Amb ell diuen que va començar tot

El coordinador de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell, va dir, al començament, que l'acte d'ahir no pretenia “fer historicisme”, sinó establir lligams amb el present. I el cas és que el personatge homenatjat –Josep Narcís Roca i Ferreras–, i el motiu de l'acte a l'Ateneu Barcelonès –la commemoració del primer míting independentista, pronunciat per aquest teòric i articulista–, portava sols els lligams amb el present. La sala d'actes Oriol Bohigas de l'Ateneu va quedar petita i va aplaudir amb ganes tant la lectura del discurs de Roca i Ferreras (1834-1891), pronunciat, justament 130 anys després, per l'actor Sergi Mateu, com la intervenció del president de l'ANC, Jordi Sànchez, molt clar i directe en els postulats.

Tan directe que es va adreçar a la portaveu del govern, Neus Munté, que era a primera fila, amb dos missatges: l'un, d'encoratjament perquè els 72 diputats independentistes mantinguin la intenció de portar al ple les conclusions de la comissió del procés constituent; l'altre, per assegurar que, si el TC decideix actuar-hi en contra, no els deixaran sols. “Si demà es produeix aquest acte de dignitat de Junts pel Sí i la CUP, i el TC concreta les amenaces, espero que siguem molts els ciutadans que estiguem al costat dels nostres representants”, va proclamar, amb to d'escalfar motors de cara a l'Onze de Setembre –avui l'ANC presenta les mobilitzacions–. “Heu de saber que no estareu sols i que ho esperem tot de vosaltres”, va dir a Munté. Als 72 diputats, els va llançar un avís: “La nostra voluntat [de l'ANC] no claudicarà davant els dubtes del que ara tocar fer”, hi va afegir.

130 anys enrere, Roca i Ferreras no va poder rebre els aplaudiments al seu discurs: el farmacèutic i columnista el va haver d'enviar per carta i va ser llegit per un metge al Teatre Novedades, davant d'entre 3.000 i 4.000 persones. Era un discurs que li havia sol·licitat Àngel Guimerà per a un acte que, segons Strubell, només havia de ser “un ponderat acte sobre els tractats comercials”. Roca i Ferreras
el va convertir, però, en un “desfiament” al govern “absolutista” espanyol, en un “clam separatista” no sospitat pels convocants, un “terratrèmol”. Després va venir l'enrenou
en els mitjans conservadors catalans i la premsa de Madrid. I curiosament –o no tan curiosament– Roca i Ferreras “no ha estat un gran referent del catalanisme”, va postil·lar Strubell, que va recordar que aquest discurs esbandeix alguns tòpics que s'han abocat contra l'independentisme: com dir que comença amb el president Macià o que és conservador (“Roca i Ferreras era clarament d'esquerres”). “Als anys vuitanta del segle XIX, ell ens avisa, ja que, efectivament, amb Espanya no hi ha res a fer”, va afirmar Strubell.

El discurs és considerat el primer míting independentista. “Aquí va néixer tot”, deia el lema de l'acte, a l'escenari. Amb un estil més elegant i apropiat, seria com la frase que va engaltar el futbolista Piqué al cantant Kevin Roldán, que va portar la malastrugança al Madrid de Cristiano fa dues temporades. Més enllà d'elements propis de l'època, hi ha un munt de perles inequívocament sobiranistes, com el desig de veure les quatre barres “penjades a les portes de les ambaixades”. “Sense independència hem arribat on som, a ser una conquesta avorrida i trepitjada, com Irlanda.” O bé: “Si no tenim riquesa material, tinguem almenys drets i llibertats; pobres i esclaus, no pot ser.” I acabava amb un “Visca Catalunya i la independència nacional”.