Breivik, cinc anys després

“La ideologia del terrorista pot ser diferent. Però tots parlen el mateix idioma”, va advertir ahir Erna Solberg, la primera ministra noruega, en l'acte institucional del barri governamental d'Oslo, el primer d'una llarga jornada de record i dolor per al país. Anders Behring Breivik, el fanàtic fonamentalista cristià que el 22 de juliol del 2011 va assassinar 77 persones, en la seva croada islamòfoba per “reconquerir Europa”, no era tan diferent dels llops solitaris que ara escampen la destrucció per Istanbul, Niça o Orlando, hi va afegir el seu antecessor en el càrrec, Jens Stoltenberg, ara secretari general de l'OTAN.

L'advertència de tots dos polítics, l'actual primera ministra conservadora i el socialdemòcrata, en el poder cinc anys enrere, era oportuna i òbvia. Noruega va patir aquell dia la pitjor sacsejada de la seva història, en forma del doble atemptat que va arrencar de l'esclat d'una furgoneta, al barri governamental, on van morir vuit persones, i va continuar a la idíl·lica illa d'Utoya, a 40 quilòmetres de la capital, amb 69 víctimes més.

A Utoya se celebrava aleshores el tradicional campament d'estiu de les joventuts socialdemòcrates. Gran part de les víctimes van ser adolescents a qui Breivik va sortir al pas i va anar a matar un a un, sigui perquè els va sorprendre encara asseguts a terra, sigui quan fugien enmig del pànic en direcció al llac. Utoya havia estat per a un parell de generacions de socialdemòcrates l'illa de l'acampada estiuenca de cada any, allà on algun d'ells havia descobert, potser, el primer amor, havia recordat el mateix Stoltenberg, entre llàgrimes, cinc anys enrere, enmig de la commoció dels dies següents a l'atemptat. Ara és l'illa del trauma lligat al nom de Breivik.

El llop solitari fanatitzat per la islamofòbia, que havia preparat fins al darrer detall el seu atac, és a la presó amb una condemna de 21 anys, prorrogables indefinidament.