catalunya
cas oficina antifrau
De Alfonso va demanar a un jutge l'escorcoll a CDC
El llavors director de l'Oficina Antifrau de Catalunya va aportar-li informació falsa sobre comptes a Suïssa d'Artur Mas i de la família Pujol, el 2012
El magistrat i el fiscal del cas Palau van descartar-ho
El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya no només va ser una font d'informació per a alts càrrecs de la policia espanyola per embrutir els líders del procés sobiranista, com va revelar el comissari José Manuel Villarejo en seu judicial. Daniel de Alfonso va ser un peó actiu de l'operació Catalunya.
Destapades les clavagueres de l'Estat, a través de l'enfrontament entre el comissari Villarejo i el llavors cap d'Assumptes Interns de la Policía, Marcelino Martín Blas-Aranda, ara s'ha sabut que De Alfonso hauria intentat que el fiscal i el jutge del cas Palau ordenessin l'escorcoll de la seu de Convergència davant els dubtosos indicis que els seus líders cobraven comissions, segons fonts consultades per aquest diari. Era la precampanya de les eleccions catalanes del 2012, després d'una Diada històrica. Ni el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled ni el magistrat Josep Maria Pijuan no van caure en el parany.
El director d'Antifrau, nomenat el juliol del 2011, anava acompanyat per un càrrec de la policia estatal. Tots dos aportaven al jutge una imatge d'un compte de Suïssa, des d'on suposadament el president de la Generalitat, Artur Mas, i la família Pujol cobraven comissions. No hi havia prou indicis ni fonaments sobre la seva veracitat. Fins i tot, Pijuan va titllar De Alfonso de “mentider”. Mesos abans, l'estiu del 2012, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la policia espanyola ja va concloure en el seu informe remès al jutjat que Convergència hauria obtingut comissions de Ferrovial a través del Palau. El 2013, el fiscal Sánchez Ulled ratificava en el seu escrit d'acusació “el pacte criminal” entre CDC i Ferrovial per haver desviat 6 milions al partit dels 18 que s'han pogut demostrar que va endur-se el president i lladre confés del Palau, Fèlix Millet.
El fracàs de De Alfonso no va fer desistir els caps de l'operació Catalunya. Dies després, el 29 d'octubre del 2012, el cap d'Afers Interns, Marcelino Martín, es va fer portar per un comissari al despatx del fiscal Sánchez Ulled. Li tornaven a col·locar l'informe fantasma del compte a Suïssa, i la petició d'escorcoll de CDC. Sánchez Ulled els va enviar al jutge del cas Palau.
Registre i Andorra
Frustrada la judicialització d'un cas contra Mas, El Mundo va publicar l'informe apòcrif atribuït a la Udef el novembre del 2012, enfangant les eleccions catalanes i qüestionant la professionalitat del fiscal i el jutge del cas Palau. Al desembre, el nou responsable de la Udef, a requeriment del jutge Pijuan, va negar l'autoria d'aquell informe.
Les investigacions sense empara judicial van continuar fins a fer diana. En ser descoberts, l'estiu del 2014, l'expresident Jordi Pujol va confessar que la seva família amagava una fortuna de vuit milions d'euros a Andorra. I l'agost i l'octubre del 2015, els fiscals anticorrupció Fernando Bermejo i José Grinda –directes de Madrid– van obtenir el permís d'un jutge del Vendrell per registrar la seu de Convergència a Barcelona, a la recerca de comissions, arran del cas destapat a l'Ajuntament de Torredembarra amb Teyco.
L'Estat espanyol contra Catalunya, dia primer, minut zero
Jordi Panyella
Sempre hi ha un primer dia per a tot. També per fer el salt a l'independentisme, com va fer Artur Mas, el 12 de setembre del 2012, l'endemà de la gran manifestació que va omplir el centre de Barcelona de milers de banderes estelades. Des d'aquell moment, res ha tornat a ser igual en la relació entre l'Estat i Catalunya.
L'aparent impassibilitat amb què l'Estat va afrontar l'escalada del moviment independentista contrasta amb la frenètica activitat soterrada d'agents secrets que, amb el temps, han saltat a la llum per fabricar munició amb la qual dinamitar els principals actius del procés.
Talment com els miners que van excavar sota les muralles de la Barcelona del segle XVIII per facilitar l'assalt de les tropes borbòniques, Daniel de Alfonso ja treballava aleshores d'amagat d'acord amb policies d'alt rang per dinamitar el projecte de Mas, que éra sens dubte la plaça forta del sobiranisme.
El resultat de la feina del sapador De Alfonso es va materialitzar en plena campanya electoral del novembre del 2012 amb una bomba informativa plena de mentides contra Mas i també Pujol però que va tenir un efecte devastador.
La denúncia del PSC, a Esplugues
Per ara, hi ha dues causes penals que podrien tirar endavant contra l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya per les seves polèmiques converses amb el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, el 2014, i difoses ara per Publico.es. La fiscal en cap de Barcelona, Ana Malgaldi, va ordenar divendres passat obrir diligències d'investigació per esbrinar si Daniel de Alfonso va malversar fons públics encarregant investigacions de polítics i familiars per ser afins a la independència. Així ho va demanar ERC en la denúncia, que la fiscalia de l'Estat va remetre a la de Barcelona.
La segona denúncia és la del PSC contra De Alfonso per haver afirmat a TV3, que eren els socialistes qui havien filtrat les converses perquè se'ls estava investigant per finançament irregular. Davant la ubicació de TV3, és un jutjat d'Esplugues el competent d'assumir la denúncia i aviat resoldrà si l'admet a tràmit.
