Com pot reaccionar el TC davant la votació del Parlament?

El Tribunal Constitucional té potestat per aplicar una sèrie de mesures coercitives per garantir el compliment de les seves decisions, mecanismes que contemplen les multes econòmiques, la suspensió de les funcions dels càrrecs que desobeeixin o fins i tot l'exigència de responsabilitats penals.

Es tracta de mesures mai adoptades fins ara i possibles a partir de la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional aprovada el 2015 gràcies a la majoria absoluta del PP.

Una norma qüestionada per l'oposició i que ha estat recorreguda davant el propi Constitucional, entre d'altres, per la pròpia Generalitat de Catalunya.

El Govern central ha anunciat avui la pròxima presentació d'un incident d'execució davant el Constitucional contra la decisió del Parlament de Catalunya d'aprovar les conclusions del denominat procés constituent, és a dir, l'obertura de la via unilateral cap a la independència, a pesar del pronunciament exprés en contra que va fer el tribunal de garanties el passat 19 de juliol.

Llavors, el TC va advertir “als poders implicats i als seus titulars, especialment a la Mesa del Parlament, sota la seva responsabilitat, del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir els mandats enunciats”.

La normativa vigent faculta al tribunal a vetllar pel compliment efectiu de les seves decisions i determinar en la seva resolució qui ha d'executar-la i les mesures d'execució necessàries. Les parts, com ha fet en aquest cas el Govern central, poden promoure aquest incident d'execució.

Pot el Constitucional declarar la nul·litat de les resolucions que contravinguin les que ha dictat el propi Constitucional, prèvia audiència del Ministeri Fiscal i de l'òrgan que les va dictar.

També està facultat per acordar la notificació personal de les seves resolucions a qualsevol autoritat o empleat públic que es consideri necessari.

També per recollir amb caràcter executiu l'auxili de jutges i tribunals o de qualsevol administració i poder públic, que hauran de prestar-lo amb caràcter preferent i urgent.

Si es constata el possible incompliment d'una resolució, pot requerir a la institució, autoritat, empleat públic o particular a qui correspongui un informe al respecte.

En el cas que una vegada rebut l'informe o transcorregut el termini fixat persisteix l'incompliment, pot prendre una sèrie de mesures coercitives.

Per exemple, imposar una multa de 3.000 a 30.000 euros a les autoritats, empleats públics o particulars que incompleixin les seves resolucions, podent reiterar la multa fins al compliment íntegre d'allò mandat.

O acordar la suspensió en les seves funcions de les autoritats o empleats públics de l'Administració responsable de l'incompliment, durant el temps precís per assegurar l'observança dels pronunciaments del Tribunal.

També l'execució substitutòria de les resolucions recaigudes en els processos constitucionals. En aquest cas, el Tribunal podrà requerir la col·laboració del Govern central perquè adopti les mesures necessàries per assegurar el compliment de les resolucions.

Finalment, està facultat per deduir l'oportú testimoni dels afectats per exigir la responsabilitat penal que pogués correspondre.

A més, la llei estableix que, si es tracta d'assumptes d'”especial transcendència constitucional”, el Tribunal, d'ofici o a instància del Govern, pot adoptar les mesures necessàries per assegurar el seu degut compliment sense sentir a les parts.

En la mateixa resolució donarà audiència a les parts i al Ministeri Fiscal per termini comú de tres dies, després del qual el Tribunal dictarà resolució aixecant, confirmant o modificant les mesures prèviament adoptades.

Fonts del Constitucional consultades per Efe han subratllat que, fins al moment, el tribunal ha actuat amb “contundència” en la defensa de la Carta Magna, però també amb “prudència, mesura i tranquil·litat”.