Cartes marcades i joc obert

De seguida es va veure que el ple seria calent i tens. I no pas pels vanos que enarboraven alguns diputats, sufocats perquè l'aire condicionat de l'hemicicle no manxava amb prou força. La sessió de control al govern va servir d'escalfament previ –hora i mitja, si fa no fa–, perquè tothom ensenyés les cartes (ja marcades) i agafés el to per al matx. Un matx transcendent i inèdit –aquest cop sí–, sobretot per les imatges que va deixar i les conseqüències que pot tenir, tal com van procurar d'advertir alguns diputats anomenats constitucionalistes, amb el líder del PP, Xavier García Albiol, al capdavant del podi de to amenaçador. Potser per tot plegat, per la consciència del pas transcendent i inèdit que donaven els diputats de banda i banda de l'hemicicle, l'atmosfera va ser més concentrada que crispada, més contreta que esvalotada, tot i algunes temptatives de fer xivarri. Bo i plena, la tribuna de públic no tenia l'aglomeració d'altres ocasions ni el punt de celebració d'altres moments. Els presidents de les dues grans entitats sobiranistes, Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium), i el vicepresident de l'AMI (Jordi Gaseni, alcalde de l'Ametlla de Mar per ERC) seguien el ple seriosos. Un moment que Sànchez va somriure –sarcàstic, agre– va ser quan Albiol va acusar Puigdemont de ser “un agitador social”.

Les cartes estaven marcades, i la sort que tindrien les conclusions de la comissió del Procés Constituent, que PP i C's van passar a anomenar la “comissió per la independència”, també. El llenguatge mai és casual i els representants d'aquests dos partits van insistir en un missatge, que semblava cosí germà de l'antiga “majoria silenciosa”: “la majoria que tenen al Parlament no la tenen al carrer”.

Malgrat les cartes marcades, la CUP va fer un nou intent (també, gest escènic, com perquè constés en acta) de mirar de convèncer Catalunya Sí que es Pot (CSQP) perquè votés a favor d'incloure les conclusions de la comissió al ple. Les diputades Gabriela Serra i Anna Gabriel es van acostar a Lluís Rabell i li van parlar a cau d'orella. El diputat de la confluència d'esquerres va fer que no amb el cap i, uns segons després, en saber-se objecte de fotògrafs i mirades, va ser més eloqüent amb els braços. En veure la reacció, Gabriel va fer un gest amb el cap com qui diu “va, guillem, que no en traurem res”. Després, la CUP va enviar una nota explicant la petició que havien fet a Rabell. Seria una primera discòrdia amb CSQP que agafaria condició de fractura, més tard, ja en el debat de les conclusions, quan va intervenir Joan Coscubiela, que va fer crispar JxSí i la CUP, i va ser aplaudit per PP i C's.

Abans, però, hi va haver un intercanvi de cops, en forma de torns de paraula picats, per si es tractaven o no aquestes conclusions. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va repetir una vegada i una altra que el ple era “sobirà”, mentre que l'oposició en bloc va adduir el reglament de la cambra, la legalitat estatal i l'opinió de la resta de membres de la mesa que no són de JxSí. Per primera vegada al Parlament, els membres de la mesa (els que corresponen al PSC, C's i CSQP) van demanar la paraula per intervenir al faristol per advertir que era “deure” de Forcadell “impedir” aquella iniciativa. Les referències i lectures d'una tirallonga d'articles –de l'Estatut, del reglament...– o de la interlocutòria del TC van ser múltiples, fins al punt que Jordi Turull (JxSí) va voler contribuir-hi amb uns articles de l'Estatut, explicant-ho així: “Com que veig que entrem en un espai de lectura i això és com El Quijote, que tothom en parla però ningú se l'ha llegit...”. Quan el ple corria perill d'entrar en un bucle inacabable, es va votar finalment tractar el tema. Mentrestant, el llibre del reglament no parava de ser consultat pels membres de la mesa, que intercanviaven trucades amb diputats del seu grup.

Ja era gairebé un quart d'una –al cap de més de dues hores de ple– que va començar el debat de les conclusions. Aquí els discursos es van fer més greus i solemnes. Les diputades Marta Rovira (JxSí) i Gabriela Serra (CUP) van proferir paraules de reafirmació, amb biaixos desafiadors. Davant un Albiol amenaçador –“això no els sortirà gratis, més d'hora que tard l'Estat de dret actuarà”, va dir–, Serra va respondre: “A hores d'ara haurien de saber que nosaltres no tenim por.” Miquel Iceta (PSC), amb un to tranquil i a estones irònic, va tornar a demostrar que és un dels diputats amb més dialèctica. A la sortida del ple, el president de la comissió del procés constituent, Lluís Llach, es va abraçar amb Lluís Maria Corominas (membre la mesa del Parlament i de JxSí). A l'hora de dinar, el conseller d'Exteriors i exmilitant d'ICV, Raül Romeva, es va creuar i va parlar amb els diputats ecosocialistes Nuet i Coscubiela –amb aquest darrer, la conversa semblava menys amable–. Després de les votacions, les cartes van quedar sobre la taula i el joc, més que mai, obert.