Política

L'anàlisi

El califat recula, el missatge no

Si EI continua controlant bona part del territori conquerit, és per les divisions dels adversaris
La recuperació a càrrec de l'exèrcit iraquià de Fal·luja va suposar un revés per al califat a l'Iraq

Tot i que sembla que l'atemptat de Niça no va ser ordenat per la direcció d'Estat Islàmic (EI), ja que l'autor va ser un musulmà amb problemes sense vincles amb el gihadisme però que com d'altres hauria fet seva la crida d'atacar Occident, aquesta acció sembla que tindrà un efecte immediat pel que fa a la necessària coordinació entre els Estats Units i Rússia en el combat a l'organització gihadista i, de passada, en la rehabilitació internacional del president de Síria, Baixar al-Assad. Però no sembla que una derrota d'Estat Islàmic allà tingui com a conseqüència la fi dels atemptats aquí.

L'atac s'ha produït mentre el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, era a Moscou, amb una proposta perquè Rússia i els Estats Units coordinessin els seus bombardejos contra Estat Islàmic a Síria, tot i que això signifiqués una acceptació per part dels Estats Units de l'evidència que Baixar al-Assad pugui continuar en el poder a Damasc.

Dos anys després que Abu Bakr al-Baghdadi proclamés a Mossul la creació del califat que posava fi a les fronteres traçades per britànics i francesos, i que es decidia a atacar infidels i apòstates arreu del món, gràcies als bombardejos liderats per Rússia i els Estats Units el califat ja ha perdut prop d'un 45% del terreny que tenia a l'Iraq i del 20% a Síria. Si la reconquesta a càrrec de les tropes russes i sirianes a finals de març de la simbòlica ciutat de Palmira va ratificar el canvi de rumb en la guerra a Síria, la recuperació fa un mes per l'exèrcit iraquià i les milícies xiïtes i sunnites de la ciutat de Fal·luja va representar una gran derrota per al califat a l'Iraq.

Però, si el Daesh o Estat Islàmic continua controlant bona part del territori conquerit no és tant pels seus èxits, sinó per les divisions dels seus adversaris. A l'Iraq els bombardejos de l'aviació nord-americana, de França, el Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Dinamarca, Austràlia, Jordània i el Marroc, juntament amb l'avanç terrestre de l'exèrcit iraquià, les tropes kurdes, algunes tribus sunnites i les milícies xiïtes amb l'ajut de forces iranianes, han aconseguit avenços importants. Però el govern del primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, és inoperant i continua esquitxat per una corrupció de proporcions descomunals. I, sense un govern que funcioni i pugui garantir la seguretat de les poblacions sunnites, serà impossible derrotar Estat Islàmic.

Si a l'Iraq les dificultats per derrotar l'organització gihadista es troben en les forces locals, a Síria la discrepància es dóna per les diferències entre els Estats Units i Rússia; entre Turquia i les monarquies sunnites, d'una banda, i l'Iran de l'altra. Mentre els avions dels EUA bombardejaven les posicions d'Estat Islàmic i del Front al-Nusra amb l'ajut de l'aviació dels Emirats Àrabs, Qatar i l'Aràbia Saudita, coordinant-se amb les milícies de les Forces Democràtiques Sirianes àrabs, kurdes o turcòfones sunnites, enfrontades igual a EI i al règim d'Al-Assad, l'aviació russa actuava amb contundència contra aquestes forces sunnites aliades dels EUA. La certesa que al voltant d'Alep o Damasc algunes d'aquestes milícies tinguessin pactes d'ajuda o no-agressió amb el Front al-Nusra d'Al-Qaida, era l'excusa per a l'aviació russa per atacar grups aliats o armats pels EUA.

Tot i que a mesura que avançava la guerra en què el règim d'Al-Assad cometia més crims contra la població, la seva renúncia era una exigència de la comunitat internacional només qüestionada per Rússia i l'Iran, amb el tomb que han fet les coses, tant Turquia, que ha patit reiterats atacs gihadistes, com els Estats Units s'han resignat a acceptar la continuïtat d'Al-Assad. Fa uns quants dies, després d'atacs que han arruïnat la temporada turística de Turquia, el primer ministre turc, Binali Yildirim, va proposar normalitzar les relacions amb Damasc. I, pel que fa als Estats Units, John Kerry era dijous a Moscou per negociar amb Putin i el ministre d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, una proposta d'unificar els bombardejos russos i americans contra Estat Islàmic i el Front al-Nusra a Síria. Aquesta proposta anava lligada a la fi dels bombardejos russos als altres grups opositors i a una acceptació per part dels EUA que, de moment, en les negociacions sobre Síria es deixi de demanar la retirada d'Al-Assad.

Evidentment mantenir una Síria dividida, en què Al-Assad ostenti la representació internacional, controlant les ciutats i la costa, amb una zona kurda i alguns enclavaments en mans dels opositors no gihadistes, amb Estat Islàmic derrotat, seria la menys dolenta de les opcions possibles. I sense derrotar EI a Síria no podrà ser derrotat plenament de l'Iraq.

Ara bé, aquest escenari, en el cas que el califat perdi el territori que controla i administra a Síria i l'Iraq, no farà desaparèixer el Daesh ni posarà fi a les seves accions. No només perquè hi ha altres llocs com ara Nigèria, Líbia, el Iemen i la Banya d'Àfrica on té seguidors i controla territoris, sinó perquè passés el que passés amb els milers de joves europeus, marroquins o tunisians que lluiten a Síria o l'Iraq, el seu missatge, amb els seus vídeos o el que transmet a la xarxa amb revistes com ara Dabiq, atrau joves radicalitzats o amb problemes d'identitat d'arreu del món. I sigui amb un fusell, sigui amb explosius, sigui amb un camió, continuaran disposats a matar apòstates i infidels, sense por de morir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.