“He fet donacions a CiU per ideologia, no per rebre res a canvi”

Vaig arribar a Lloret de Mar el març del 1986, quan l'Ajuntament ens va adjudicar el servei de la recollida d'escombraries. És a dir, fa 30 anys que recollim i netegem el municipi, amb diferents companyies amb qui jo era soci. En la mesura que van anar passant els anys, van canviar les societats fins que va derivar a GBI Serveis. Li dec molt a Lloret. Crec que és un municipi molt important a nivell turístic i amb projecció internacional. L'adjudicació de Lloret em va permetre poder expandir.

La part que no es coneix gairebé és la faceta de producció musical, en la qual organitzo festivals i altres esdeveniments. A banda, també tinc una altra companyia de promoció d'artistes als Estats Units amb socis americans. També tinc una participació en un restaurant a Miami i a l'Amèrica Central hem engegat un projecte d'habitatge social on tindrem presència a Guatemala o Panamà.

Jo ho porto molt bé, perquè sempre em presento dient que sóc un escombriaire. Ningú es volia dedicar a aquest sector, i a mi en el seu moment em va cridar l'atenció. Però tant de bo sigués el rei de les escombraries. Jo haig de competir amb grans multinacionals. Tot i així, costa molt tirar endavant. Crec que ara hi ha dos professions d'alt risc, que són la política i el dedicar-se a treballar per l'administració pública. Tot i així, nosaltres acceptem aquest risc i apostem per un producte de qualitat.

No, no ho sóc. Sóc un catalanista convençut, m'estimo moltíssim Catalunya, però també em considero espanyol, el meu avi era de l'Aragó. És allò que et diuen si t'estimes més el pare o la mare, i jo els estimo tots dos. Crec que falta capacitat de diàleg per poder-nos entendre. Crec que és viable i possible.

Per una banda hi ha la part professional. Un cop vaig tenir un posicionament al mercat és normal que tingui relació amb alcaldes, diputats, amb consellers o directors generals. Siguin del color que siguin. Val a dir que la primera adjudicació que em van fer el 1986 va venir per part del PSC. Jo, amb tots els governs, hi tinc una magnífica relació. Tinc amics de tots els partits i de tots colors. Crec que la ideologia no ha de determinar ni la teva amistat ni la teva relació amb les persones. A banda de la relació professional, també hi ha la meva famosa relació amb Jordi Pujol Ferrussola, que ve d'una amistat que arranca dels anys 90, i després d'un negoci que vam fer junts al 2002, que és l'entrada d'ell en l'accionariat de l'abocador de Tivissa. Ell hi va entrar perquè jo necessitava diners perquè el banc ja no me'n deixava més. Però ell no es volia dedicar a aquest sector, va fer una inversió financera, i va tenir sort que FCC també va voler-hi invertir. Va guanyar uns diners i va marxar.

El president Pujol no és un polític corrupte. En tot cas, se l'està investigant per una defraudació a Hisenda. És dolorós, almenys per mi, perquè el conec. Crec que se li hauria de tenir respecte, per la feina que ha fet. Ha estat un gran president per a Catalunya. També va donar una gran estabilitat a Espanya. És una llàstima, perquè ell no s'ho mereix. La història reconeixerà al final el seu valor.

He fet donacions a CatDem –fundació vinculada a CDC– i un préstec a Unió. Però tot entra dins la normalitat. Ho he fet per ideals. Jo inverteixo molt als Estats Units i tinc una mentalitat en la qual entenc que és normal que pugui fer donacions a les fundacions o ajudar partits afins a la meva ideologia. Ho veiem cada dia als Estats Units entre demòcrates i republicans. I no per aquest motiu t'han de donar res a canvi.

Doncs en el moment que el finançament dels partits quedi clara i regulada, cap corrupte es podrà amagar al darrere d'una formació política. Tot clar, tot transparent.

El món està canviant i hi ha una obsessió per la transparència. Jo, personalment, no tinc cap problema en explicar exactament a què em dedico. Els nostres comptes estan auditats, es presenten al registre mercantil i tothom hi té accés. La transparència és bona.

Us agraeixo l'oportunitat de poder-me explicar. Perquè sí que toca explicar, sobretot per respecte als nostres clients. Vull que siguin conscients que tenen una empresa que l'única obsessió que té és donar-los un bon servei, que per això ens paguen. I, d'altra banda, també vull que sàpiguen que no han contractat una empresa de corruptes ni de gent que fa malament les coses. Sinó que les fem complint sempre el contracte i la legalitat.

Que tot es va fer de manera impecable. L'Ajuntament de Lloret té uns funcionaris de primer ordre, en què no hi ha cap mena de corrupció ni intenció de fer malament les coses. Pel que fa a la gestió del servei d'escombraries, no es va presentar ningú al concurs, tan sols nosaltres. Per tant, no tinc cap responsabilitat si les altres empreses decideixen no presentar-s'hi. A més, l'adjudicació del servei d'escombraries va tirar endavant en un ple de l'Ajuntament amb els vots favorables d'una majoria super absoluta. Pel que fa a la planta de residus, la va rebre el vistiplau de l'Agència Catalana de Residus quan en aquell moment estava governant el tripartit. Amés, una consultoria externa determinava que la nostra proposta era la millor, i amb una diferència molt important tant a nivell tècnic com econòmic.

No. Ho he fet per ideologia i per sentiment. CiU, en el seu moment, va ser un partit molt transversal, que defensava un catalanisme integrador. Intentem millorar tant com podem la societat en general, des del meu punt de vista. Per això també faig altres aportacions no polítiques, com ara en el sector sanitari o esportiu.

L'any 2002 necessitàvem incorporar la figura de persona d'estudis econòmics i de controls pressupostaris. Vam fer una selecció de personal i un dels que es va presentar va ser el fill de l'interventor. Era un noi de 19 anys, superdotat, ja economista a la seva edat i format als Estats Units. Amb el seu coneixement dels idiomes i el perfil de formació a l'americana, el vam contractar. A banda d'ell, el seu germà també va ser contractat com a informàtic per al taller de control dels estocs durant dos o tres estius.

A l'Ignasi el vaig conèixer abans que fos regidor amb el govern de Xavier Crespo. Tenia una assegurança contractada amb ell. Després ell es va dedicar a la política i també va deixar de subministrar-me aquest servei. Llavors em vaig canviar d'assegurança.

Carai. Jo no m'atreveixo a dir això. Tinc una magnífica relació amb la gent de Madrid, hi tinc amics del sector financer i industrial. No veig aquesta relació “d'anar en contra de...”

Sí. I cal tenir en consideració que les dues persones que van fer la denúncia, quan se'ls va preguntar si veien indicis d'irregularitats, van dir que no. Per tant, s'els haurà de preguntar perquè van fer la denúncia. Jo em vaig posar a disposició quan em van requerir. Transparència absoluta. Van estar a casa meva i a les oficines. Vaig donar totes les facilitats perquè investiguessin tot el que vulguessin. Qualsevol aclariment que necessitin, el tindran. Tenim una grandíssima tranquil·litat.

Cal tenir en compte que fa 30 anys que estic a Lloret. Això és un poble, i qui no m'ha de conèixer? Aquí tenim 160 treballadors. Si dissabte baixo al poble a fer una cervesa, és molt normal que algú em pregunti si els puc donar feina. Passa el mateix si jo em trobo un amic que té una discoteca on hi actua un DJ important, i li demano entrades per a la meva filla. És normal, estem en un poble.

Tant de bo! És una empresa catalana, nascuda a Lloret. A més, vam tenir una obsessió molt important que la planta de pretractament, de reciclatge, la construís una empresa d'Olot, donant suport així a una empresa catalana i gironina. I la part de tractament de la matèria orgànica la vam encarregar a una empresa de Lleida. Així, com és normal, treballem amb un proteccionisme de la indústria catalana. Hem de defensar el nostre territori.

No. Jo treballo des dels 18 anys, i treballo amb allò que m'agrada. No sóc víctima de la feina, sinó ho és la meva família perquè hi dedico moltes hores. Considero que hauria d'haver menys enveja en aquest país. Ena hauríem d'ajudar uns als altres, amb ganes de fer coses. Això es porta molt als Estats Units. Allí, tens un fracàs i tot t'ajuda fins a remuntar. Ara estem veient per exemple Donald Trump, que s'ha arruïnat sis vegades, i potser arriba a ser president dels Estats Units. És un país d'èxit-fracàs. I no passa res. Aquí, els catalans ens hauríem de donar més suport entre nosaltres. Cal una mica més d'autoestima. No estar tot el dia amb: ‘si té èxit és que alguna cosa amaga, algú haurà comprat'. Quan empreses catalanes i espanyoles tenen èxit i exporten i treballen a tot el món jo me n'alegro, me m'orgulleixo. Canviem el xip! Alegrem-nos que catalans al món triomfen! Això ajudaria bastant.

L'esportista està molt ben considerat i reconegut. Pot tenir un avió i un cotxe fantàstic, i pot guanyar molts diners. En canvi, un empresari que genera molts llocs de treball, que inverteix el seu patrimoni, sembla que no tingui dret a res. Hem de canviar la mentalitat. Jo vaig començar a Lloret que érem una cinquantena de treballadors, ara som uns 1.000 arreu. I tant de bo tingués 3.000, perquè seria l'home més feliç del món, perquè al darrere d'aquest miler de treballadors tens unes famílies.

Els va preocupar molt perquè arran de l'operatiu policial vam patir un bloqueig dels comptes bancaris. Però gràcies que tenim un gran advocat, que és Carles Monguilod, vam aconseguir desbloquejar-los, perquè teníem un gran problema perquè no podíem pagar les nòmines. Tant el jutge com el fiscal ho van veure clar. Va ser un moment de molt de neguit, perquè la meva vida és l'empresa.