La neteja turca s'estén a mitjans de comunicació i l'educació
Ankara afirma que ha enviat proves a Washington dels vincles del clergue Gülen amb l'intent de cop d'estat de divendres
Demana als EUA l'extradició del predicador
Les mostres de suport i les manifestacions en favor de Recep Tayyip Erdogan a Istanbul i Ankara no s'aturen mentre el president turc manté la mà ferma amb una neteja a gran escala que, després de la policia, l'exèrcit i la judicatura, ahir es va estendre a l'educació i els mitjans de comunicació.
El Ministeri d'Educació va anunciar la suspensió de 15.200 funcionaris sospitosos d'estar vinculats amb la xarxa de simpatitzants del clergue autoexiliat als EUA, Fetullah Gülen, i de tenir alguna relació amb l'intent de cop d'estat de divendres, que va causar prop de 300 morts i més de 1.400 ferits. El ministeri va dir en una nota que “estudia els empleats públics vinculats a FETÖ”, la sigla amb què el govern es refereix a les xarxes gülenistes, que haurien orquestrat l'alçament. La piconadora d'Erdogan també va demanar als 1.577 degans de les universitats públiques que renunciïn al càrrec.
Paral·lelament, l'autoritat audiovisual va anunciar que retirarà la llicència a les ràdios i televisions properes al predicador Gülen. Amb l'aplicació de la neteja d'ahir, uns 25.000 funcionaris haurien estat suspesos des de dissabte, quan el govern turc va recuperar el control després d'algunes hores d'incertesa per l'alçament fallit.
Entre els arrestats, ahir n'hi va haver un de renom, l'assessor militar de la presidència turca per a les forces aèries, Erkan Kivrak. A més, les autoritats van desplegar ahir una operació a les muntanyes de la zona de Marmaris per capturar 25 soldats i dos helicòpters que van atacar l'hotel on s'estava de vacances Erdogan el dia del cop. Un dels interrogants és per què el president turc, que durant les hores posteriors a l'alçament va volar fins a Istanbul, encara no ha tornat a Ankara, on diverses institucions com ara el Parlament van ser bombardejades pels militars revoltats.
Reforçat
Però l'actitud desafiadora del mandatari també es projecta enfora, on creixen les sospites que Erdogan coneixia hores abans l'existència de l'intent de cop d'estat, no va fer res per evitar-lo i l'ha aprofitat per sortir-ne reforçat i poder seguir en el poder fins al 2023, any de la celebració del centenari de la creació de la Turquia moderna.
La croada d'Erdogan sembla, doncs, que té corda per a estona i arriba més enllà del sòl turc amb un objectiu clar: el clergue Gülen, líder del moviment Hizmet (servei en turc), a qui acusa de ser l'instigador del cop frustrat tot i que aquest ho nega. En un pas més contra el teòleg, el govern d'Ankara va dir ahir que ha enviat “dossiers” a Washington que proven la implicació de Gülen en l'alçament, i per això en demana l'extradició. “Hem enviat quatre informes als EUA per demanar l'extradició del terrorista en cap, els presentarem més proves de les que es puguin imaginar”, va afirmar el primer ministre turc, Binali Yildirim. El que és clar és que la petició d'extradició tiba les relacions amb els EUA, tot i que ahir Washington va negar haver rebut la petició formal d'extradició.
Tampoc passen el seu millor moment les relacions de la UE amb Erdogan per la proposta de restaurar la pena de mort, suspesa des del 2004 a Turquia perquè era un requisit indispensable perquè la UE valorés una possible entrada turca al club comunitari.
Erdogan, però, pensa que Turquia pot desempallegar-se del compromís adquirit com a membre del Consell d'Europa. “Hi ha pena de mort als EUA? A Rússia? A la Xina? A diversos llocs del món? No n'hi ha als països membres de la UE. Turquia va signar el compromís d'abolir la pena capital, però les firmes es poden retirar”, va expressar Erdogan, amb fermesa, ahir des de la porta de casa seva a Istanbul. “Deixem que ho decideixi el Parlament”, va reblar.
