Parlon defensa davant Díaz la via canadenca
Iceta troba a faltar que el PSC lideri les reivindicacions del país
Díaz ofereix comprensió però reclama igualtat
La viceprimera secretària del PSC, Núria Parlon, defensava ahir davant de la presidenta andalusa, Susana Díaz, el debat sobre la via canadenca al referèndum que ha encetat la direcció del partit. Parlon defensava aquest debat i, a més, reivindicava una relació bilateral de Catalunya amb Espanya en una futura reforma constitucional que ha de servir per “la renovació d'un contracte polític, el del 1978, que avui ja està esgotat”.
Parlon ho feia en una conferència organitzada a l'Hospitalet de Llobregat que ha estat interpretada com el primer acte dels crítics del Baix Llobregat amb el lideratge de Miquel Iceta, que aspira a continuar al capdavant del PSC al congrés del novembre. La invitació a Díaz, però també al president valencià Ximo Puig, s'ha interpretat com un desafiament al lideratge de Pedro Sánchez a la secretaria general del PSOE, que la líder andalusa li discuteix, com també al suport d'Iceta al líder madrileny. Però també com un cop de mà a Núria Parlon en cas que decidís disputar el lideratge català a Iceta.
Tanmateix, Parlon va intervenir defensant precisament el debat sobre la via canadenca obert per Iceta reconeixent que pel partit és “difícil però que s'ha de poder parlar de tot”. I el mateix Iceta, en la presentació dels convidats, va defensar que al PSC li ha arribat “l'hora d'impulsar debats lliures i oberts”, i va fer una lloança a Díaz, que portava una càrrega de fons contra els que l'han criticat pel debat del referèndum: “Jo envejo el PSOE de Susana Díaz que lideri sempre la reivindicació de la seva terra. Ja m'agradaria que el PSC fes el mateix.”
El president valencià sí que va considerar precipitat reivindicar la via canadenca quan la reforma constitucional encara no s'ha provat, i va demanar suport a Susana Díaz per fer possible l'encaix de Catalunya, que deixa clar que requerirà la “constitucionalització de l'Estatut”. Díaz, per la seva banda, va defensar una “mirada comprensiva” cap a Catalunya, però va reivindicar la igualtat de tots els ciutadans espanyols en serveis públics.
