Municipal
El pes del passat
Barcelona comprarà per 28,5 milions el sociosanitari del Fòrum per estalviar-se els 2,5 milions de lloguer anual que paga des del 2004
L'Ajuntament retirarà del pati del consistori l'escultura donada per Samaranch
Alguna cosa d'aquells westerns deterministes de Clint Eastwood, on el passat sempre torna com un bumerang i pesa com una llosa, va tenir el ple que tancava ahir el curs a l'Ajuntament de Barcelona. O bé de capítol de El ministerio del tiempo, com va assenyalar el líder del PP, Alberto Fernández. La referència va arribar al final de la sessió, en el debat previ a l'aprovació d'una operació que permetrà a l'Ajuntament recuperar la propietat del sociosanitari del Parc de Salut Mar amb el pagament previ de 28,5 milions d'euros. El desemborsament permetrà corregir les conseqüències d'una operació ruïnosa, que ja s'arrosseguen des de fa dotze anys, però també va generar ahir una greu topada entre Barcelona en Comú i ERC.
La història es remunta al 2004. Davant la impossibilitat d'assumir el cost del Centre Fòrum, el sociosanitari previst en el marc de l'operació urbanística del Fòrum de les Cultures, l'Ajuntament va cedir el dret d'ús dels terrenys a un fons d'inversió. L'acord implicava que el consistori seria llogater de l'edifici durant 30 anys, a raó de més de dos milions anuals, una xifra que ha anat pujant i ara ja supera els 2,5 milions, a banda de 300.000 euros més en concepte d'IBI. El fons ara tenia una oferta per comprar-li el dret d'ús per 28,5 milions. El que va aprovar ahir l'Ajuntament, a instàncies del govern municipal, va ser exercir el dret de tanteig i recuperar la propietat sufragant aquesta mateixa quantitat. La compra suposarà a la llarga un estalvi de 23,2 milions d'euros per a les arques municipals, perquè, si continua en la situació actual, en els divuit anys que queden de contracte, a l'Ajuntament encara li quedaran per pagar 51,7 milions en concepte de lloguer.
Empipament d'ERC
L'operació va tirar endavant amb el suport de tots els grups excepte els de CiU i ERC, que no discuteixen l'operació sinó d'on surten els diners per sufragar-la. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va dir que “es finançaria bàsicament” amb “sobrants” d'operacions ja realitzades, partides no executades, altres que s'endarrereixen i reserves ja pensades per a aquesta mena d'actuacions. Però segons la documentació que l'executiu va lliurar als grups municipals, la partida més important provinent de projectes encara pendents és de dos milions d'euros que estaven destinats a l'adquisició dels terrenys de la Generalitat on hi ha la presó de la Trinitat. En la documentació no consta què passarà ara amb aquesta actuació, tot i que havia de desbloquejar el trasllat de la Model i que formava part de l'acord pressupostari assolit ara fa tres mesos per Barcelona en Comú i ERC.
Pisarello ho va atribuir a un malentès i va assegurar que la compra del sociosanitari “no compromet cap projecte”, però l'empipament del republicà Jordi Coronas ja era monumental. “Ens sembla una manca absoluta de transparència que es toqui una partida pactada”, va etzibar. Com també va fer CiU, la CUP es va expressar en termes semblants, tot i que els cupaires van votar a favor de l'operació.
L'hotel del Palau, encara
El ple, que també va aprovar atorgar el nivell C de protecció a La Carboneria, que va ser el primer edifici construït a l'Eixample, va abordar un altre espectre del passat molt més tangible que els Pokémons ahir també presents virtualment a la sala de plens, i que van inspirar des de piulades d'edils i partits fins a notícies sobre la repercussió de les piulades i fins i tot una petició del PP perquè l'Ajuntament fomenti un ús responsable del joc, que no va prosperar. L'espectre, més tangible i també més incòmode, és el del nonat hotel del Palau de la Música. El ple havia acordat el 2010 per unanimitat tirar enrere el planejament urbanístic aprovat per fer possible l'hotel, i l'acord mai no s'ha materialitzat, de manera que Esquerra va tornar a reclamar la marxa enrere urbanística. I el ple la va tornar a aprovar, aquest cop amb l'executiu assegurant que ja hi està treballant, i amb Esquerra afegint-hi que el govern de la Generalitat –del qual forma part i el vistiplau del qual és necessari per desfer el pla– també està compromès amb la iniciativa.
Ja es veurà si, vistos els precedents, no és un altre foc d'encenalls, com també han estat sempre fins ara els acords i pronunciaments sobre la Sagrera, un altre fiasco urbanístic que s'arrossega fa lustres i que ahir va tornar al ple com per acreditar que el passat és bumerang, bucle i rosari de promeses incomplertes. Aquest cop es tractava de reclamar al Ministeri de Foment que no usi la investigació judicial oberta com a pretext i demanar la represa immediata dels treballs, reclamació, o foc d'encenalls, que van subscriure tots els grups menys el PP.
Record de Samaranch
Queda encara una última reverberació del passat, una última visita virtual per ressenyar, Pokémons a banda: la de Joan Antoni Samaranch. Pisarello va anunciar que l'escultura que Samaranch va donar a l'Ajuntament es retirarà del pati del consistori. La CUP havia demanat rebatejar el Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch per la militància franquista d'aquesta “figura controvertida”, en definició de Pisarello, que es va avenir a “obrir un debat” respecte a aquesta qüestió.
Sancions contra la pobresa energètica
El govern d'Ada Colau continua decidit a aplicar sancions a les subministradores per evitar situacions de pobresa energètica. Ahir va anunciar una instrucció que estableix els requisits que han de complir les companyies per evitar talls a persones sense recursos, i que sancionarà les que no s'avinguin a arribar a acords amb l'Ajuntament amb multes de fins a 3.000 euros. En la mateixa línia, el ple va certificar la taxa de pisos buits anunciada fa dues setmanes, que gravarà amb 633 euros l'obertura de cada expedient administratiu per l'existència d'un habitatge que s'hagi determinat que fa més de dos anys que està desocupat. La mesura es va provar amb els vots de BComú, ERC i el PSC, l'abstenció de CiU i la CUP i l'oposició de C's i el PP.