del PSC”. Va ser ell mateix qui va plantejar el debat de l'estiu, el del referèndum unilateral d'independència. “No hem de repetir el 9-N, cal trobar qualsevol fórmula democràtica que inclogui els del no... diguem-ne QÜI (quelcom unilateral que dugui a la independència)”, proposava. Rovira agafava el guant i defensava que, sigui RUI o DUI, cal un acord per a “la ruptura democràtica”. “I si hem de tornar a fer un referèndum, el tornarem a fer”, s'obria.

És clar que la idea no va agradar a tothom. Des de la distància ideològica, Iceta es preguntava “per què cal un nou referèndum, a menys que algú reconegui que el 27-S no era plebiscitari o no es va donar el resultat que esperava”. “Tot i tenir el govern, veig molts debats i moltes redefinicions del full de ruta, i poc més”, valorava Domènech, que veu prioritari “construir alternatives d'esquerres” a “tornar a un 9-N”. “El debat ha de ser molt més ampli, perquè et pots trobar un estat sense sobirania econòmica”, concloïa.