Política

El dilema del referèndum

El sobiranisme posa a debat l'opció d'un RUI per sortir de l'atzucac parlamentari i reagrupar forces per culminar el procés, després del nou cop de porta del 26-J

Els contraris no volen que esdevingui un altre 9-N

Pels contraris, un RUI no tindria prou garanties per ser acceptat

RUI sí o RUI no, aquesta és la qüestió. La convocatòria d'un referèndum unilateral d'independència que diverses veus de l'independentisme han plantejat com a sortida a l'atzucac parlamentari pel rebuig al pressupost i al nou cop de porta del 26-J, una opció que es podria lligar al programa de govern amb què el president Puigdemont se sotmetrà a la qüestió de confiança al setembre, ha obert un debat apassionat dins dels partits i les entitats sobiranistes, on s'han posat sobre la taula arguments en tots els sentits.

L'ANC serà la primera entitat a resoldre el dilema sotmetent a votació la setmana vinent una proposta de RUI amb què pretén recuperar la “iniciativa” política, segons els defensors, però que segons els crítics és “un moviment més tàctic que estratègic” per mirar d'establir vincles amb En Comú Podem i la CUP, i a més conté certa ambigüitat perquè “enlloc parla d'un RUI”. La proposta oficial de l'ANC en efecte evita posar l'adjectiu unilateral al referèndum per si encara es pot acabar pactant, però el defensa de facto com a “punt d'unió” del sobiranisme un cop el full de ruta del 27-S ha quedat “manifestament erosionat en la seva credibilitat” pel trencament del pacte de governabilitat entre Junts pel Sí i la CUP.

Tot i que l'argumentari de l'ANC no hi fa èmfasi, ja que de fet considera que la majoria del 27-S ja és “clara” si s'obvia l'11% que va votar forces neutrals, hi ha dubtes evidents sobre “si es pot saltar la paret amb el 48% dels vots d'unes plebiscitàries”, exposa l'expresident d'Òmnium, Quim Torra, en el llibre Els últims 100 metres. El full de ruta per guanyar la República catalana. “Cal un referèndum de ratificació de la proclamació de la independència”, conclou. En aquest sentit, recorda que en les reunions amb convidats estrangers al Catalan Weekend, organitzat per l'entitat l'11 de setembre passat, va constatar que professors universitaris, politòlegs i periodistes d'arreu del món no van qüestionar “mai la legitimitat de tirar endavant el procés” però sí que “demanaven el 50% dels vots”. Per tant, advoca per seguir precedents com el de Noruega, Estònia i Croàcia, i es remet al que diu el Consell Assessor per a la Transició Nacional: “Fins i tot podria valorar-se la possibilitat que la mateixa proclamació d'independència inclogués un compromís de celebració d'un referèndum de ratificació, anunciat en el termini més breu possible”. Vol dir, per tant, unir proclamació i referèndum. “D'alguna manera, un nou 9-N, però, ara sí, amb conseqüències jurídiques i vinculants”, subratlla.

No és un nou 9-N

L'argumentari de l'ANC insisteix, de fet, a negar que sigui un nou 9-N, perquè això no és cap procés participatiu ni cap consulta en base a legislació autonòmica, com es pretenia amb la llei de consultes. Així, no actuarien voluntaris a les meses sinó funcionaris a qui el govern cobriria legalment, hi hauria observadors internacionals i una estructura administrativa electoral neutral. A més, els resultats serien d'aplicació immediata. “Que sigui un altre 9-N no té a veure amb el marc legal, sinó amb la determinació”, diu el professor de dret constitucional de la URV, Jordi Jaria, que recorda que es tractaria, de fet, de “materialitzar” les successives declaracions que el Parlament ha fet des del 1989 reconeixent-se com a subjecte polític amb capacitat per exercir el dret a l'autodeterminació. “El RUI ja és un acte de sobirania fora de l'ordenament jurídic constitucional”, clou, abans de recordar que tindria més reconeixement internacional que una DUI prèvia.

Segons l'ANC, el RUI hauria de ser convocat per mandat del Parlament –que hauria d'aprovar una llei ad hoc que alhora en fixés totes les condicions– i l'organitzaria el govern, i és compatible en el full de ruta en situar-se després de l'aprovació de la llei de transitorietat. En aquest punt, això sí, hi ha diverses visions. Un sector sosté que el RUI hauria de servir com a ratificació de la DUI que, de facto, significaria aquesta llei. Un altre sector advoca per aprovar les tres lleis de desconnexió poc abans o al mateix temps que la llei de convocatòria del RUI, però “amb vigència diferida”. És a dir, que la seva entrada en vigor, i per tant la DUI, no s'activaria fins a l'eventual triomf del sí en el referèndum. “Cal distingir entre sobirania i independència”, defensa Jaria. En el cas d'un no, així, el govern només hauria de respondre davant la justícia espanyola per la llei del RUI, i caldria convocar eleccions autonòmiques perquè el Parlament regulés el futur de la comunitat catalana.

L'argumentari de l'ANC assegura també que els resultats serien vàlids, segons les convencions internacionals, per a qualsevol nivell de participació i, per tant, si els unionistes s'abstinguessin seria a risc seu. A més a més, recorda que hi ha diversos censos que es poden agafar. “Aquest no és el problema”, conclou.

Els arguments del no

Però no tot són raonaments favorables al RUI. El sociòleg Salvador Cardús avisa del perill que s'acabi venent com una “solució màgica”, i hi fa una primera objecció “de caràcter general”: iIntrodueix un element de confusió en tot el full de ruta tal com fins ara s'havia establert”. Si bé admet que aquest tampoc era “un itinerari absolutament tancat”, no li sembla “el més adequat” introduir-hi més debats interns “cada dos per tres”. I més quan ja hi ha “un govern amb un compromís per assolir uns objectius” pels quals va ser votat. “Que ara una organització [l'ANC] dedicada a la mobilització introdueixi un element nou és confusionari”, precisa. En el mateix sentit, Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional de la UPF, no és partidari d'un RUI que suposi el punt de ruptura amb l'Estat quan ja hi ha un full de ruta legitimat democràticament per la majoria del 27-S, segons ell, que permet fer el pas d'una proclamació.

L'altra objecció de Cardús és de caràcter procedimental. Per bé que troba “obvi que finalment hi ha d'haver un referèndum per saber si una majoria de catalans volen la independència”, avisa que cal que “pugui ser acceptat internacionalment”. I per això s'ha de fer en un marc jurídic reconegut i ha de participar-hi tothom. Si no, tornarem a ser en un 9-N”, tanca. En aquesta línia, sosté que cal una estructura legal que legitimi el referèndum, amb un cens reconegut i “fet de manera jurídicament acceptable”. I plantejar un RUI abans que es produeixi la ruptura “és entrar en un cercle viciós”. Des d'un punt de vista de “lògica de ruptura”, Cardús assenyala que “no es pot fer de mica en mica sinó de cop”. Com? “Dependrà de moltes circumstàncies”, però en tot cas, “imaginar que es pot fer un referèndum sense haver produït totes les ruptures és com començar la casa per la teulada”.

Uns raonaments que comparteix López Bofill, que desaconsella el RUI sense haver declarat la independència perquè es faria en el marc constitucional espanyol vigent i seria, per tant, considerat il·legal per l'Estat i, probablement, deslegitimat per les autoritats internacionals. I creu que els unionistes catalans no hi participarien, com no ho van fer el 9-N, perquè haurien de desacatar la llei espanyola.

El professor veuria més útil un referèndum de ratificació després d'haver proclamat la independència, tot i que llavors admet que el problema seria que les institucions haurien de centrar els esforços a controlar i garantir la seguretat i el respecte dels ciutadans a la nova legalitat. Dedicació prou complexa, creu, com per organitzar un referèndum de ratificació amb resultat incert. Si es perdés, adverteix, es deslegitimaria l'estat català n xent.Per això només el concep si fos una petició explícita de la comunitat internacional un cop proclamada la independència. En tot cas, diu que un RUI seria un acte de ruptura conflictiu que requeriria tots els esforços institucionals. I posats a fer el pas, més valdria dedicar energies a la proclamació i defensa activa de la independència que a un referèndum.

El govern es reserva la iniciativa

Després que la setmana passada el govern s'afanyés a rebutjar la petició de la CUP per convocar una cimera per parlar de la inclusió d'un RUI al full de ruta, la portaveu, Neus Munté, va evitar ahir pronunciar-se sobre el fons, però va deixar clar que “correspon al govern prendre la iniciativa” d'obrir el debat sobre una eventual modificació del full de ruta, i es reserva aquesta facultat per “a l'hora de planificar el curs polític vinent”. Després que la CUP no hagi posat el RUI com a línia vermella per votar a favor de la qüestió de confiança, Munté refermava que el nou programa de govern a què anirà lligada “no es pactarà prèviament amb cap formació política”, i en tot cas, després que Puigdemont faci la proposta, “en parlarà amb tothom”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Vilagrà espera que els consellers de Junts vagin a la pròxima taula

Barcelona

Turull critica que Sánchez defensi un diàleg “sense presses” perquè “la repressió va amb molta pressa”

Barcelona

Aragonès afirma al ‘New York Times’ que vol explorar la possibilitar de fer una llei per legalitzar un referèndum

barcelona

Reguant diu que la taula de diàleg només ha servit perquè ERC i Junts “se la llancin pel cap”

Barcelona

Aragonès cita Puigneró a Palau després del xoc amb Junts per la taula de diàleg

barcelona

La portaveu del govern espanyol diu que la “prioritat” és la recuperació per sobre d’afers com reformar la sedició

barcelona

Bolaños convida JxCat a sumar-se a la taula i defensa que és “l’única solució”

barcelona

Una foto i un diàleg que va per llarg

barcelona

Les dues Corees alcen la tensió provant míssils

Toquio