Política
ANDY ROBINSON
PERIODISTA I AUTOR D'‘OFF THE ROAD. MIEDO, ASCO Y ESPERANZA EN AMÉRICA'
“Hi ha un sobiranisme interessant a Vermont''
“L'estat de Bernie Sanders viu una etapa independentista i també ha creat uns principis d'igualitarisme econòmic basats en la producció local i l'ecologia”
“Hillary és la candidata del consens neoliberal”
“Els Clinton monopolitzen la direcció del Partit Demòcrata”
Si ha de dir on viu, Andy Robinson respon que té un pis a Madrid. Però és un corresponsal itinerant que aterra on és la notícia. Nascut a Liverpool el 1960 i llicenciat per la London School of Economics, va ser corresponsal a Nova York de La Vanguardia del 2001 al 2009. Ha escrit el revelador i divertit assaig Off the road. Miedo, asco y esperanza en América (Ariel), que analitza els EUA al marge dels tòpics.
Descriu el duel entre Clinton i Trump com la guerra entre blancs pobres i negres encara més pobres. La cursa electoral està equilibrada?
En vots es fa difícil saber-ho. Trump hauria de convèncer un mínim de l'electorat hispà i afroamericà dels estats decisius (Florida, Nevada, Ohio...), perquè amb la base obrera blanca no en té prou per arribar a la Casa Blanca. El problema de Hillary és que cada cop se la relaciona més amb l'establishment i amb Wall Street. Un exemple recent és el suport del multimilionari republicà Michael Bloomberg, que la identifica amb una dolarocràcia elitista que la perjudica.
La filtració de correus electrònics en la convenció demòcrata va ser un cop dur per a Clinton?
Els correus demostren l'actitud prepotent de la direcció del partit, monopolitzat pels Clinton, que fa anys que hi consoliden el seu poder. Hillary és la candidata del consens neoliberal que sempre diu el que toca dir, però el moment polític no és aquest.
I Trump no és un magnat que viu allunyat de la classe mitjana?
Trump catalitza la sensació de ràbia contra un sistema perjudicial per a la població enmig d'un procés de globalització neoliberal. Hi ha punts del programa de Trump que comparteixo, com ara que posi peròs al tractat de lliure comerç, però també proposa un discurs xenòfob que desperta els fantasmes supremacistes i és molt preocupant.
Som davant dels pitjors candidats possibles?
La situació econòmica als EUA és preocupant, però està sorgint una nova esquerra, encara poc estructurada, que ha posat al centre del debat les desigualtats i els sous baixos, un fet que no havia passat en dècades. Tot i perdre les primàries, la pressió de Bernie Sanders ha aconseguit que el programa demòcrata sigui el més progressista que s'ha presentat mai en unes eleccions. Un escenari millor hauria estat un duel entre Bernie Sanders i Jeb Bush.
Què en pensa, del moviment independentista de Vermont, l'estat de Sanders?
Vermont és un petit estat rural i blanc, situat a la frontera amb el Canadà, que viu un moviment secessionista interessant, i també ha creat uns principis d'igualitarisme econòmic basats en la producció local i l'ecologia. Encara és un moviment minoritari, però, per exemple, han escollit en referèndum que no volen que l'empresa Monsanto els vengui llavors. Potser no és representatiu de com són el conjunt dels EUA, però demostra que hi ha coses que estan canviant.
Del seu viatge ‘off the road' pels EUA, què l'ha sorprès més?
Després de l'11-S hi havia un ambient de guerra i de fer justícia, però els últims anys, amb el cansament pel conflicte a l'Iraq i després del Katrina a Nova Orleans, ha sorgit un discurs alternatiu que reclama una justícia econòmica que no era en el debat polític des dels anys vint. Durant la Gran Depressió, el senador Huey Long deia que als paios de Wall Street se'ls havia de penjar amb claus a la paret.
Com pot ser que El Paso, que és a prop de Ciudad Juárez, sigui la ciutat més pacífica dels EUA?
La frontera és molt important per als EUA i hi ha tolerància zero amb el narcotràfic, tot i que moltes armes que s'utilitzen a Mèxic provenen de la part nord de la frontera. Però als EUA hi ha una violència legal estructurada que té el suport de les institucions de l'estat.
En el seu llibre explica com l'exalcalde Trias volia imitar Miami.
Al barri de Wynwood es va impulsar un projecte immobiliari acompanyat de marques de luxe i artistes de moda, que primer va desembocar en una zona hip i cool però que va acabar gentrificada. Quan era alcalde, Trias va anar a conèixer-la per dur la idea a Barcelona. Però a qui interessa una zona de pisos i restaurants de luxe sense personalitat?
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.